Actualitzat 25/05/2015 17:36

L'AN recomana a Rosell i Bartomeu sol·licitar l'arxivament del cas Neymar

El presidente del FC Barcelona, Sandro Rosell, con Zubizarreta y Bartomeu
Foto: MIGUEL RUIZ/FCB

Els magistrats recalquen la validesa de la instrucció duta a terme a l'Audiència Nacional i s'oposen a declarar-la nul·la

   MADRID, 25 Maig (EUROPA PRESS) -  

   La Secció Tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha indicat que han de ser els jutjats catalans els qui decideixin si el president del FC Barcelona, Josep María Bartomeu, el seu antecessor en el càrrec, Sandro Rosell, i el mateix club com a persona jurídica, van cometre frau fiscal en el fitxatge del brasiler Neymar.

   En un escrit fet públic aquest dilluns, els magistrats Alfonso Guevara, Clara Bayarri i Fermín Echarri precisen que ha de ser l'òrgan en el qual recaigui finalment el procediment el que es pronunciï sobre si les conductes atribuïdes als acusats són o no constitutives de delicte.

   Els tres jutges, els mateixos que van decidir fa uns dies remetre la causa a l'Audiència Provincial de Barcelona, eludeixen així pronunciar-se sobre un recurs en el qual Rosell i Bartomeu sol·liciten l'arxivament de les actuacions.

   "La revisió sobre les resolucions d'instrucció correspon a l'Audiència Provincial", diuen i afegeixen que no procedeix "determinar davant d'aquest òrgan competent el contingut, sentit i l'abast de la instrucció". Per aquesta raó, demanen als recurrents que tornin a presentar els seus recursos davant del jutge de Barcelona a qui correspongui per repartiment la causa.

   Els magistrats sí que es pronuncien, tot i això, sobre la validesa de la instrucció duta a terme a l'Audiència Nacional i s'oposen a declarar-la nul·la --com demanaven Rosell i Bartomeu-- perquè, quan es va dur a terme era aquest tribunal el competent per investigar.

EL DELICTE ES VA PRODUIR A LA CIUTAT COMTAL

   Guevara, Bayarri i Echarri han remès la causa al TSJ català perquè consideren que "els fons distrets fraudulentament" que justificarien la comissió d'un delicte d'administració deslleial per part de Rosell es trobaven als comptes del club a Barcelona, fet que és en la ciutat comtal on es va produir el delicte, "amb independència del destí", referint-se a Brasil.

   "No és l'acte de disposició el que consuma el delicte sinó el resultat derivat de l'esmentada conducta traduït en el perjudici econòmic avaluable, amb independència del destí d'aquells", ha argumentat el tribunal abans d'afegir que "la intervenció dels subjectes de nacionalitat espanyola a l'estranger, en aquest cas a Brasil, resultaria intranscendent".

NO AFECTA L'ECONOMIA NACIONAL

   En relació amb els tres delictes contra la Hisenda Pública imputats a Rosell, Bartomeu i el Barça, la sala ha assenyalat que, tot i que el suposat frau ascendiria a 13 milions d'euros i la jurisprudència del Suprem situa la competència de l'Audiència Nacional a partir dels set, les tres infraccions són connexes al delicte d'administració deslleial, investigació que correspondria a un jutjat de Barcelona.

   Segons la seva opinió, la quantia suposadament defraudada "tampoc sembla excessiva" i els fets no han produït "cap repercussió greu en l'economia nacional o en la seguretat del trànsit mercantil", fet que atribuiria la competència per investigar els fets a l'Audiència Nacional.

FINS A SET ANYS DE PRESÓ

   El fiscal José Perals demana que Bartomeu sigui condemnat a dos anys i tres mesos de presó i Rosell a set anys i mig, i alhora reclama que els dos mandataris i el mateix club abonin multes i indemnitzacions per responsabilitat civil que superen els 62,6 milions d'euros.

   En concret, atribueix a Bartomeu un delicte fiscal suposadament comès el 2014 i demana per a ell una multa de 3,8 milions d'euros, mentre que acusa Rosell de dos delictes fiscals comesos en els anys 2011 i 2013 --pels quals demana multes que ascendeixen a 25,1 milions-- així com un delicte societari.

    Al Barça com a persona jurídica se l'imputa els tres delictes contra la Hisenda Pública atribuïts als seus dirigents i reclama que pagui multes per valor de 22,2 milions d'euros, a raó de 4,8 pel que va deixar de tributar el 2011; 13,5 pels impagats corresponents al 2013; i 3,8 pels relatius a l'exercici fiscal del 2014.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés