Publicat 04/05/2016 12:07

El TSJA cita a declarar com a investigat el 10 de maig el conseller andalús d'Economia

El consejero de Economía y Conocimiento, Antonio Ramírez de Arellano
EUROPA PRESS

SEVILLA, 4 maig (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha citat a declarar com a investigat el dia 10 de maig el conseller d'Economia i Coneixement, Antonio Ramírez de Arellano, després de la denúncia de la Fiscalia Superior d'Andalusia en relació amb la seva participació com a vicerector d'Infraestructures de la Universitat de Sevilla en l'adjudicació del projecte arquitectònic del Centre de Transferència de Resultats d'Investigació de l'Hispalense (Centrius).

Fonts judicials han informat a Europa Press que la Sala Civil i Penal de l'Alt Tribunal andalús ha citat a declarar com a investigat el pròxim dia 10 de maig, a les 10.00 hores, el conseller d'Economia i Coneixement, que gaudeix de capacitat, tot això després que el Ministeri Públic el denunciés per presumptes delictes de prevaricació administrativa i falsedat en document públic.

La citació es produeix després que, el passat dia 12 d'abril, l'Alt Tribunal andalús dictés una resolució en la qual acordava incoar diligències prèvies contra el conseller després de la denúncia de la Fiscalia Superior, que va obrir una investigació arran de la denúncia que va interposar el Col·legi d'Arquitectes de Sevilla.

El TSJA va assenyalar en la resolució que els informes de la Policia Judicial, així com la documentació recollida, "condueixen a valorar la possible existència d'irregularitats en els processos de contractació per la Universitat de Sevilla del projecte bàsic, l'estudi preliminar d'instal·lacions, el projecte d'execució i la direcció d'obra" del Centrius "que poguessin haver perseguit una elecció no concurrencial d'un determinat estudi d'arquitectura en detriment d'altres".

"DECIDIDES PER ENDAVANT"

Tot l'anterior, "de comprovar-se cert, podria resultar imputable a Antonio Ramírez de Arellano, en la qualitat de vicerector d'Infraestructures de la Universitat de Sevilla com a signant de les resolucions", assevera el TSJA, que afegeix que, finalment, un estudi d'arquitectura en concret va ser adjudicatari, "per via directa o indirecta, del projecte bàsic (per 69.484 euros), d'un anomenat estudi preliminar d'instal·lacions (per la mateixa quantitat), del projecte d'execució (per un mínim de 500.000 euros més IVA), i de la direcció d'obra (per 108.170 euros)".

Això fa un total de 747.138 euros, "sense que arquitectes aliens a l'esmentat estudi haguessin tingut cap possibilitat de concórrer a les esmentades adjudicacions, i sense que, d'altra banda, pugui descartar-se que tals adjudicacions haguessin estat decidides per endavant com un conjunt", diu el TSJA.

A continuació, i "només als efectes d'argumentar la versemblança dels fets narrats" en la denúncia de la Fiscalia, el TSJA afirma que "no pot descartar-se que l'adjudicació" a l'estudi d'arquitectura en qüestió del projecte bàsic o estudi preliminar d'edifici "fos el resultat d'una designació discrecional revestida d'un aparent 'procediment negociat sense publicitat', formalment correcte en funció de la quantitat del contracte, però potser inexistent".

"FALSEJADA"

I és que "l'examen de les tres propostes presentades permet sospitar que les dues no elegides ho van ser només per dotar de contingut l'expedient, i que fins i tot una d'aquestes pogués ser falsejada, ja que va manifestar una de les proposants que no va presentar cap oferta, i que la firma que apareix, tot i que s'assembla a la seva, 'no és la seva firma'".

Alhora, el TSJA posa de manifest que "no pot descartar-se" que l'estudi que va resultar adjudicatari "hagués començat a confeccionar el projecte bàsic abans de resultar adjudicatari", ja que "consta que amb data 31 de juliol del 2008, és a dir, dos dies després de l'adjudicació provisional, i 18 dies abans de l'adjudicació definitiva, l'esmentat projecte bàsic va ser presentat per a ser vist" al Col·legi d'Arquitectes de Sevilla.

D'igual manera, "tampoc pot descartar-se que l'adjudicació al mateix estudi de l'estudi preliminar d'instal·lacions fos igualment el resultat d'una designació discrecional revestida d'un aparent 'procediment negociat sense publicitat'", afegeix, i destaca el fet que la proposta d'adjudicació a l'esmentat estudi fos anterior (27 de gener del 2009) a la data de presentació de les tres propostes sobre preu i termini (30 de gener del 2009), tot això "sense que consti de cap manera quin va ser el contingut exacte d'aquest nou contracte adjudicat pel mateix preu que l'anterior, ja que no apareix plec de condicions tècniques a l'expedient".

Pel que fa a l'adjudicació del projecte d'execució, el TSJA assenyala que "és cert que formalment deriva d'un contracte privat entre l'adjudicatària de les obres (FCC)" i l'estudi d'arquitectura adjudicatari, "el que justifica que no existeixi expedient administratiu", tot i això la qual cosa "ha de constatar-se que en el plec de condicions tècniques de l'expedient per a l'adjudicació de l'obra es manifesta que a l'import del contracte s'inclouen les despeses corresponents als honoraris de 'col·laboracions tècniques necessàries per elevar el Projecte Bàsic a Projecte d'Execució, l'autoria del qual correspon als tècnics redactors del Projecte Bàsic'".

CONTRACTACIÓ PÚBLICA PER VIA INDIRECTA

Això, segons exposa el TSJA, "podria interpretar-se conforme a la seva literalitat com un compromís adquirit per l'adjudicatària, exigible per l'Administració contractant, en qualsevol cas no hi hauria dubte que es produiria una contractació pública per via indirecta, sense expedient administratiu i sense concurrència de cap tipus, i per un import no inferior a 500.000 euros".

D'igual manera, el TSJA assevera que "no pot descartar-se" que l'estudi adjudicatari "hagués començat la confecció del projecte d'execució abans de la firma dels contractes de la Universitat amb FCC, i d'aquesta amb l'estudi d'arquitectura", ja que "el mateix dia de la firma de tots dos (el 15 de setembre del 2009), es presenta escrit" dels responsables de l'estudi en la Gerència d'Urbanisme de Sevilla en què es manifestava que 'es troben redactant el projecte d'execució de la primera fase de construcció de l'edifici (...) i han detectat una discrepància sobre l'emplaçament de la parcel·la (...) i la realitat física'.

Finalment, i pel que fa a la direcció de l'obra, el TSJA afirma que "es va acordar per 'adjudicació directa', ja que es tracta de l'empresa o estudi 'adjudicatària de la redacció del projecte d'execució'".

"Els fets referits, en cas de ser confirmats, podrien tenir rellevància penal, per la qual cosa han de ser investigats", tanca el TSJA, que afegeix que, pel que fa a l'autoria, "el fet que totes les resolucions hagin estat dictades per Ramírez de Arellano per tenir competència per a això, en la qualitat de vicerector d'Infraestructures, condueix a dirigir contra ell la investigació, sense perjudici del que del seu desenvolupament pogués derivar".

LA DENÚNCIA

L'actual conseller i anteriorment rector i vicerector de la Hispalense va ser denunciat per un possible delicte de prevaricació administrativa, ja que entenia el Col·legi d'Arquitectes de Sevilla que va adjudicar de manera "arbitrària" la redacció del projecte arquitectònic de l'edifici [Centrius].

Els fets es remunten al setembre del 2008, quan la Universitat de Sevilla va signar un contracte amb un estudi d'arquitectura per a la redacció del projecte d'obres de l'edifici Centrius, una construcció de 25.800 metres quadrats pressupostada en 34 milions d'euros i subvencionada amb 17,7 milions pel Govern espanyol i el programa Feder de fons europeus.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés