PALMA DE MALLORCA, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exsoci d'Iñaki Urdangarin al capdavant de l'Institut Nóos, Diego Torres, ha subratllat que les factures que es van creuar dins del conglomerat empresarial impulsat per tots dos amb l'Institut Nóos com a epicentre, i que ascendeixen a uns vuit milions d'euros segons l'Agència Tributària, corresponen a "serveis prestats i reals" i no camuflen cap tipus d'irregularitat per tasques ficticis.
L'acusat ha respost en aquests termes les preguntes del fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, durant un interrogatori que ha arrencat a les 9.15 hores, en què Torres ha afirmat que "sí, hi havia una facturació creuada, però corresponia als honoraris de les persones que treballaven" en els diferents projectes impulsats per l'Institut i pels quals va cobrar més de sis milions d'euros de les Administracions públiques.
En concret, en un informe aportat a la causa, Hisenda estima que el 2004 la facturació que es va efectuar entre les pròpies empreses de la trama per tasques suposadament fictícies va pujar a 1,4 milions, mentre que el 2005 va ser de 2,1 milions, el 2006 de 2,2, el 2007 d'1,7 i el 2008 de 412.225 euros.
Sobre el fet que amb freqüència les factures s'emetessin sota conceptes genèrics i amb imports rodons, el processat, per a qui el Ministeri Públic reclama 16 anys i mig de presó --petició que el sindicat Manos Limpias eleva a 22 anys i mig--, ha respost contundent: "Mai no he lliurat una factura que no hagués estat per import rodó, que lògicament coincideix amb l'estimació d'hores de treball a fer".
"Tant de bo m'haguessin investigat des del 1995, sempre ha estat així", ha afegit sobre aquesta qüestió Torres, per a qui "no hi ha la menor contradicció" en aquest sentit, ja que les diferents factures que Horrach li exhibia de manera minuciosa "corresponen als projectes posats en marxa".
Sobre aquesta qüestió, l'AEAT assenyala com les factures presentaven duplicitats respecte a proveïdors externs del conglomerat empresarial, "incongruències", així com "casos notoris d'inexistència del servei pretesament prestat i, a l'extrem, de falsificació material de la pròpia factura".
És més, arriba a afirmar en el seu dictamen que les entitats que integraven el grup esdevenen "mers instruments per drenar i distribuir els recursos obtinguts per mitjà de la marca Nóos entre els seus dos propietaris i dirigents, els imputats senyors Torres i Urdangarin". De fet, l'AEAT arriba a al·ludir a la trama com una "pura bastida jurídica formal" per desviar els fons cobrats de les institucions.
Marc Antonio Tejeiro, excomptable de Nóos i germà de la dona de Torres, Ana María Tejeiro, ha subratllat en la seva declaració com a acusat com les empreses que conformaven l'entramat --Institut Nóos, Nóos Consultoria Estratègica, Intuit, Shiriaimasu i Aizoon-- eren entitats vinculades entre les quals n'hi havia que operaven al mercat com si fossin una de sola, tot això sota la direcció d'Urdangarin i Torres, que ostentaven el control dins del grup.
