VALÈNCIA, 19 set. (EUROPA PRESS) -
La professora de Dret Constitucional de la Universitat de València (UV) Vicenta Tasa planteja en una tesi doctoral que les quatre llengües més parlades d'Espanya (castellà, català, gallec i basc) siguin oficials de tot l'Estat i de les seves institucions.
La proposta, basada en la modificació de l'article 3 de la Constitució, també suggereix que, a nivell autonòmic, s'estableixi l'oficialitat i el reconeixement de les altres llengües espanyoles.
"El model resultant reconeixeria la totalitat de la diversitat lingüística espanyola i dotaria de més seguretat lingüística els parlants de totes les llengües. La reforma proposada es fonamentaria en els principis de protecció i promoció preferent de les llengües minoritàries, de voluntat de supervivència de la diversitat lingüística espanyola, i de llibertat de llengua en les relacions dels ciutadans amb els poders públics", apunta la professora.
La tesi 'Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística vs. jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya' defensa l'acostament de la regulació constitucional espanyola, la legislació lingüística i les polítiques públiques, al model de Suïssa, amb quatre idiomes oficials a l'àmbit estatal, segons ha informat la UV en un comunicat.
"Aquest fet comporta promoure, en la mesura de les possibilitats i la realitat sociolingüística, el plurilingüisme i la igualtat efectiva de les 12 llengües espanyoles, i implicaria també convertir en llengües oficials de l'Estat, a més del castellà, el català/valencià, el gallec i el basc/èuscar", indica la professora del Departament de Dret Constitucional.
Amb la proposta, llegida divendres a la Facultat de Dret i qualificada amb excel·lent cum laude, les llengües oficials de l'Estat serien oficials també en tot el seu domini lingüístic respectiu i tindrien un ús oficial "preferent".
El castellà mantindria la seva condició de llengua oficial o cooficial en totes les comunitats autònomes.
A més, les comunitats autònomes podrien regular l'oficialitat de les llengües espanyoles minoritàries (asturlleonès, aranès, aragonès, àrab i rifeny) en les respectives comunitats autònomes i els poders públics estudiarien la vitalitat lingüística i el règim de reconeixement de les minories lingüístiques extremes (el portuguès, el caló i l'haquitia) allà on són llengües parlades, afegeix la professora.
ACTUAL JERARQUIA LINGÜÍSTICA
Actualment, el reconeixement legal del pluralisme lingüístic espanyol, derivat de l'article 3 de la Constitució, estableix un sistema de jerarquia lingüística, que manté la preeminència del castellà d'acord amb la seva oficialitat única a l'Estat i de l'"obligatorietat del seu coneixement per tots els ciutadans", mentre que el reconeixement legal de la resta de llengües queda a la voluntat dels estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes.
La proposta formulada per la doctora Vicenta Tasa aspira a un "reconeixement legal i a unes polítiques públiques lingüístiques de les institucions centrals de l'Estat i de les autonòmiques orientades a garantir la seguretat lingüística dels parlants de totes les llengües espanyoles en el seu territori històric", garantint un reconeixement "sòlid i igual" dels drets lingüístics de tots els ciutadans.
Així, segons es defensa en la tesi doctoral, el model plantejat "garanteix la seguretat lingüística --les condicions, de tot tipus i no únicament legals, que fan possible que una persona pugui viure, sense tensions ni irritacions emocionals innecessàries, en la seva llengua pròpia en el territori que la llengua és autòctona--, per sobre de la jerarquia lingüística -el sistema de valors, de regulació legal, de reconeixement polític i social desigual de les diferents llengües d'una comunitat política plurilingüe".
La proposta de la professora de Dret Constitucional s'inspira en el model suís, que es basa en l'existència de quatre llengües oficials en les institucions federals, i alhora la immensa majoria dels municipis, districtes i cantons són oficialment i col·lectivament monolingües, i només hi ha una minoria de territoris plurilingües.
Com conclusió, la tesi destaca que Suïssa i Espanya han donat una resposta bastant diferent dels respectius plurilingüismes en el sistema legal-constitucional, en el relat 'nacionalitari', en les polítiques públiques lingüístiques i en la pròpia convivència entre les llengües.
Així, mentre que a Suïssa no hi ha cap tipus de qüestionament del fet que és una nació lingüísticament plural o les fronteres de l'estat-nació, Espanya és un dels països d'Europa Occidental "amb més tensió política i més dubtes sobre la continuïtat de les seves fronteres actuals; i amb una tendència a utilitzar les diferents llengües com element de confrontació entre els diferents relats nacionalitaris en conflicte".
