MADRID, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha emparat Irati Mújika, detinguda com a presumpta membre de Segi, i reconeix els seus drets a la integritat física i moral han estat vulnerats ja que la denúncia de tortures durant el seu arrest el novembre del 2009 no va ser investigada de manera "eficaç" per a l'aclariment dels fets. La jove va ser absolta el juny del 2014 per l'Audiència Nacional de pertànyer a l'organització vinculada a la banda terrorista ETA.
Així, la sala primera del Tribunal Constitucional estima el recurs d'empara contra la decisió de la secció tercera de l'Audiència Provincial de Madrid de 7 de març de 2013 de rebutjar el recurs presentat davant del Jutjat d'Instrucció 14 de Madrid per dictar, l'octubre del 2012, el sobreseïment provisional de les diligències sobre la denúncia de tortures que va interposar Mújika.
El TC, seguint el criteri de la Fiscalia i recordant que hi ha jurisprudència assentada, reconeix que, a més que han estat violats els seus drets a les integritat física i moral, s'ha vulnerat la tutela judicial efectiva i que no ha tingut un procés amb totes les garanties a causa que no hi ha hagut una investigació judicial suficient dels fets denunciats.
En una sentència del passat 19 de setembre --publicada aquest dilluns en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)-- els magistrats Francisco Pérez de los Cobos, Encarnación Roca, Andrés Ollero, Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol destaquen que els arguments utilitzats per aquests òrgans judicials per tancar la instrucció "no reflecteixen una investigació oficial eficaç com a sinònim d'esgotar quantes possibilitats raonables d'indagació resultin útils per aclarir els fets". Per a aquest tribunal, encara quedaven "mitjans d'instrucció disponibles" per continuar la investigació dels maltractaments denunciats.
EXISTEIX "CONCORDANÇA" ENTRE LES PROVES
La sentència recull l'argument del Ministeri Públic que "existeix una concordança" entre la denúncia, els reconeixements forenses i la data en la qual van tenir lloc les declaracions i, per tant, "revela que les circumstàncies no serien incompatibles amb els maltractaments denunciats".
A més, la sala assenyala que els més de quatre mesos que ha trigat Mújika a interposar la denúncia no és un temps "excessivament prolongat", ja que no es coneix el temps que va ser a la presó. Alhora destaca que tot i que no hagi posat en coneixement els fets davant de la Policia --fins i tot amb presència d'un advocat d'ofici--, i sí davant d'un metge forense i en seu judicial (davant del jutge Fernando Grande-Marlaska), "no pot disminuir la credibilitat" de Mújika, que es trobava detinguda i incomunicada.
Mújika ha destacat en el seu recurs d'empara que quan va ser detinguda per la Guàrdia Civil en Amezketa (Guipúscoa) el 24 de novembre del 2009 va estar durant el seu trasllat a Madrid amb les "mans lligades per una corda" i, en part del trajecte, amb una bossa de plàstic al cap. En aquest viatge, diu la denunciant, dos agents de l'Institut Armat li van preguntar "tonteries" per obligar-la a parlar.
Segons exposa, aquests dos homes li van aconsellar que "era millor que contestés aquestes coses" perquè quant més tard ho fes "seria pitjor" i li van assegurar que eren "torturadors, més que els nacionals". Alhora, denuncia també que a les dependències de Madrid va passar "gairebé tot el temps amb els ulls coberts" que li treien quan estava fora del calabós i que va ser forçada a fer exercicis físics fins que els genolls li feien "clac".
