MADRID, 20 Oct. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat, amb el vot favorable de vuit dels seus membres l'article 1 de la Llei catalana que prohibeix les curses de braus perquè envaeix la competència de l'Estat, en haver estat la festa nacional declarada patrimoni cultural. Altres tres magistrats han votat en contra i formularan un vot particular, han informat fonts de l'òrgan de garanties.
En la seva resolució, el TC assenyala que Catalunya té competència per regular els espectacles públics i també per protegir els animals, per la qual cosa aquesta circumstàncies per si sola no converteix en inconstitucional la llei catalana.
Així, la competència sobre espectacles públics podria incloure la prohibició de les corrides amb la finalitat de protegir els animals. Però en aquest cas cal tenir en compte que la tauromàquia ha estat declarada per l'Estat patrimoni cultural, raó per la qual la prohibició envaeix competències estatals en matèria de cultura, concretament els articles.1.28 i 149.2 de la Constitució.
El Ple del tribunal va començar a debatre aquesta mateixa setmana la ponència de la magistrada Concepción Roca. Tot i que havia estat inclòs a l'ordre del dia d'anteriors Plens, l'assumpte no va arribar a debatre's formalment fins ahir dimecres.
El text complet de la sentència i el vot particular que signaran els tres magistrats discrepants es coneixerà en els pròxims dies, si bé el TC ha fet pública una nota en què s'incideix que, a l'exercir la seva competència per a la regulació dels espectacles públics, la Generalitat ha "menyscabat" la competència de l'Estat per a la "preservació del patrimoni cultural comú", condició que les curses de braus tenen atribuïda per llei.
ARGUMENT DELS DISCREPANTS
Front als vuit magistrats que han recolzat aquest argument, la vicepresidenta del tribunal Adela Asua i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Rios han manifestat durant el debat d'aquest assumpte que la posició de la majoria no pondera prou les competències de la Comunitat Autònoma de Catalunya en matèria de protecció d'animals i de defensa dels valors culturals de Catalunya.
Per a la resta, en canvi, el precepte anul·lat s'inscriu tant en l'àmbit de la protecció dels animals com el de la regulació dels espectacles públics, matèries la competència de les quals correspon a la Generalitat.
La resolució es refereix en aquest punt a la "policia d'espectacles", respecte de la qual el constitucional diu que "no hi ha dubte" que la comunitat autònoma ostenta competències. En conseqüència, l'exercici de l'esmentada competència podria incloure "la facultat de prohibir determinats tipus d'espectacle per raons vinculades a la protecció animal".
Ara bé, reitera la sentència, l'exercici de l'esmentada facultat per Catalunya "ha de cohonestar-se amb les que, en aquesta matèria, estiguin reservades a l'Estat, que no poden veure's pertorbades o menyscabades".
PRESÈNCIA DE LA "TAUROMÀQUIA" A ESPANYA
Una vegada constatada la inexistència de l'esmentada vulneració el tribunal analitza si la norma impugnada ha afectat les competències estatals en matèria de cultura.
En aquest punt, la sentència destaca el fet "incontrovertit" que "la tauromàquia té una indubtable presència a la realitat social del nostre país", i explica que les curses de braus "són una activitat amb múltiples facetes o aspectes que expliquen la concurrència de competències estatals i autonòmiques en la seva regulació" donat "el seu complex caràcter com a fenomen històric, cultural, social, artístic, econòmic i empresarial".
Com a "una expressió més de caràcter cultural", les curses de braus "poden formar part del patrimoni cultural comú que permet una intervenció de l'Estat dirigida a la seva preservació segons el Tribunal Constitucional.
La sentència recorda en aquest punt que la dimensió cultural de les curses de braus, present a la llei des del 1991 i esmentada pel Tribunal Suprem el 1998, s'ha potenciat després amb l'aprovació de Llei 18/2013 per a la regulació de la Tauromàquia i Llei 10/2015 per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
Aquestes dues últimes normes --que van ser dictades amb posterioritat a l'aprovació de la llei autonòmica i que mai van ser recorregudes davant d'aquest el TC--, expressen una actuació legislativa "dirigida específicament a la preservació de la manifestació que són les curses de braus".
La sentència explica també que el deure constitucional que els poders públics tenen per "garantir la conservació i promoure l'enriquiment del patrimoni cultural" (article 46 de la Constitució) no pot ser entès com una obligació de mantenir "totes les manifestacions inherents als espectacles tradicionals, com poden ser les curses de braus".
CONCEPCIÓ OPOSADA DELS PODERS PÚBLICS
Així, els diversos poders públics poden tenir una concepció heterogènia, i fins i tot oposada, del que s'hagi d'entendre "com a expressió cultural susceptible de protecció", reconeix el TC.
En altres paraules, el legislador autonòmic gaudeix de llibertat en la "interpretació dels desitjos o opinions que sobre aquesta qüestió existeixen a la societat catalana a l'hora de legislar en l'exercici de les seves competències sobre espectacles públics".
Tot i així, aquestes diferències d'interpretació "han de manifestar-se de manera conforme a l'ordre constitucional de distribució de competències (*), de manera que no poden arribar a l'extrem d'impedir, pertorbar o menyscabar l'exercici legítim de les competències de l'Estat, adverteix el tribunal de garanties.
Res impedeix que la Comunitat Autònoma, en l'exercici de la seva competència sobre ordenació d'espectacles públics, pugui "regular el desenvolupament de les representacions taurines"; o pugui, en matèria de protecció dels animals, "establir requisits per a l'especial cura i atenció del toro bravo".
En suma, es tracta segons el Constitucional "de garantir que aquelles tradicions implantades a nivell nacional es vegin complementades i enriquides amb les tradicions i cultures pròpies de les comunitats autònomes".
