MADRID, 24 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes d'un any i quatre mesos de presó imposades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'exsecretari d'Organització del PSC Daniel Fernández; l'exalcalde de Sabadell (Barcelona) Manuel Bustos, i el seu germà, el regidor del municipi Francisco Bustos, per influir en l'alcaldessa de Montcada i Reixac (Barcelona), María Elena Pérez, per col·locar a dit un excàrrec del tripartit.
A més, es confirma la mateixa pena per un delicte de tràfic d'influències per a Francisco Bustos Garrido, germà de Manuel, qui en el moment dels fets, incardinats a l'anomenat "cas Mercuri", era el primer secretari de l'Agrupació del Vallès Occidental Sud del PSC.
Per la seva banda, a l'exalcaldessa de Montcada i Reixac María Elena Pérez García se li imposa una pena de 7 anys d'inhabilitació per a feina o càrrec públic electiu de qualsevol classe en l'Administració local, per un delicte de prevaricació, en considerar-se provat que per satisfer els desitjos del seu superior al PSV va nomenar per al lloc de feina la persona que li havien plantejat Fernández i Bustos, que era Carmina Llumà, parella sentimental d'un estret col·laborador de Manuel Bustos i que havia ocupat ja llocs rellevants en administracions públiques afins al PSC.
La sentència donada a conèixer aquest dimecres acull el criteri de la Fiscalia, confirma com fets provats que les pressions exercides pels condemnats van desembocar en l'ordre de l'alcaldessa a les psicòlogues d'una empresa externa de recursos humans contractada per l'Ajuntament per canviar el criteri inicial i acabar contractant el maig de 2012 a Carmina Llumà.
El Suprem únicament ha acollit un aspecte dels recursos en acceptar que cap dels quatre acusats van haver de ser condemnats al pagament de les costes processals corresponents a l'acusació popular en la causa. Per aquesta raó, corregeix la sentència a l'únic aspecte d'anul·lar aquesta condemna en costes a l'acció popular.
CONVERSES TELEFÒNIQUES
La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Perfecte Andrés Ibáñez, avala els raonaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per fundar les condemnes, en particular el relatiu a les proves documentals, inclòs l'expedient municipal sobre el procés de selecció qüestionat, i al contingut de les intervencions telefòniques.
L'alt tribunal es refereix a elles com "d'una expressivitat inqüestionable, per la qualitat dels seus protagonistes, de moment i la cadència temporal que s'han produït i pel seu contingut". En les converses interceptades parlen Fernández i els germans Bustos.
Pel que fa al retret que fa Daniel Fernández en el seu recurs que el TSJC no havia valorat en detall les proves testificals, el Suprem assenyala que "a banda que en la sentència hi ha concretes referències als elements de judici derivats d'aquelles, resulta que aquests no són, en rigor, més directes que els de font documental i els aportats per les intercepcions telefòniques, tots els quals estan inequívocament referits al fet principal objecte d'imputació".
Afegeix que cal tenir en compte a més que totes les proves "manquen del menor biaix, en el sentit que no van poder patir cap interferència derivada de l'existència del procés ni d'alguna estratègia de defensa, i compten, per aquesta raó, amb una autenticitat i una fiabilitat paradigmàtiques, bé apreciades per la sala d'instància".
