MADRID, 20 gen. (EUROPA PRESS) -
El rei Felip VI prosseguirà aquest dijous amb Compromís, En Comú-Podem i Ciutadans la ronda de consultes amb les forces polítiques prèvia a la designació per part del monarca del candidat al qual encarregarà recollir el suport del Congrés dels Diputats per formar Govern.
El diputat de Compromís Joan Baldoví serà el primer a acudir al Palau de la Zarzuela. Està citat a les 10.00 hores i acudirà en representació de la coalició amb la qual Podem i Compromís es van presentar a la Comunitat Valenciana a les eleccions del 20-D.
A les 12.00 hores hi haurà el diputat d'En Comú-Podem, Xavier Doménech, representant de la coalició que van formar a Catalunya Podem i el partit d'Ada Colau, Barcelona en Comú, en què es van integrar també ICV, Esquerra Unida i Alternativa i Equo.
Felip VI acabarà la jornada rebent al líder de Ciutadans, Albert Rivera. La ronda conclourà divendres amb Pablo Iglesias (Podem), Pedro Sánchez (PSOE) i Mariano Rajoy (PP). Després d'haver escoltat a tots els partits, el monarca convocarà al president del Congrés, Patxi López, per comunicar-li el nom del candidat que se sotmetrà al debat d'investidura.
Fins ara sempre ha estat el candidat de la llista més votada, però en cap lloc està escrit que hagi de ser així. En aquesta Sessió d'Investidura, el candidat proposat exposa el seu programa de govern i després prenen la paraula els portaveus dels diferents grups per, després, procedir a la votació. Si l'aspirant obté el vot de la majoria absoluta (176), s'entendrà atorgada la confiança.
Si no aconsegueix, com a mínim, la meitat més un dels vots es fixarà una nova votació 48 hores després de l'anterior, en què ja n'hi haurà prou amb aconseguir una majoria simple de suports, això és, més vots a favor que en contra.
En el cas que tampoc aconsegueixi ser investit en aquest segon intent, es tramitaran successives propostes pel mateix procediment i, si transcorren dos mesos a partir de la primera votació d'investidura i cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, caldria convocar noves eleccions.
En aquest cas, el president de la Cambra Baixa sotmetria a la firma del Rei el decret de dissolució de les Corts i de convocatòria dels comicis, una circumstància aquesta que fins ara no s'ha donat mai.
