Actualitzat 14/07/2016 11:17

El president del Cercle d'Empresaris veu el Brexit com un exemple del "disbarat" d'una secessió catalana

Ferran Brunet, Javier Vega de Seoane y Rafael Arenas
EUROPA PRESS

Creu que la reforma de l'impost de societats pel dèficit no afectarà la competitivitat empresarial

BARCELONA, 14 jul. (EUROPA PRESS) -

El president del Cercle d'Empresaris, Javier Vega de Seoane, ha posat el Brexit com a exemple del "disbarat" que suposaria una secessió de Catalunya a Espanya, i ha llançat la pregunta de què passaria a Catalunya si en una potència com el Regne Unit, amb un PIB deu vegades més gran que el català, s'ha devaluat la lliura i les companyies internacionals estan pensant a deslocalitzar-se.

En un esmorzar organitzat per Societat Civil Catalana, ha considerat que Catalunya és el problema polític més important que té Espanya, amb comportaments irresponsables d'alguns polítics a Catalunya --amb una actitud guiada per les vísceres i agendes personals, ha opinat-- i "turpitud" en el Govern espanyol, els grans partits i mitjans de comunicació nacionals a falta d'entesa del que passa a Catalunya.

"Hi ha uns milers o desenes de milers de catalans i espanyols que no s'entenen, però la societat civil s'entén perfectament", ha afirmat el també president del grup DKV, que ha defensat la possibilitat de reconduir aquest distanciament buscant una sortida, per a la qual cosa ha fet referència a quatre elements.

En primer lloc, ha proposat una reforma de la Constitució "amb delicadesa" i votada per tots els espanyols per buscar un encaix en què els catalans se sentin còmodes --ha considerat que el veto del Tribunal Constitucional a l'Estatut va ser una història bastant poc afortunada--.

Ha afegit que l'idioma català és una de les quatre llengües d'Espanya, patrimoni de tots, i ha dit comprendre que "coses que arriben de Madrid sentin malament" a Catalunya; també ha fet referència a les inversions en infraestructures i als costos d'una independència de Catalunya.

"Cal fer un esforç de comunicació que la independència no significa viure millor perquè hi hauria uns elevats costos negatius, però Madrid ha estat barroer en el sistema fiscal", ha exposat.

Ha defensat que la solidaritat ha d'acompanyar-se amb comportaments responsables, ja que, malgrat anys de solidaritat, es manté la bretxa entre territoris perquè les comunitats receptores no milloren, fet que és un "sistema pervers" que ha advocat per modificar perquè els territoris receptors facin els seus deures i cada vegada tinguin menys necessitat de rebre perquè ja generen recursos ells.

Ha argumentat que "Catalunya ha contribuït enormement a la grandesa d'Espanya, i a Catalunya li ha anat molt bé a Espanya", i que la unió del territori farà que Espanya pugui ser un país de primera.

MESURES CONTRA EL DÈFICIT

Preguntat per la reforma de l'impost de societats que ha plantejat el Govern espanyol per reduir el dèficit i minimitzar la multa de Brussel·les per l'incompliment del 2015, ha explicat que encara no ha rebut l'informe d'impacte que està elaborant el Cercle d'Empresaris, però ha avançat que sembla un tema "cosmètic" que no afectarà el compte de resultats ni la competitivitat de les empreses, si no a la seva liquiditat per l'avançament de pagaments.

"Em sembla un exercici de liquiditat, d'anticipar cobraments per tancar l'any amb menys dèficit públic", ha dit, i ha agregat que Espanya ha fet moltes coses i més que altres països per combatre el dèficit, per la qual cosa seria bo que la UE no multés el país.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés