Cs vol aprofitar també perquè la Generalitat doni compte de les acusacions d'espionatge a l'oposició
MADRID, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
El PP i el PSOE no tenen intenció de citar els excomissaris de l'etapa de l'exministre Jorge Fernández Díaz en Interior perquè compareguin en la comissió de recerca que el Congrés obrirà pròximament sobre la suposada utilització partidista del Ministeri, una comissió que tots dos partits esperen deixar resolta en un termini aproximat d'uns dos mesos.
El Congrés constituirà la setmana del 8 de març la citada comissió de recerca, que va ser aprovada pel Ple al setembre de l'any passat però que va estar parada per la malaltia de Fernández Díaz, que prop de Nadal va haver de ser ingressat en un hospital per sotmetre's a una intervenció quirúrgica.
La comissió té un termini de tres mesos des de la seva creació per aclarir si, durant la seva etapa en Interior, l'ara president de la Comissió de Peticions del Congrés va engegar una 'policia política' per perseguir a membres d'altres partits.
No obstant això, tant populars com socialistes pretenen accelerar el treball en aquest òrgan amb l'objectiu de resoldre el gruix del treball, i principalment les compareixences, en els dos primers mesos i assegurar-se que, a finals de maig, es podien elevar ja les conclusions de la recerca.
D'aquesta manera, el Congrés evitaria que aquesta comissió coincidís en el temps el menys possible amb la recerca sobre la gestió de la crisi financera i les caixes d'estalvi, que els grups tenen signat que ha d'iniciar-se abans del 21 d'abril, van informar a Europa Press fonts de tots dos partits.
Després de la constitució de la comissió de recerca sobre Interior, que estarà presidida pel diputat del PNB Mikel Legarda, els grups parlamentaris hauran d'acordar un pla de treball, que previsiblement inclourà petició de documentació i de desenes de compareixences.
Almenys Units Podem té previst citar a diferents comandaments policials, entre uns altres, al comissari, ja jubilat, José Villarejo, qui va declarar en seu judicial haver treballat fins a l'any 2012 en qüestions relatives al secessionisme català, en el que es coneix com a 'Operació Catalunya', per intentar desacreditar a polítics catalans.
En canvi, tant el PP com el PSOE coincideixen a evitar la presència al Congrés d'aquests excomissaris, alguns implicats en processos judicials oberts, i ja avancen que no volen convertir la comissió en un "circ".
La seva idea és que acudeixin els responsables polítics de funcionaris policials, com el propi exministre o l'exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó.
De fet, encara que altres grups els sol·licitin, faran valer els seus vots --en aquesta comissió regeix el vot ponderat-- per tirar per terra la pretensió d'usar el Congrés com a altaveu dels comissaris.
FERNÁNDEZ DÍAZ ACUDIRÀ "ENCANTAT"
La presència de l'exministre de l'Interior està assumida pel PP, conscients que serà reclamada per pràcticament tota l'oposició.
Fernández Díaz, que ja va ser reprovat en la Comissió d'Interior pels fets pel que ara se'l vol investigar, va assegurar, res més conèixer que el Congrés volia examinar la seva gestió al capdavant d'Interior, que acudiria "encantat" a la comissió per donar la seva versió dels fets.
Això sí, el PP no descarta citar també a antecessors socialistes de Fernández Díaz, com el propi exsecretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba.
També és previsible que la comissió cridi l'exdirector de l'Oficina Antifrau catalana Daniel de Alfonso, l'interlocutor de Fernández Díaz en aquella conversa gravada en el despatx del ministre que va deslligar la polèmica a Catalunya i va accentuar les acusacions sobre 'policia política'.
D'entrada, el PP vol que la comissió comenci reclamant les actes de les compareixences que van tenir lloc la passada primavera en la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament a propòsit d'aquelles converses mantingudes per Fernández Díaz i De Alfonso, en les quals, segons es va informar llavors, es va tractar sobre recerques que comprometien a diversos polítics independentistes catalans.
D'Alfonso va ser un d'aquests compareixents, i de fet, poc després de donar compte en seu parlamentària per aquests fets, va ser destituït per la Càmera catalana, la mateixa que li havia proposat per dirigir l'Oficina Antifrau de Catalunya (Oac).
ORDIDORS DE L''OPERACIÓ CATALUNYA'
Per la seva banda, Units Podem, el PDeCAT i ERC també es plantegen la compareixença en aquesta comissió de l'actual secretària primera de la Taula del Congrés i presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, després que el diari 'Público' publiqués recentment que, al costat del cap de gabinet del president del Govern espanyol, Jorge Moragas, va ser una de les ordidores de l''Operació Catalunya'.
En principi, el PP no pensa donar via lliure a cap d'aquestes compareixences en entendre que, amb independència de les seves relacions privades, ni Moragas ni Sánchez Camacho estaven prenent decisions en raó d'un càrrec públic, ni formaven part del Ministeri de l'Interior.
D'altra banda, Cs pretén que aquesta comissió també serveixi per conèixer, encara que no com a objecte principal de la recerca, qui va gravar al ministre en un despatx oficial i si també la Generalitat està utilitzant als Mossos d'Esquadra per a labors d'"espionatge polític".
De fet, la Generalitat compta amb una Unitat de Recursos Operatius (Ucro) adscrita al Centre de la Seguretat de la Informació que, segons algunes informacions publicades, podria ser un nucli d''espionatge' de l'oposició catalana.
