MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
Zeshan Mohammad, un ciutadà pakistanès amb permís de residència a Espanya de llarga durada, ha presentat aquest dijous un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC) per reclamar per l'arxiu d'un contenciós administratiu que va interposar a causa d'una identificació i detenció per part de la policia que considera "il·legal" perquè es va basar en el seu perfil ètnic.
Segons ha explicat Mohammad, que va arribar a Espanya quan era nen, va estudiar tota la Secundària a Catalunya (parla castellà i català perfectament) i té un permís de residència de llarga durada, va ser identificat el 2013 per un agent de Policia Nacional quan anava amb un amic pel carrer, i va ser "insultat" per l'agent, que a més "ha reconegut que li demanava la seva identificació era perquè 'era negre'". També ha indicat que el van portar a comissaria i va rebre una bufetada.
Després del que va passar, va interposar una demanda per la via penal en la Ciutat de la Justícia de Barcelona que finalment va ser arxivada i va acudir a l'organització SOS Racisme, que juntament amb Open Society Justice Initiative van col·laborar en el procediment.
Segons han explicat des de SOS Racisme, van interposar una demanda davant del Ministeri de l'Interior que va ser desestimada, després de la qual cosa van interposar un contenciós administratiu que també va ser desestimat, raó per la qual acudeixen ara al Tribunal Constitucional.
"Presentem el recurs d'empara per dos motius: per tot el que té a veure amb a l'identificació per perfil ètnic i la detenció il·legal de Mohammad i, segon, perquè considerem que al jutjat del contenciós administratiu no es va respectar el dret a la tutela judicial efectiva. No hi va haver una investigació judicial profunda sinó que es van basar en les declaracions que els policies ja havien fet", ha explicat a Europa Press la portaveu de SOS Racisme Catalunya, Alba Cuevas.
Des de l'organització assenyalen que aquest tipus de casos ocorren també amb altres cossos de policia com la Guàrdia Urbana de Barcelona o els Mossos d'Esquadra.
De fet, Zeshan assegura "haver comprovat en la seva pròpia pell que el racisme és estatal": "És molt important que canviïn les lleis des de molt dalt perquè la gent es pugui acomodar, se sentin normals a casa seva i al seu país i es deixi de generar l'odi, el racisme, la diferència i es pugui construir un món millor", ha declarat als mitjans davant de la porta del Tribunal Constitucional.
Cuevas, s'ha mostrat convençuda que, quan es produeixen aquest tipus de situacions "no responen a la mala pràctica d'un policia" sinó "a una lògica estatal" i "un racisme institucional", per la qual cosa creu que el que cal fer és "canviar la legislació".
"Aquestes situacions per a nosaltres no són noves, són rutinàries lamentablement i en el fons són el punt de partida de molts casos d'abusos per part de policies. No només policies nacionals, en el cas de Catalunya també Guàrdia Urbana a Barcelona i Mossos d'Esquadra. És una cosa que lamentablement és habitual: la identificació per perfil ètnic, la detenció il·legal, la falsificació documental per poder justificar aquesta detenció il·legal i casos d'abusos, d'agressió o d'insult", ha expressat.
De fet, el president de SOS Racisme Madrid, Mohammad Gerehou, ha posat de relleu que la lluita contra aquest tipus de pràctiques és "una lluita transversal". "El cas de Zeshan ens representa a tots els qui patim les identificacions per perfil ètnic, en aquest cas és ell qui posa el nom i la cara però hi ha molta gent negra, llatina, àrab i gitana que se sent representada pel seu cas", ha explicat.
ABONAMENT PER A LA DISCRIMINACIÓ SOCIAL
A més, la portaveu de l'organització a Catalunya ha advertit que més enllà de les detencions basades en perfil ètnic que es puguin produir, aquestes tenen l'efecte d'"abonar i consolidar la criminalització social" de persones i col·lectius ètnics minoritaris a Espanya.
"En el discurs social sempre queda que si t'han parat serà per alguna cosa. És una cosa que afecta negativament la convivència", ha subratllat.
Per aquesta raó, s'ha mostrat esperançada que el recurs d'empara presentat aquest dijous davant del Tribunal Constitucional és "un pas més" en la reivindicació de l'organització perquè "es garanteixin tots els drets" previstos en la Carta Magna.
Per a la posada en marxa del recurs d'empara, SOS Racisme ha comptat amb la col·laboració d'Open Society Justice Initiative, i una de les seves responsables de litigis, Mercedes Melón, ha redactat el text lliurat aquest dijous en el registre del Tribunal Constitucional.
EL TC ES VA PRONUNCIAR A FAVOR D'AQUESTES PRÀCTIQUES EL 2001
Melón ha explicat que el cas de Zeshan és una "oportunitat" per continuar amb una lluita que, segons ha indicat, va començar en els anys 90 amb el cas de Rosalind Williams, una dona de raça negra que va arribar a Espanya fa més de 50 anys en casar-se amb un espanyol i que té la nacionalitat espanyola.
"La idea és continuar la feina que va començar Rosalind quan li van parar a l'estació de tren de Valladolid l'any 92 basant-se en les seves característiques ètniques. Ella va arribar fins aquí, fins al Tribunal Constitucional, que l'any 2001 va dir que era normal que es pari una persona per les seves característiques ètniques gairebé insinuant que, com tots som blancs en aquest país, els qui responen a una altra percepció ètnica segurament són estrangers", ha recordat.
"Un policia vestit de paisà em va demanar la meva identificació. Veient el meu DNI que estava en vigència des de l'any 68, jo no entenia per què. Quan vam preguntar per què, ens van dir que estaven buscant persones com jo. Després vam preguntar pel color de la pell i va dir que sí", ha explicat Williams, que ha acudit a acompanyar Mohammad fins al TC.
La responsable del litigi, Melón, ha assenyalat que el cas va arribar fins al Comitè de Drets Humans de l'ONU, que el 2006 va subratllar la il·legalitat dels controls basats en perfils ètnics, malgrat la qual cosa "l'Estat Espanyol no ha fet res per corregir el que s'ha convertit en una pràctica sistemàtica".
L'advocada d'Open Society Justice Initiative s'ha mostrat esperançada que el TC "doni la volta a aquesta sentència del 2001" perquè, segons ha indicat, "òbviament les institucions i les forces i cossos de seguretat de l'Estat utilitzen la sentència del TC per dir que és legal parar a persones per les seves característiques ètniques". "Ha d'ajustar la doctrina i la legislació espanyola a les responsabilitats internacionals d'Espanya en matèria de drets humans", ha reivindicat.
