SANT SEBASTIÀ, 2 set. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, i el seu equip de treball plantegen en el document 'Denon herria' (Un país compartit) una bateria de propostes en matèria econòmica, social, mediambiental, cultural i política, "factibles i realitzables", entre les quals inclouen facilitar i accelerar el desarmament, i implantar un sistema penitenciari "alternatiu".
El líder d'EH Bildu ha assenyalat que les mesures estan fetes "des del rigor i la profunditat intel·lectual", per "abordar els debats de caràcter estratègic que cal fer per garantir el futur d'Euskal Herria" i que "aquest país no se'ns vagi de les mans".
Otegi, acompanyat del seu equip, presentat el juliol passat i integrat per Helena Franco, Unai Pascual, Nerea Idigoras, Iñigo Iruin, Unai Asurmendi, Kepa Altube, Eider Rodríguez, David Fernández, Iratxe Esnaola, Ohiana Txebarrieta, Xabier Landabidea, ha assegurat que aquesta "no és una proposta electoral", sinó que es tracta de "mesures que cal prendre a curt i mitjà termini" que, al seu torn, plantegen "debats més important i més a llarg termini" que s'han d'afrontar "perquè el que ens juguem l'és futur d'Euskal Herria".
En aquest sentit, ha explicat que l'objectiu és "posar en marxa una dinàmica de reflexió, de diagnòstic i de proposta que respongui als interessos de la gent i del país".
Arnaldo Otegi ha apuntat que "els projectes socials, nacionals i polítics necessiten estar sustentats en principis i valors", i ha destacat que "la virtut per sobre de totes que existeix en aquest país és la seva gent", i ha subratllat que "Euskal Herria ha sobreviscut a difícils conjuntures pel compromís" de la seva societat.
Segons ha destacat, les mesures que recull el document 'Danon herria', que es presentarà en un acte social el pròxim 7 de setembre a Bilbao, "serveixen per a totes les societats que volen construir alternatives reals, igualitàries i més justes en el conjunt d'Europa i del planeta" i, per tant, "van més enllà d'unes eleccions" i estan elaborades "sobre l'ambició de fer un diagnòstic de com és i com està el nostre país i dir quines són les sortides que necessita".
"Són propostes per fer una societat millor que volem estendre del debat partidista", ha incidit, per afegir que l'objectiu últim de les mateixes és aconseguir construir "una societat més justa, més igualitària, que reparteixi millor la riquesa i sustenti la seva convivència social, política i cultural sobre la igualtat d'homes i dones i sobre els drets socials de tota la ciutadania".
REPTES
Per la seva banda, Iratxe Esnaola i Unai Pascual han desgranat algunes de les propostes, articulades entorn de "tres reptes fonamentals", el de "garantir els drets socioeconòmics de tota la ciutadania establint un territori completament lliure de retallades"; així com "donar la paraula i la decisió a la ciutadania perquè decideixi quin model de país vol"; i "recórrer fins al final el camí de la pau unint esforços i voluntats per aconseguir tancar totes les ferides que aquest poble i la seva gent tenen encara obertes".
Per a això, es preveu, per exemple, establir un programa per "facilitar i accelerar el desarmament d'ETA"; la implantació d'un sistema penitenciari "alternatiu"; la posada en marxa d'una viceconselleria basca de sobirania econòmica; garantir la "qualitat" en la feina; crear una EPSV de caràcter públic o exigir la transferència a la comunitat autònoma basca de funcions de "control i supervisió del sistema financer basc".
També planteja "desenvolupar una nova política industrial; avançar en una economia circular i en la sobirania alimentària; o protegir el "capital natural", entre d'altres.
