Assegura que la seva "consciència" li diu que "la fi de la lluita armada havia d'haver-se produït molt abans"
BILBAO, 4 març (EUROPA PRESS) -
L'exportaveu de Batasuna i secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha assegurat que viure la mort de la seva mare des de la presó l'ha dut a "entendre aquells que van patir la violència armada d'ETA i un bon dia els van trucar per dir-los per telèfon que un ser estimat havia mort". Ha afegit que no li importa el que opini la gent, sinó el que opina la seva consciència, i admet que aquesta consciència li diu que "la fi de la lluita armada havia d'haver-se produït molt abans".
En dues entrevistes concedides a ETB 1 i a ETB 2, recollides per Europa Press, el líder abertzale diu haver-se fet "encara més humà a la presó". "Jo considero que la societat basca exigia que la fi de la lluita armada es produís molt abans, i quan parlem d'autocrítica, hi ha gent que creu que han de fer-la ETA o els militants d'ETA", ha assenyalat abans de referir-se als dirigents de la mateixa esquerra abertzale: "Tenim també una responsabilitat pròpia amb el nostre país i amb la nostra gent".
Otegi, que en cap moment qualifica de terrorisme les accions d'ETA, aclareix que aquesta autocrítica no arribarà perquè l'hi demanin "les elits polítiques o econòmiques del país, sinó per la gent" i advoca per "desdramatitzar" aquesta autocrítica perquè "enforteix els projectes polítics i l'honestedat dels dirigents polítics".
El dirigent de Sortu ha assegurat que ha empatitzat amb les víctimes els anys que ha passat a la presó. "Cal arribar a un dia a l'estadi de pensar que totes les víctimes són de tots, i l'esquerra abertzale hi està treballant. Em fa la impressió que a l'altra hipotètica banda no han assolit aquest estadi de reflexió", ha indicat.
AMICS DEL PP
Ha reiterat que s'alegra "de cor que la gent que patia les accions d'ETA visqui avui més tranquil·la". "Tinc grans amics entre els quals han estat víctimes d'ETA, per exemple, Jesús Eguiguren, o gent del PP que no esmentaré perquè no sé si els faré gaire favor", ha apuntat.
Aquestes declaracions són semblants a les que va pronunciar a l'homenatge que li van fer a Elgoibar on es va congratular "que hi hagi molta gent que vivia amb escorta, i vivia assetjada, segons deien ells, que avui puguin viure en pau i en llibertat".
Segons la seva opinió, l'esquerra abertzale "ha fet molt" en el tema de convivència. "Jo he arribat al meu poble i el meu poble ha patit els avatars de tota mena de violència, també de la d'ETA, i m'he trobat amb una sorpresa molt agradable, la gent ha sabut reconèixer l'esforç que vam fer en el seu moment per apostar per la pau i un nou escenari", ha apuntat.
"Ara és necessari instal·lar-se en una dinàmica que la faci més consistent i jo crec que nosaltres farem els passos adequats per això", ha assegurat, i alhora ha denunciat als qui, segons la seva opinió, volen "mantenir una situació especialment crispada". "Nosaltres no defugirem parlar del passat, però ens interessa parlar del futur perquè nosaltres tenim un futur en què entra la convivència, desdramatitzant una mica tots aquests debats, que cal acceptar-los de manera civilitzada", ha indicat.
Pel que fa al paper d'ETA, ha reiterat la versió de l'esquerra abertzale que la banda "ha manifestat moltes vegades que està disposada al desarmament", però l'Estat no vol "implicar-s'hi" i això és "una 'rara avis' a escala mundial".
S'ARROGA HAVER PORTAT LA PAU
En aquesta línia, ha dit que això li confirma que els del cas Bateragune van ser detinguts perquè van portar "la pau a aquest país" i van plantejar "que la lluita armada, la violència o el terrorisme, com n'hi diuen alguns, havia de desaparèixer d'aquest país i això no li convenia a l'Estat".
Otegi també ha parlat sobre la seva candidatura a lehendakari i el projecte de l'esquerra abertzale. En aquest sentit, ha afirmat que el que ell necessita és "un projecte fort per oferir al poble", després de la qual cosa, "serà possible parlar d'eleccions", perquè, segons ha assegurat, no està en política "per ser candidat a lehendakari".
El dirigent abertzale no entén per què "els que sostenen que el desig d'independència s'ha debilitat", cosa que no comparteix, "tenen tanta por de preguntar a la gent". Segons la seva opinió, "el que sí que falta és un procés independentista".
"ENS PRENDREM LES COSES AMB ESPORTIVITAT"
"El nostre objectiu és formar una àmplia majoria favorable a la independència i, després, el poble decidirà. Nosaltres ens prendrem les coses democràticament i amb esportivitat. Cal desdramatitzar aquestes coses. Si el poble no vol, no serem independents, però estic convençut que Euskal Herria serà independent", ha assegurat.
Arnaldo Otegi considera que s'ha dipositat "massa responsabilitat" en la seva persona i que la societat "té qüestions molt més prioritàries" que el fet que ell sigui el candidat a lehendakari. "En tot cas, jo no sóc dels qui defuig les seves responsabilitats. Jo aportaré el meu granet de sorra", ha explicat.
Segons la seva opinió, "el que aquest poble necessita és un projecte alliberador". Per aquesta raó, ha advocat perquè l'independentisme "aclareixi aquest projecte". "Jo no sóc aquí per fer carrera política. El que jo necessito és un projecte fort per oferir als bascos. Tenint això, ja podem parlar d'eleccions, però no m'interessa parlar d'això sense tenir un projecte clar. No estic en política per ser candidat a lehendakari, sinó per alliberar aquest poble i oferir un projecte integral, i a això em dedicaré", ha assegurat.
Arnaldo Otegi ha afirmat que "només es pot viure en un Estat decent si els bascos" aconsegueixen "el seu propi Estat". "No ho dic perquè l'Estat espanyol sigui indecent 'per se', sinó perquè no té cap mecanisme capaç d'evolucionar cap a un model d'Estat que respecti els nostres drets nacionals i socials", ha puntualitzat.
Per aquesta raó, ha anunciat que es passarà "un temps més escoltant la gent que parlant-hi amb ella. "La tasca fonamental que jo hauria de fer és construir col·lectivament amb la gent un projecte independentista i socialista", ha asseverat.
Preguntat per si se sent amb força per ser candidat a lehendakari, ha respost: "Jo em sento amb força per això i per tot el que em llancin a sobre".
PRESOS I FUGITS
Alhora, ha instat a "utilitzar tots els instruments" perquè, tant presos com fugits, puguin tornar al País Basc. Tot i això, ha assenyalat que, al final, és una decisió que "els mateixos presos han de prendre".
Sobre el tema de la legalitat, ha considerat que, qui no té "la força per no aplicar-la, és l'Estat". Per aquesta raó, ha instat a posar "un principi de sentit comú a sobre de la taula" perquè la violència d'ETA "va acabar fa anys".
"Hi ha gairebé 400 presos i hi ha centenars de refugiats. La qüestió és si compartim entre tots que han de tornar a casa seva. I, si compartim aquesta base, el com i el què és discutible, i al final, qui ha de decidir són els presos", ha insistit.
