PALMA DE MALLORCA, 13 maig (EUROPA PRESS) -
L'exvicealcalde de l'Ajuntament de Madrid i exnúmero dos d'Alberto Ruiz Gallardón, Manuel Cobo, ha manifestat que el 2011 va saber que la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), considerada successora de l'Institut Nóos i liderada per Iñaki Urdangarin, va percebre 140.000 euros entre 2007 i 2009 per potenciar la candidatura de Madrid amb vista als Jocs Olímpics del 2016, fets que es troben sota el punt de mira judicial ja que els treballs no s'haurien portat a terme.
Tal com ha posat de manifest durant la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Nóos, l'exconsellera delegada de la Fundació Madrid 16 --entitat que va aportar els fons-- Mercedes Coghen va ser la persona que va confirmar que la FDCIS havia estat retribuïda per aquesta raó. "Quan m'ho va dir, la quantitat em va semblar raonable, i si a més aquests diners van a una ONG, era per aplaudir", ha remarcat.
En concret, la FDCIS va ser constituïda el desembre del 2006, quan havien passat vuit mesos de la teòrica desvinculació d'Urdangarin dels seus negocis després que així ho ordenés el rei Joan Carles. Segons les investigacions, l'entitat hauria servit de tapadora per desviar fons a l'estranger. Durant la seva declaració, el testimoni ha recordat que era patró a Madrid 16, que segons ha manifestat funcionava com a entitat privada.
Sobre l'acord amb la FDCIS, rubricat el 7 d'octubre del 2007 entre Miguel Villa en nom de Madrid 16 i Diego Torres en representació de la successora de Nóos i en què no es preveia contraprestació econòmica alguna, Cobo ha incidit que "quan vam saber el preu ens va semblar més que raonable".
Preguntat sobre si va percebre alguna incidència durant la tramitació del conveni, ha asseverat que "no hi va haver alarmes, excepcions ni avisos perquè s'estaven fent les coses bé i a més Miguel de la Villa era interventor".
Tot i això, ha recordat que el desembre del 2011 el van trucar del gabinet de premsa per comentar-li que un diari estava publicant que "s'havia donat diners" del consistori a Urdangarin. "En aquell moment em vaig dir: no pot ser" ha dit l'exvicealcalde, qui tot seguit va cridar Coghen i va ser quan aquesta li va confirmar que així havia estat, motiu pel qual li fa demanar que "fes un paper i em digués com havia estat".
"Va tardar uns dies, era un document per a mitjans de comunicació, però algú va posar 'memòria' a sobre de manera potinera", ha recordat referint-se a un document del qual van confiscar els investigadors i que, segons la Fiscalia Anticorrupció, va ser un "barroer" intent de justificar els pagaments. Per a això, es fan fer quatre pàgines, amb el títol 'Memòria' escrit a mà i datades el desembre del 2011, 25 dies després dels escorcolls que van donar lloc a l'esclat del cas Nóos.
Cobo ha asseverat, tot i això, que el document era un resum de la tramitació, per la qual cosa segons la seva opinió "s'han tergiversat" els fets. "Tots ho van veure normal", ha dit, recordant que "ens va semblar bé" la nota, al ser-li aquesta exhibida en el judici: "és la que li vam donar als mitjans".
