MADRID, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
Tots els partits amb representació al Congrés llevat del PP han exigit a l'Estat en funcions que no interposi recurs davant del Tribunal Constitucional contra l'anomenada Llei 24 de Catalunya contra els desnonaments i la pobresa energètica, cosa que en principi podria aprovar aquest divendres el Consell de Ministres.
Representants de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) i de l'Aliança contra la Pobresa Energètica s'han reunit durant tot el dia amb els grups parlamentaris, llevat del PP, b0han obtingut el compromís explícit de defensar la utilitat de l'anomenada Llei 24, exigir al Govern central que no paralitzi la norma, sobretot mentre està en funcions; retirar el recurs si finalment es presenta, i ampliar-ne la vigència a tot el país.
María Campuzano, de l'Aliança, ha assenyalat en roda de premsa que el PP "s'ha quedat sol, aïllat", perquè ha estat "incapaç de prendre mesures que facin front als desnonaments i els talls de subministrament".
"No podem permetre que un govern en funcions acabi amb una llei sorgida de la ciutadania. És possible frenar el recurs perquè comptem amb el suport del carrer, de moltes entitats i dels grups del Parlament i el Congrés", ha afegit, recordant que tots els partits, inclòs el PP, van votar a favor d'aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) a Catalunya.
HI HAURÀ UNA "ESCALADA DE CONFLICTIVITAT DIRECTA" AMB EL PP
Per part de la PAH, Carlos Macías ha defensat que després de nou mesos d'aplicació de la llei es veu que "funciona", i ha desitjat que de la reunió entre el president Mariano Rajoy i el president Carles Puigdemont d'aquest dimecres en surti el compromís que no se suspendrà la normativa.
"Si el Govern central finalment s'atreveix a posar el recurs estarà enviant un missatge molt clar que no només no fa res per acabar amb aquesta situació sinó que vol impedir als altres que fem coses. La nostra resposta serà contundent: Hi haurà una escalada de conflictivitat directa amb el PP", ha advertit.
Tot i això, no ha precisat l'estratègia concreta de pressió que seguiran, perquè en aquest moment estan centrats a paralitzar el recurs, però sí que ha avisat que "no seran cassolades com la que es va fer dilluns". "Pujarem realment el to", ha tancat.
"UN GOVERN NORMAL ES POSARIA VERMELL"
El portaveu parlamentari de Podem, Íñigo Errejón, creu que "en un país normal el govern es posaria vermell si hagués de ser la societat civil la que portés iniciatives de sentit comú a les institucions, demanaria perdó per no haver-ho fet abans i pel sofriment causat, i posaria tots els mitjans" per solucionar els problemes.
A més, ha rebutjat la "temptació" d'utilitzar aquest assumpte com a "excusa" per enfrontar Catalunya amb la resta del país amb fins "partidistes" o de permetre que el Tribunal Constitucional es converteixi en un "instrument d'intervenció" política.
ÚLTIM SERVEI A ENERGÈTIQUES I BANCS
Lucía Martín, d'En Comú Podem, ha subratllat que aquesta norma "sortida del carrer" ha permès afrontar "situacions dramàtiques" que l'Executiu s'ha mostrat "incapaç de solucionar", i creu que el possible recurs és "l'últim servei" del PP a les energètiques i les entitats financeres abans de perdre el poder.
De manera semblant pensa la diputada d'ERC Teresa Jordà, qui vee "extremadament surrealista" que s'hagi arribat a aquest punt i acusa el Govern espanyol de pretendre "beneficiar" la banca i els subministradors energètics.
La diputada de Democràcia i Llibertat (DL) Lourdes Ciurò, per part seva, ha proclamat el "compromís insubornable" del Govern català "que aquesta llei s'aplicarà" passi el que passii a partir d'ara. "No podem permetre que algú impugni una cosa que el Parlament català ha aprovat. El que Catalunya aprova a conseqüència d'una ILP no ho farà caure un govern des de la judicatura, això és vulnerar els principis democràtics i l'Estat de Dret", ha insistit.
SENSE LEGITIMITAT PER FER-HO
Joan Baldoví, diputat de Compromís, ha desitjat que aquesta sigui l'última llei que l'Executiu de Mariano Rajoy recorre, lamentant que no hi hagi encara un govern que "acabi amb l'anomalia que moltes comunitats legislin a favor de les persones i un govern en funcions segueixi governat en contra seu". "El canvi era això: Que les forces polítiques estiguem al costat dels ciutadans i no enfrontades", ha subratllat.
En la mateixa línia, Sol Sánchez, d'IU-Unitat Popular, ha criticat la "falta de legitimitat" d'aquest Executiu "en funcions" per paralitzar una llei que té "molta més legitimitat". "El que hauria de fer és tractar d'exportar-la a la resta del país. Això seria el decent", ha tancat.
Juntament amb aquestes formacions, també el PSOE, Ciutadans, el PNB i EH Bildu s'han sumat a les reivindicacions de la PAH i l'Aliança, tot i que no han assistit a la roda de premsa per motius d'agenda. En una nota de premsa, els socialistes han defensat que l'esperit de l'acord és el mateix que el de les iniciatives contra els desnonaments i la pobresa energètica que han promogut durant la passada legislatura.
"Per això és urgent la formació d'un govern del canvi que permeti la reconversió de la regressió en drets que estem patint", assenyala la portaveu d'Habitatge del PSOE, Mar Rominguera.
Per la seva banda, Ciutadans ha reivindicat en una nota de premsa la seva aposta per la inembargabilitat parcial de l'habitatge i per la cessió temporal de pisos a mans dels bancs a famílies en situació d'emergència --mesures recollides a la Llei 24-- i ha defensat el seu compromís amb el reforç de la protecció al consumidor i la transparència en la contractació d'hipoteques.
