López Madrid ha demanat l'arxivament del cas per no sotmetre's a un judici "aflictiu"
MADRID, 1 abr. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional ha confirmat que l'empresari Javier López Madrid seurà al banc dels acusats per gastar 34.807 euros amb la targeta 'black' i l'ha acusat d'utilitzar en defensa seva arguments que "en principi són contradictoris" entre ells.
La Secció Tercera de la sala penal ha desestimat el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, que López Madrid ha sol·licitat arxivar el cas i no ser sotmès a un judici que "per si mateix té un caràcter aflictiu que es pot evitar" perquè no va tenir la més "mínima consciència" de la il·licitud de la seva conducta.
Els magistrats Ángeles Barreiro, Juan Pablo González i Fermín Echarri defensen que hi ha indicis "suficients" de l'existència de delictes d'apropiació indeguda o administració deslleial i que "de cap manera no pot admetre's que les despeses de representació siguin un concepte retributiu de lliure disposició que no cal justificar o que el recurrent no es plantegés que el lliurament i utilització no tenien suport legal".
Posen en relleu que a la seva declaració davant del jutjat ha manifestat que portava un control de la despesa de la visa i que l'entitat li va dir que era part de la seva remuneració per import de 24.000 euros a l'any, "al·legant després al recurs que tota despesa feta amb la targeta resultava compatible amb la seva consideració com a despeses de representació, fet que resulta en principi contradictori".
"En qualsevol cas, és obvi que en la relació de despeses fetes s'inclouen partides que de cap manera poden considerar-se despeses de representació", prossegueixen els jutges, per insistir que el plàstic no tenia cobertura a la LORCA ni a la Llei de Caixes de la Comunitat de Madrid.
Segons la seva opinió, aquesta circumstància tampoc no la podia ignorar el recurrent, encara que als consells als quals va assistir no es discutís sobre l'esmentada qüestió o les despeses fossin comptabilitzades i l'entitat fos conscient de l'emissió. "El principi de confiança no exclou el necessari deure de vigilància dels membres del Consell", recorden, esgrimint la jurisprudència del Tribunal Suprem.
RECURS DE LÓPEZ MADRID
López Madrid, gendre del president d'OHL Juan Miguel Villar Mir, considerava al recurs que és "impossible i no té lògica" que la mateixa persona que primer inverteix i manté les accions després de sortir del Consell d'Administració, "tot i que això signifiqui una fallida dels seus propis interessos i del seu patrimoni, simultàniament actuï de manera contrària, i busqui obtenir un benefici 625 vegades inferior al perjudici que ell mateix ha tolerat amb l'ús d'una targeta de crèdit".
López Madrid, que va ser conseller de Caja Madrid el gener del 2010 i de Bankia el juny del 2011, explica que en cap dels Consells d'Administració en què va participar es va tractar "absolutament res" relacionat amb les targetes i que el llavors secretari, Jesús Rodrigo, la hi va lliurar en un procés completament "transparent", per la qual cosa en cap moment no va pensar que pogués estar infringint qualsevol norma jurídica i "molt menys" el Codi Penal.
