El Banc d'Espanya demana que compartir riscos no desincentivi la disciplina fiscal
BARCELONA, 29 febr. (EUROPA PRESS) -
L'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) ha advocat per una Unió Europea federal per evitar crisis futures, segons ha recollit en el seu informe sobre Federalisme Fiscal i Finances Públiques'15, centrat a l'anàlisi dels mecanismes europeus per superar la crisi.
A la presentació del document aquest dilluns en el Cercle d'Economia, el professor de la Universitat de Barcelona i investigador de l'IEB, Dirk Forenmy, ha afirmat que, amb la crisi que ara està quedant enrere, "s'han destapat les deficiències de la Unió Europea i, en concret, de l'eurozona", i que s'ha iniciat un debat sobre el grau de federalisme que es necessita que ha considerat que arriba amb molt retard però que cal abordar.
"La gran recessió ha posat sobre la taula que el futur de la Unió Europea serà federal", ha asseverat, i ha repassat que l'Eurobaròmetre de novembre del 2015 revelava que el 71% dels ciutadans enquestats reconeixia que les reformes econòmiques serien més efectives si es posessin en pràctica de manera coordinada en tota la Unió, si bé ha postil·lat que això implica cedir sobirania, el que és una decisió que han de prendre els polítics.
En la passada crisi, ha opinat que "la descoordinació generalitzada, les reaccions individualistes dels països, la falta de normativa comuna en el sector bancari i un sistema fiscal amb un grau de formalització molt feble van accelerar la crisi i, en part, són responsables de la demora en la recuperació europea" respecte als Estats Units, o fins i tot de l'eurozona respecte al Regne Unit.
El director general d'Economia i Estadística --responsable del servei d'estudis-- del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha repassat l'Informe dels cinc presidents presentat per la UE el juny de l'any passat per fer davant de la crisi i evitar altres en el futur, que passa per major transparència, simplificar regles fiscals, crear un consell fiscal independent comunitari, i avançar en mecanismes d'estabilització europeus.
Hernández ha argumentat que actualment hi ha "excessiva dependència del concepte de dèficit estructural" per controlar les finances públiques nacionals, i ha advocat per mecanismes més fàcils d'aplicar i mesurar per controlar el dèficit i el deute dels països.
Alhora, ha instat a resoldre dubtes perquè una major disposició per compartir riscos "desincentiva l'aplicació de polítiques fiscals disciplinades", per la qual cosa els avenços en la integració europea han de vetllar per trobar l'equilibri entre els dos aspectes.
El professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José Luís Peydró ha incidit que les bombolles d'elevada deute del sector privat són un indicador d'evolució cap a una crisi, mentre que el deute públic és més conseqüència que causa de les crisis, i ha defensat les mesures per evitar el sobreendeutament com a instrument per evitar crisis.
AIREF DEFENSA L'AUTODISCIPLINA
El president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) espanyola i també president de la Xarxa d'Institucions Fiscals Independents (IFI) de la Unió Europea, José Luis Escrivá, ha defensat l'autodisciplina fiscal nacional a través de les IFI, amb incentius per part de la UE.
"No veig a l'horitzó visible una unió fiscal i de mutualització de riscos a la UE --per la reticència dels grans països--, estem condemnats a un model híbrid que ha d'incentivar reforçar els marcs pressupostaris nacionals", ha exposat.
Ha lamentat que la normativa fiscal europea té més de 600 pàgines, per la qual cosa "les regles es poden fer molt més senzilles i fàcils d'aplicar", i ha reconegut que els IFI són institucions encara febles i amb problemes de disseny, per a les quals ha demanat des de la UE directrius més exigents i vinculants sobre com han de ser perquè siguin efectives.
CORRUPCIÓ
La presentació ha estat moderada pel president d'Ercros, Antoni Zabalza, en representació del Cercle d'Economia, i també ha comptat amb la participació de la codirectora del programa de federalisme de l'IEB, Núria Bosch, que ha indicat que l'informe també recull articles presentats durant l'any per l'Institut, com una sèrie dedicada a la corrupció.
Com a resum d'aquests articles, Bosch ha conclòs que, a més cobertura mediàtica o intervenció judicial en un cas de corrupció, més càstig de l'electorat hi ha a les urnes, i que, per evitar i combatre la corrupció, es requereix transparència, independència del poder judicial i paper actiu i independent dels mitjans de comunicació.
