Espanya és líder amb vendes de 1.246 milions i una producció de 755.000 vestits
BARCELONA, 11 abr. (EUROPA PRESS) -
Les firmes de moda nupcial espanyoles hauran de superar les places tradicionals europees i apostar per mercats amb més potencial de creixement, com Amèrica Llatina (Brasil, Mèxic --amb taxa de creixement del 3,6%--, Argentina, Perú i Colòmbia), seguida de EUA (+2,6%), i finalment de l'Aràbia Saudita, Kuwait i Emirats Àrabs.
"No és que les marques espanyoles s'hagin de deslocalitzar. Han de mantenir les seves fàbriques a Espanya, però han de dirigir-se a compradors de tot el món", ha destacat aquest dilluns en roda de premsa el professor de l'IESE José Luis Nueno, que ha introduït l'estudi 'Millennials Brides, nèixer als 80, casar-se avui' al marc de la presentació de la Barcelona Bridal Fashion Week.
Actualment, les marques espanyoles es concentren sobretot a Europa (77%), seguida dels països de la regió d'Àsia-Pacífic, amb el 10%; EUA ostenta un 5%, Amèrica Llatina un 7% i Pròxim Orient un 1%, uns percentatges que haurien de canviar per seguir creixent.
I és que l'any passat, per a cada persona en edat de casar-se a l'hemisferi nord del món, hi havia vuit en edat de contraure matrimoni al sud, i aquesta proporció se situa en nou al període comprès entre el 2016 i el 2030.
En el cas d'Espanya, la demografia jugarà en contra i farà que baixi el nombre d'enllaços, si bé la despesa que es destinarà al vestit de núvia serà el 2020 de 1.729 euros, xifra que superarà fins i tot els nivells precrisi que es donaven el 2006, i és que les núvies prefereixen renunciar a casaments multitudinaris i a altres luxes de la celebració i lluir un vestit que les faci sentir protagonistes del seu dia.
Al procés d'internacionalització, els principals signes espanyols opten per conquistar nous mercats amb botigues multimarca, mentre que per a les botigues pròpies elegeixen el format 'flagship', de manera que el resultat sigui que el 95% de la distribució correspon a botigues multimarca i el 63% del total d'estenguis pròpies s'ubiquen a Espanya.
1.246 MILIONS DE VENDES
Espanya és un dels líders indiscutibles de la moda nupcial amb una facturació de 1.246 milions d'euros, una exportació per valor de 504 milions i una producció de 755.000 vestits anuals --Catalunya representa el 41,6% de la producció--, cosa que la converteix en el primer productor europeu i segon país exportador mundial del sector, per darrere de la Xina.
Així, el país es va recuperar de la crisi en el sector nupcial el 2014, quan va recuperar els nivells del 2010 i el desemborsament per a la celebració de la cerimònia es va situar a 16.500 euros, un 31% més que l'any anterior.
ADAPTAR-SE ALS 'MILLENNIALS'
A més de seguir apostant per la internacionalització, un altre repte de la moda nupcial espanyola és adaptar-se als 'millennials' --els nascuts entre el 1980 i l'any 2000--, ja que el 2015 el 70% dels enllaços que es van produir van ser entre persones d'aquest segment d'edat i són el grup de potencials casadors més important entre el 2016 i el 2030.
Els 'millennials' es caracteritzen per l'ús ingent de les grans tecnologies i per tenir l''smartphone' com una extremitat més del seu cos: les núvies consulten les noves col·leccions a través del mòbil i a les xarxes socials, fan una primera selecció i després acudeixen a la botiga física amb una idea clara del vestit que volen.
Aquests nuvis solen endarrerir l'edat per al seu enllaç i això els fa tenir més poder adquisitiu per costejar el seu casament, del qual volen controlar tots els seus detalls i sorprendre els convidats amb detalls originals.
BARCELONA: DESTÍ NUPCIAL
La capital catalana és líder en turisme, però cada vegada es va consolidant més com un destí on fer la cerimònia nupcial, i és que el 2016 es preveu que el turisme del sector de núvies generi a Barcelona 53,6 milions d'euros.
Només per al dia del casament, la despesa mitjana per convidat supera els 500 euros, i l'impacte econòmic d'un enllaç al voltant d'un centenar d'invitats se situa en uns 120.000 euros, ja que el perfil d'aquest tipus de client és estranger --sobretot anglès-- i amb un gran poder adquisitiu.
