BARCELONA, 4 set. (EUROPA PRESS) -
El membre de la llista de Junts pel sí Carles Viver i Pi-Sunyer ha estat l'encarregat aquest divendres de presentar el full de ruta de la candidatura cap a la independència com a "única alternativa que té Catalunya per sobreviure".
En un acte a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), ha detallat els passos del document que evita "salts al buit" especialment en la seva vessant jurídica.
També hi han intervingut els membres de la llista Carme Forcadell, Muriel Casals, i Carles Puigdemont, i els representants de CDC, Josep Rull, i d'ERC, Marta Rovira; entre els assistents hi havia els consellers Francesc Homs i Germà Gordó, el líder de Suma't, Eduardo Reyes, i diversos diputats d'ERC i CDC.
Carme Forcadell ha recordat que tots aquests passos cal fer-los bé perquè "està en joc la creació d'una Catalunya millor i més justa".
El primer de tots s'establirà el 27 de setembre amb les eleccions catalanes, en què Junts pel sí espera aconseguir el mandat democràtic necessari per poder començar el procés constituent: "Aquesta és una condició 'sine qua non", ha dit Pi-Sunyer.
"L'important no és si aquestes són o no unes eleccions plebiscitàries, sinó si en sortirà un mandat democràtic", ha subratllat i ha matisat que estarà dirigit al Parlament i que aquest estarà obligat a complir-lo.
Just després de les eleccions, la Cambra catalana haurà de fer una declaració solemne i, després d'això, el primer que haurà de fer el govern resultant és iniciar les negociacions amb l'Estat per fer efectiu aquest mandat: "Hem de deixar clara la voluntat de diàleg".
ESTRUCTURES D'ESTAT
El full de ruta estipula que s'informarà les institucions europees tant del mandat com de la intenció de negociar amb Espanya, i de mantenir-se dins de la UE; també s'informarà els líders de les grans organitzacions internacionals i els caps d'Estat.
A partir de llavors, segons Junts pel sí, s'iniciarà el procés constituent que començarà gestionat "exclusivament per la societat civil que s'autoorganitzarà"; paral·lelament el Parlament posarà en funcionament les estructures d'Estat sobre les quals el Govern ha estat treballant en els últims mesos, que no es podran bloquejar de manera jurídica perquè es posaran en marxa físicament però no de manera normativa.
El document divideix les estructures d'Estat en quatre àmbits: les del benestar, les econòmiques, les d'acció exterior i les de mesures per a la governança i per reforçar l'administració; una divisió que ja recull el Llibre Blanc per a la Transició Nacional, del qual el mateix Pi-Sunyer era redactor.
La Cambra catalana incrementarà els contactes internacionals, dissenyarà les estratègies perquè Catalunya sigui inclosa en les organitzacions internacionals, farà la gestió ordinària de l'administració --donant resposta a les urgències socials--, i portarà a terme "les actuacions necessàries per demostrar el seu desig de diàleg amb l'Estat".
"SEURE A NEGOCIAR"
En aquestes negociacions, Pi-Sunyer ha dit no excloure un referèndum pactat amb l'Estat, però una vegada s'hagin posat en marxa aquestes mínimes condicions per començar el procés constituent, independentment del posicionament del Govern espanyol "es declararà la independència".
Sobre les negociacions s'hi ha referit Rull, que ha reclamat un 'sí' el 27S a la seva proposta perquè com més gran sigui el mandat democràtic que aconsegueixin a les urnes "més obligació tindran de seure a negociar".
Aquests passos vindran auspiciats per un govern de concentració format "per les forces polítiques disposades a implantar el mandat a favor de la independència, que compti amb la màxima estabilitat i el màxim suport parlamentari", que tingui com a objectiu culminar el procés.
RECUPERAR LLEIS PROHIBIDES
L'escrit preveu la recuperació de les lleis aprovades pel Parlament i pel Govern que han estat recorregudes, suspeses o anul·lades pel Govern espanyol i el Tribunal Constitucional; un fet que Rovira ha titllat de "burla" cap al principi democràtic i cap a la Cambra catalana.
Entre aquestes hi ha el decret de pobresa energètica, el de dació en pagament i llei de segona oportunitat, la dels horaris comercials, la de la prohibició del 'fraking', l'impost de dipòsits bancaris i el d'energies nuclears i emissions contaminants de la indústria.
El full de ruta també assenyala que s'aprovarà la llei de transitorietat jurídica que regularà els elements constitutius, estructurals, del nou estat; definirà qui són ciutadans i n'especificarà els drets, aclarirà el règim de llengües, regularà la funció del cap d'Estat.
Una norma que tindrà com a criteri principal incloure les novetats que vagin apareixent però condicionarà el mínim possible les decisions del Parlament, establirà l'ordre jurídic, i assegurarà que no hi hagi buits legals, i garantirà així la successió de l'administració.
El Parlament, per part seva, dictarà la llei del Procés Constituent, que intentarà encaixar els resultats obtinguts en aquesta primera fase, que s'acabarà amb un mandat del president de la Generalitat que convocarà eleccions en menys d'un mes, per després començar l'elaboració de la constitució definitiva, que culminarà quan sigui sotmesa a referèndum.
