Va cofundar Nacionalistes d'Esquerra, va presidir ERC i va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana
BARCELONA, 22 ago. (EUROPA PRESS) -
El filòleg i polític Jordi Carbonell i de Ballester, mort als 92 anys, ha estat un símbol del catalanisme polític i cultural des de la postguerra, quan va començar l'activisme antifranquista quan encara estudiava.
Nascut a Barcelona el 23 d'abril del 1924, des del 1943 va militar al Front Universitari de Catalunya, fet que li va costar interrogatoris policials i del Sindicat d'Estudiants Universitaris (Seu).
A començament dels anys 50 va ser lector de català a Liverpool (Anglaterra), on va contactar amb polítics exiliats, i des del 1952 va participar en activitats político-culturals clandestines, com la Declaració d'Intel·lectuals, el Comitè 11 de Setembre, la Campanya Bisbes Catalans i la Campanya Escarré, i va col·laborar en l'Agrupació Democràtica Catalana i a 'Serra d'Or'.
Va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana des del 1963 fins al 1972, i per aquest càrrec va estar detingut durant 48 hores, en època de la dictadura franquista.
El 1964 va cofundar la Taula Rodona Política --sorgida de la Caputxinada antifranquista-- i el 1970 va coorganitzar l'Associació d'Intel·lectuals de Montserrat --arran del Procés de Burgos--, a més de col·laborar aquell mateix any en la Declaració de Montserrat, tant en la redacció com en la distribució a l'estranger.
Quan la policia el va interrogar el gener del 1971, va respondre només en català, per la qual cosa el van tancar en cel·les de càstig, el van entregar al Tribunal d'Ordre Públic (Top) i el van posar en observació psiquiàtrica, tot i que el van alliberar després de la reacció nacional i també internacional.
El novembre d'aquell any va participar en la constitució de l'Assemblea de Catalunya --representava l'Associació d'Intel·lectuals--; va ser membre del Comitè d'Enllaç que actuava en moments difícils de les Assemblees de Catalunya i promovia relacions amb tota l'àrea de parla catalana.
'QUE LA PRUDÈNCIA NO ENS FACI TRAÏDORS'
Quan es va produir a Sant Boi la històrica manifestació de la Diada del 1976, va ser ell qui va parlar en nom de l'Assemblea de Catalunya i va fer cèlebre la consigna reivindicativa 'Que la prudència no ens faci traïdors'.
Amb l'arribada de la transició, el 1978 va ser inclòs en la candidatura de l'Entesa Catalana (ERC-PSC-PSUC) pel Senat, però va renunciar per l'exclusió dels grups independentistes, i finalment no va intervenir en la transició excepte per fer campanya contra la Constitució del 1978.
L'any següent, va cofundar Nacionalistes d'Esquerra, la candidatura del qual per Barcelona va encapçalar en les primeres eleccions catalanes de la democràcia.
Quan es van reorganitzar com a Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, va ser-ne el president honorari; i quan van fracassar en l'intent de coalició amb ERC, van fer coalició electoral amb el PSUC i independents (Iniciativa per Catalunya), tot i que ell no va acceptar l'intent de creació d'IC com partit.
Ja el 1991, va donar suport a ERC al costat de Tísner i altres persones procedents de Nacionalistes d'Esquerra, i va néixer un reagrupament de Nacionalistes d'Esquerra, encapçalat pel mateix Tísner.
Carbonell va ser des del 1992 militant d'ERC, que el 1993 el va elegir membre del Consell Nacional, amb el nombre de vots més alt del congrés del partit d'aquell any; i va renunciar a presentar-se al Congrés de Manlleu (1995); però l'any següent el van elegir president del partit.
LA CULTURA
Com a filòleg i intel·lectual, va ser professor en diverses universitats, i el van expulsar de la UAB (1969-72) arran d'un empresonament per la seva militància antifranquista.
Era membre de l'IEC des del 1946 --allà es van consolidar els seus ideals--; durant el franquisme va col·laborar en publicacions com 'Serra d'Or' i 'Germinàbit'; del 1976 al 1992 va ocupar la primera càtedra de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Càller (Sardenya).
MEDALLA D'OR DE LA GENERALITAT
El 2002 va recollir la Medalla d'Or de la Generalitat de mans del llavors president Jordi Pujol i en companyia de la seva dona, Hortènsia Curell, amb qui va tenir quatre fills, un dels quals va morir el 1978.
Va estudiar diverses èpoques i figures literàries; entre aquestes, l'Edat Mitjana, Joan Roís de Corella, Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra, Joan Ramis, Antoni Febrer i l'empremta catalana a Sardenya.
