MADRID, 14 Nov. (EUROPA PRESS) -
El president de la Gestora del PSOE, Javier Fernández, s'ha mostrat confiat aquest dilluns que el seu partit i el PSC continuaran tenint l'"estretíssima relació" que mantenien fins ara, tot i que no ha volgut avançar quines solucions proposarà la comissió que haurà d'analitzar les discrepàncies orgàniques i polítiques amb un termini de dos mesos. Això sí, ha avisat els socialistes catalans que no acceptarà cap plantejament que superi la Declaració de Granada que van acordar tots el 2013.
En una roda de premsa a Ferraz, després de mantenir una reunió "cordial, franca i llarga" amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, Fernández ha explicat que, en relació amb el model territorial d'Espanya, la Declaració de Granada és "un punt d'arribada" per al PSOE, i no un punt de partida, com ho ha qualificat minuts abans el líder dels socialistes catalans.
Però després que Iceta es referís així al document del 2013, que ha defensat com el plantejament més "sòlid i acabat" per respondre a la crisi territorial, Fernández ha defensat que "qualsevol cosa que excedeixi 'Granada' superarà els límits" que els socialistes es van fixar.
En aquest document, PSOE i PSC acordaven apostar pel federalisme com a via d'avanç, després de mesos de discussions per la consulta a Catalunya, que els socialistes catalans van deixar de banda com a conseqüència d'aquest acord.
Això sí, Fernández ha reconegut que mentre per als socialistes és un "punt d'arribada", aquesta proposta sí que és "un punt de partida" en les negociacions amb altres partits amb vista a la reforma de la Constitució que PSOE i PSC defensen.
"En política cal estar habituat a conviure amb la decepció, no aspirem que el que surti d'aquest debat, que sens dubte s'obrirà en algun moment, sobre el que ha de ser Espanya en termes territorials sigui el que els socialistes plantegem, perquè els altres portaran també les seves posicions", ha explicat.
Dit això, i pel que fa a les relacions amb el PSC, ha evitat avançar quin serà el resultat de la comissió que han decidit posar en marxa i no ha volgut definir tampoc si els possibles canvis en el protocol haurien de ser aprovats per un congrés del PSOE o en un Comitè Federal, tot i que ha explicat que té una opinió sobre aquesta qüestió, que no ha volgut revelar.
I ha rebutjat anticipar quina pot ser la sortida a la situació que travessen, però ha afirmat que si el PSOE i el PSC són on són ara és perquè els socialistes catalans van decidir participar en la presa de decisió sobre la investidura de Mariano Rajoy --al comitè Federal del 23 d'octubre-- però amb la premissa que no acceptarien una altra cosa que no fos el 'no' a Rajoy.
Així, després que el màxim òrgan del PSOE entre congressos, del qual formen part, decidissin passar a l'abstenció, el Consell Nacional va ratificar el 'no' a Rajoy, que van mantenir els set diputats socialistes catalans a la investidura.
"Això és el que ha generat aquest problema de caràcter organitzatiu", ha declarat Fernández, que ha apuntat que no es vol capficar en aquesta explicació, però ha defensat que el PSC sabia que la seva decisió tindria conseqüències. "Es tracta de no respectar les decisions democràtiques d'un òrgan en el qual es participa i això no és ni bo ni dolent ni regular, és antidemocràtic" ha afirmat.
Dit això, també ha admès que hi ha una discrepància "de caràcter polític" relativa a "la planta política de l'Estat", i que s'ha materialitzat a l'últim congrés del PSC, amb resolucions que "excedeixen la posició comuna" que els socialistes es van donar a la Declaració de Granada.
Fernández ha reconegut així les diferències entre les dues organitzacions quant al model territorial, però no ha volgut aprofundir en el debat, més enllà d'insistir que la proposta dels socialistes és la que tots van acordar l'estiu del 2013, quan Alfredo Pérez Rubalcaba estava al capdavant del PSOE i Pere Navarro, al PSC.
Això sí, quan se li ha preguntat pel concepte de nació, que genera problemes entre els dos partits, Fernández ha recalcat que "no hi ha una definició exacta i única sobre una cosa que es digui nació", perquè parla també des del punt de vista d'"uns drets històrics" o una concepció cultural, però ha recalcat que quan es parla "en termes jurídics" no hi ha més d'un significat: "La nació política és una", ha defensat.
Així, ha defensat que "el que hauran d'aclarir al PSC és si estan parlant en aquests termes històrics o culturals" o es refereixen també al "pla jurídic que afecta el propi contingut de 'Granada' i de la Constitució".
A partir d'aquí, i tot i que ha evitat totes les preguntes sobre l'horitzó de solucions i el treball de la comissió ideada, Fernández ha defensat que el PSC i el PSOE "segueixen tenint una estretíssima relació i la continuaran tenint".
I, a l'espera que arribin les conclusions a aquesta revisió del protocol del 1978, ha explicat que seguiran treballant de prop. En concret, ha explicat que té "l'absoluta certesa" que hi haurà persones del PSC al "nucli" que s'està creant per debatre sobre la ponència marc del pròxim congrés del PSOE.
Pel que fa a la comissió que analitzarà les relacions del PSOE i el PSC, per veure si s'està complint el protocol, ha explicat que la formaran "dos grups d'experts" designats per les dues organitzacions, però de moment no s'ha parlat de noms ni de procediments ni de fórmules de reunió.
Finalment, preguntat per la queixa d'un membre de la Gestora, la de La Rioja, Francisco Ocón, per no haver-los reunit abans de la conversa amb Iceta, Fernández ha subratllat que la direcció és "un òrgan executiu" i ell actua "en conseqüència".
"Ja havíem parlat que existeix un problema amb el PSC, avui he parlat amb Iceta i a la pròxima reunió de la Gestora traslladaré al conjunt dels membres la seva posició", ha dit.
