La candidata a lehendakari assegura que un govern basc presidit per la seva coalició és l'"única garantia" per avançar cap a la independència
VITÒRIA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
La candidata d'EH Bildu a lehendakari, Maddalen Iriarte, ha proposat fer una consulta vinculant sobre un eventual canvi de l'estatus polític de la Comunitat Autònoma Basca al 2018. A més, ha assegurat que un govern basc presidit per la coalició sobiranista és l'"única garantia" per avançar cap a la independència del País Basc.
Iriarte ha explicat aquest dijous, en el ple d'investidura que se celebra al Parlament basc, les prioritats de l'acció política d'EH Bildu per als propers quatre anys, entre les quals ha destacat el desenvolupament d'unes polítiques socials "d'esquerres", la defensa de la llibertat i la igualtat, l'ocupació, la consolidació de la convivència i l'impuls del sobiranisme.
La candidata abertzale, que ha dedicat gran part de la seva intervenció a repassar els compromisos del seu partit en matèria social, ocupació, igualtat, lluita contra les retallades o educació, ha centrat la part final del seu discurs a exposar les seves propostes en matèria de sobirania i dret a decidir.
Maddalen Iriarte ha destacat que, malgrat que "almenys" 57 dels 75 parlamentaris de la Cambra basca són partidaris de reconèixer el dret a decidir del País Basc --en aquesta suma s'hi inclouria el PNB i Elkarrekin Podem, a més de la pròpia coalició--, EH Bildu és l'"únic" grup partidari de la independència.
Per aquest motiu, ha reconegut la necessitat d'arribar a acords en aquesta matèria en el si d'una ponència o comissió parlamentària sobre l'autogovern, que, segons la seva opinió, hauria d'aprovar dos documents. El primer d'ells consistiria en una declaració en la qual es constati que la Comunitat Autònoma de Basca està "disposada" a exercir el dret a decidir "de manera democràtica", així com que "no renunciarà" a aquest dret en el futur.
CONSTITUCIÓ BASCA
L'altre document que, segons l'opinió d'EH Bildu, hauria de sortir de la comissió o ponència d'autogovern consistiria en la concreció de com exercir aquest dret. La candidata de la coalició ha rebutjat entrar en el debat sobre conceptes com "unilateralitat" o "bilateralitat", i ha explicat que, si depengués d'EH Bildu, el Parlament basc hauria de passar "directament" a redactar una Constitució per al País Basc.
Amb tot, considera que la Cambra hauria de sol·licitar el suport de la ciutadania en les seves tasques, de manera que els bascos es pronunciïn sobre si estan o no d'acord en què el País Basc és una nació i té o no el dret a decidir.
A més, a través d'aquesta consulta, els ciutadans haurien de decidir si donen o no un "mandat concret" al Parlament per defensar allò acordat en la Cambra autonòmica davant les institucions de l'Estat i, en el seu cas, davant la resta del món.
Iriarte ha defensat la necessitat de "fer passes cap a la sobirania" tot i que s'ha mostrat convençuda que "Madrid seguirà negant aquest camí". "No és una opció que, una cop rebuda aquesta negativa, ens quedem de braços plegats", ha defensat abans de proposar la creació d'una institució, adjunta a la Lehendakaritza del Govern basc, per a la decisió i autogovern.
Segons ha explicat, aquesta institució estarà representada per una persona de l'àmbit acadèmic i independent, que tindrà en la seva mà eines jurídiques i tècniques per poder enfortir aquesta xarxa de relacions internacionals, econòmiques i socials amb altres cancelleries europees i internacionals.
"L'objectiu és estar preparats perquè, d'aquí a quatre anys, i si pot ser abans, pel que pugui passar, Euskal Herria tingui preparades totes les eines perquè pugui ser independent", ha explicat.
La candidata d'EH Bildu ha criticat que "fa molts anys que tenim una paràlisi" i creu que "no ens podem permetre seguir, així, quatre anys més" perquè "aquest poble ha de dir al món sencer alt i clar que aquí hi ha un país que vol ser lliure perquè vol viure millor". "EH Bildu és avui l'única garantia que això pugui ser així i, per descomptat, els asseguro que seguirem treballant sense descans", ha assenyalat.
PAU I CONVIVÈNCIA
En matèria de pau i convivència, Maddalen Iriarte ha criticat que, tot i que han passat cinc anys des que ETA va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada, "ni el Govern espanyol ni el francès han canviat d'actitud i segueixen com si no s'hagués produït i miren d'obstaculitzar el desenvolupament de la convivència".
Iriarte ha defensat que "per poder tancar les ferides, caldrà afrontar el desarmament d'ETA i facilitar aquest camí, des del més alt grau de consens possible", però veu "imprescindible la desmilitarització d'Euskal Herria".
També ha subratllat que "és fonamental el reconeixement de tota mena de víctimes, el respecte i reconeixement de tot el que han patit" però ha demanat que "no es banalitzi" perquè "no és el mateix fer una pintada que matar una persona" i creu que "no es pot situar aquestes actuacions en el mateix pla".
"També cal un exquisit respecte per tots els drets humans, els de totes les persones, i deixin-me dir-los que, en aquest sentit, no és menor el respecte a la llibertat d'expressió", ha defensat, per reclamar el final de la dispersió dels presos d'ETA.
La candidata abertzale ha apostat per crear una Comissió de la Veritat perquè, "tot i que un únic relat no podrà recollir tots els testimonis existents sobre aquesta qüestió", veu necessari impulsar "el respecte als diversos relats per poder desenvolupar un projecte de convivència de futur". "Se'ns vol imposar una lògica de guanyadors i perdedors, però com ens demostra la història cada dia, això és una cosa que ha fracassat, i els ciutadans no ho accepten", ha indicat.
"DESESPANYOLITZAR LA POLÍTICA"
Després de defensar la necessitat de "desespanyolitzar la manera de fer política a Euskal Herria", ha criticat que "sempre hem estat mirant de reüll Espanya" i creu que "ha arribat el moment de dir prou".
"No podem legislar lliurement, no podem prendre decisions sobiranes i l'empenta d'aquest poble xoca un cop darrere l'altre amb mesures que ens venen imposades, que no hem decidit nosaltres. Cal posar fi a aquesta situació", ha reiterat.
Per aquesta raó, ha apostat per impulsar diverses lleis com una Llei basca d'ocupació per "esquivar" els efectes de la reforma laboral del Govern espanyol, el desenvolupament d'un nou Marc basc de Relacions Laborals i l'impuls de l'ocupació des de l'Administració Pública --amb la creació de 40.000 nous llocs de feina--.
També ha defensat la necessitat de fixar en 1.200 euros el salari mínim i en 1.080 euros la pensió mínima. Sobre aquesta qüestió, ha subratllat la necessitat de reformar la Llei de Garantia d'Ingressos "perquè pugui arribar a totes les persones necessitades i que deixi endarrere les retallades de l'Administració del PSOE mantingudes pels d'Urkullu", i ha apostat per "completar" la RGI amb la creació de la renda bàsica per a la infància i l'adolescència.
Finalment, s'ha compromès a posar l'educació al "centre de l'acció política" del govern d'EH Bildu i, després de denunciar els "atacs rebuts des de Madrid amb la Lomce", ha subratllat la necessitat d'impulsar un "acord de base" a nivell educatiu "que compti amb la implicació, esforç i flexibilitat" de tots els agents. "L'educació és l'eina més poderosa per a la transformació de la societat", ha conclòs.
