BARCELONA, 14 juny (EUROPA PRESS) -
El candidat de CDC a les eleccions generals, Francesc Homs, ha relatat aquest dimarts la seva experiència l'estiu del 1993 com a voluntari en un camp de refugiats dels Balcans, fruit d'una iniciativa dels estudiants de la universitat que eren objectors de consciència.
Ha compartit aquesta experiència durant l'acte 'Defensem el deure d'acollir refugiats', en què ha compartit un diàleg amb el periodista i exdirector de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), Jordi Tolrà.
Al volant d'una furgoneta, amb una assegurança que només els cobria fins a Eslovènia, Homs i els seus companys van entrar en territori prohibit per ajudar en el que calgués, i el que més li va impactar va ser la "sensació de provisionalitat" del refugiat, que les coses canviïn i puguin tornar a casa.
"Era evident que la guerra anava per a llarg. Els seus pobles havien quedat arrasats però tenien aquesta esperança constant, per la qual cosa el temps present es feia molt estrany", ha recordat.
Segons Homs, la seva activitat al camp de refugiats --on sobretot havia dones i nens perquè els homes "o eren morts o en el front de guerra"-- consistia a fer companyia, preparar activitats per als més petits i moltes altres coses.
Reconeix que, més enllà de la seva dona i les seves dues filles, l'altra gran experiència de la seva vida ha estat estar en aquest camp de refugiats, i que només sabent el que és "pots empapar-te i saber la barbaritat del que és una guerra i les seves conseqüències".
Les persones que vivien a l'"autosilenci amb sentiment de culpa", tot i que va aconseguir parlar amb una dona de Sarajevo que li va explicar que havia perdut tota esperança perquè el seu fill va morir a mans d'un veí.
Li va explicar que les dues famílies havien viscut juntes tota la seva vida, que s'havien deixat sal, ous i llet, però un dia el seu fill va aparèixer mort i va saber que el de la seva veïna estava implicat: "Com pots donar-li esperança a una dona així? Quan me'n vaig anar em va fer una abraçada i em va dir 'Moltes gràcies', perquè havia identificat que potser sí podia recuperar l'esperança en el futur".
