BARCELONA, 15 des. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebutjat aquest dijous emprendre canvis fiscals rellevants en els tributs sobre els quals el Govern té competències perquè suposaria "augmentar excessivament la tributació" a Catalunya.
En una conferència en el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc) sobre perspectives per a l'economia catalana al 2017, ha explicat que els canvis fiscals que ha fet el Govern els darrers anys han permès recaptar 1.080 milions d'euros al 2016 i suposaran 1.281,2 al 2017 si s'aproven els Pressupostos plantejats.
"El debat fiscal no comença ara, fa cinc anys, i en recorregut, cada any les modificacions que es puguin fer faran una aportació més petita", ha argumentat, i ha afegit que els tipus nominals dels impostos que més recapten són molt elevats però el tipus efectiu és molt menor per les deduccions, per la qual cosa el marge de millora està en aquest diferencial i en la lluita contra el frau fiscal, més que augmentar més els tipus nominals.
Ha incidit que la Generalitat té una capacitat de decidir sobre fiscalitat limitada, mentre que les decisions impositives de l'Estat tenen afectació a Catalunya, i és també el Govern espanyol qui decideix el sostre de dèficit, que per al 2017 és de la meitat del que defensa la Generalitat (0,6% davant l'1,18%) pel pes de la despesa autonòmica.
Després de preguntar-li per l'impost sobre actius no productius proposat per JxSí i la CUP i la dificultat d'aplicar-lo, ha considerat que en qualsevol cas té una utilitat censal d'identificació d'actius que ara no tributen i que pot incrementar la recaptació de l'impost de patrimoni.
En l'àmbit productiu, ha apostat per enfortir la indústria i "gestionar adequadament" el creixement del turisme, i ha advertit que dimonitzar-lo seria un error que Catalunya no es pot permetre.
POLÍTIQUES SOCIALS
Aragonès ha assenyalat que hi ha una moderació de la pobresa i desigualtat a Catalunya però encara es troba "en uns índexs extremadament alts que es poden cronificar, per la qual cosa cal seguir amb una clara aposta per les polítiques socials i de foment de l'economia productiva, per veure un canvi en aquestes dades en exercicis futurs".
Ha afegit que normalment es pren el 2010 com a referència perquè va ser l'any de màxima despesa, però ha matisat que va acbar amb un dèficit del 4,48% del PIB i un deute molt elevat: "No hauríem de repetir això".
Sobre la renda garantida de ciutadania que demanen els sindicats i les entitats socials, Aragonès ha repassat que tal com està plantejada en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) tindria un cost de 3.950 milions, cosa que suposaria un "impacte molt gran" en el pressupost de la Generalitat.
Ha considerat que cal millorar la política de rendes perquè els qui no poden treballar puguin tenir uns ingressos que evitin que caiguin en la pobresa, però amb incentiu per tornar en el mercat de treball, i ha posat èmfasi que qualsevol decisió s'ha de poder pagar: "Tenim l'exemple de la llei de dependència estatal, no hem de caure dos cops en el mateix error, i que el que aprovi el Parlament es pugui complir".
