La presidenta diu al TSJC que només té poder d'ordenar debats i no de censurar-los
BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
La defensa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha al·legat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ella no va prendre la decisió de portar al ple les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent si no que va ser "iniciativa de dos grups parlamentaris", referint-se implícitament a JxSí i la CUP.
"No va ser en cap cas l'Honorable presidenta del Parlament la que va alterar, a iniciativa pròpia, l'ordre del dia", sostenen en el recurs de súplica, recollit per Europa Press, i que han presentat aquest dilluns perquè el TSJC rebutgi investigar-la després de la querella de la Fiscalia que l'acusa de desobediència i prevaricació.
Recalquen que "la Presidència no té cap poder o prerrogativa per limitar el contingut del que s'expressa, més enllà d'ordenar el debat i valorar, com un membre de la Mesa, en compliment de les exigències formals de qualsevol iniciativa parlamentària".
"No té cap facultat --la presidenta-- per restringir la llibertat d'expressió al Parlament, ni pot censurar el contingut dels debats entre diputats, ni per restringir la votació de les iniciatives parlamentàries", insisteixen en el seu escrit de súplica.
La defensa de Forcadell assegura que aquest 27 de juliol del 2016 ella es va limitar a "dirigir el debat parlamentari" d'acord amb el Reglament després de la sol·licitud dels dos grups parlamentaris.
Acusa la Fiscalia de tergiversar part dels fets amb la finalitat de poder articular la querella i, en aquest sentit, considera "inadmissible" que en la querella l'acusi d'intentar portar a terme el seu projecte polític per la via dels fets.
"Va continuar el procediment establert i va permetre el debat de dies en el qual tots els grups parlamentaris van usar el seu torn de paraula, inclosos aquells més radicalment oposats al contingut que es debatia", argumenten.
Desmenteixen també la Fiscalia que hagi estat Forcadell la que va demanar un informe als serveis jurídics del Parlament sobre la prohibició del Tribunal Constitucional (TC), sinó que "van ser aquests, a iniciativa pròpia, els qui ho van elaborar i van traslladar a la presidència".
UN "PUNT D'INFLEXIÓ"
A més, es critica que la querella presentada i la decisió d'admetre-la a tràmit és un fet d'inusitada transcendència, ja que suposa "un punt d'inflexió en la voluntat de control d'un poder de l'Estat".
"La querella és el primer exercici conegut en la trajectòria del sistema penal espanyol de sotmetre a anàlisi en la jurisdicció penal la prohibició i sanció del debat d'idees", s'al·lega en el text.
En el recurs també s'apel·la a una sentència del Tribunal Europeu de drets humans en la qual es recorda que la llibertat d'expressió resulta fonamental i és "un dels pilars bàsics d'una societat democràtica i del seu progrés i desenvolupament".
Forcadell ha avalat el debat sobre el procés constituent català perquè així es va aprovar al ple --amb els vots de JxSí i la CUP--, però ho va fer malgrat existir una advertència del Tribunal Constitucional (TC) que no es podia fer perquè el contingut del document que se sotmetia a votació era manifestament inconstitucional.
