El període per constituir el Parlament s'estendria fins a l'1 d'abril
BARCELONA, 4 gen. (EUROPA PRESS) -
La negativa de la CUP a investir Artur Mas deixant a la coalició de JxSí amb 62 diputats aboca a una nova convocatòria d'eleccions que haurien de celebrar-se el 6 de març, tot i que si el Govern català decideix cenyir-se a la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern podrien avançar-se al 21 o 28 de febrer.
Mas ja va rebre la negativa de la CUP a la seva investidura en el primer intent per erigir-se com a president de la Generalitat en un ple d'investidura amb dues votacions --els dies 10 i 12 de novembre-- i va ser a partir d'aquesta primera data quan va començar a córrer el comptador que tenia com a termini màxim el 10 de gener per arribar a un acord amb la formació anticapitalista.
Aquest termini correspon a la llei catalana que estableix l'elecció d'un candidat dos mesos després de la primera votació d'investidura i, en cas de no conseguir-lo, la legislatura queda dissolta "automàticament".
L'Estatut d'Autonomia aclareix que és el Parlament el que quedaria dissolt i les dues normes coincideixen que el president en funcions ha de convocar eleccions "de manera immediata" i que han de celebrar-se entre 40 i 60 dies després la convocatòria.
La llei estatal, la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg), concreta que les eleccions han de celebrar-se 54 dies després que la firma del decret de convocatòria entri en vigor.
En l'anterior convocatòria, Artur Mas va signar el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions el 3 d'agost i es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat un dia més tard, el 4 d'agost, i 54 dies després, el 27 de setembre els catalans van acudir a les urnes.
En el cas que Mas esgotés el termini, el Parlament quedarà dissolt de manera automàtica i el dia 11 de gener es veuria obligat a signar un nou decret de convocatòria que entraria en vigor el 12 i, si un altre cop es repeteixen els temps de la Loreg, els catalans tornarien a votar el 6 de març.
Amb tot, si es regeixen per la llei catalana, també podrien convocar-se el 21 o 28 de febrer, tot i que a totes les convocatòries catalanes s'ha respectat el termini de 54 dies que marca la Loreg.
INCÒGNITES ELECTORALS
Davant d'aquestes eventuals eleccions s'obren diverses incògnites i entre les quals hi ha destaca si Convergència i ERC reeditarien la fórmula de presentar-se conjuntament sota la candidatura sobiranista de JxSí.
A priori, s'anticipa una possibilitat no senzilla d'acord amb la qual han declarat tant sectors republicans com alguns sectors convergents, que ja es van oposar des del principi a la coalició i que, després de no haver aconseguit l'objectiu de governar, no ho veurien amb bons ulls.
Per desvetllar aquesta incògnita, caldrà veure si l'ANC i Òmnium arriben amb empenta suficient per tornar a propiciar la llista conjunta que ja va aconseguir en les passades eleccions.
Una altra de les incògnites és si el partit capitanejat per Ada Colau, BComú, repetiria la fórmula de les generals, i si es presentarà en confluència amb Podem, ICV, EUiA i Equo; una opció que va rebutjar en les passades eleccions catalanes.
CONSTITUCIÓ DEL PARLAMENT
Després de les eleccions, la llei catalana estableix que la constitució de la cambra catalana ha de produir-se d'aquí als 20 dies hàbils següents a la data d'eleccions --entesos com a tals els laborables de dilluns a divendres--, el que suposa que es faci el 6 de març, podrien dur a què la constitució del Parlament no es produís fins a l'1 d'abril.
La capacitat legislativa del Parlament depèn que estigui constituït, s'hagi investit un president i s'hagi format un Govern, una situació que no s'ha donat des que Mas dissolgués la cambra el 3 d'agost i que podria prolongar-se més mesos.
