Asseguren que les entitats oferien una petita bonificació que s'abonava en el compte de cada companyia i "mai" es pagava en efectiu
MADRID, 13 juny (EUROPA PRESS) -
Exalts càrrecs de la Generalitat de Catalunya han negat aquest dilluns davant del jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que la família de l'expresident Jordi Pujol cobrés "propines" per obtenir la gestió de les assegurances socials, l'IRPF i altres saldos de la nòmina dels funcionaris, han informat a Europa Press fonts presents en la declaració.
El magistrat va citar a declarar vuit testimonis, entre ells l'exgerent de l'Institut català del Sòl (Incasòl) Antonio Paradell, l'exdirector financer de Ferrocarrils de la Generalitat Antonio Herce, i el director general de la Conselleria d'Hisenda Francesc Xavier Ruiz del Portal, després que un exdirectiu de la Banca Natwest Mark denunciés aquests pagaments irregulars.
També han comparegut els directius de Natwest Antonio Tomás i Modesto Custodio. Tant uns com altres han coincidit a declarar que les entitats oferien a les empreses públiques petites bonificacions per gaudir de la domiciliació d'aquestes nòmines que "mai" es pagaven en efectiu, sinó que s'abonaven en el mateix compte de cada companyia.
A manera d'exemple, l'antic responsable de l'Incasòl ha recordat davant del magistrat que la seva empresa percebia 10.000 pessetes (60 euros) per les nòmines de 50 funcionaris.
El magistrat assegurava en una resolució, a què ha tingut accés Europa Press, que la denúncia de l'empleat de Natwest, que va treballar a la banca entre els anys 1987 i 1995 ocupant el lloc de director de l'oficina central a Barcelona, apunta a l'existència d'una "operativa destinada a què la família Pujol acumulés grans quantitats d'efectiu per al seu patrimoni".
Segons la seva declaració, existien acords que relacionaven les entitats bancàries amb grans empreses i organismes públics "per gestionar-los les nòmines dels treballadors". D'aquesta manera, acumulaven saldos en els comptes bancaris i pagaven a canvi "un percentatge en efectiu", que el denunciant xifra en un 3%.
"Les propines a alts càrrecs i altres parts es duien en efectiu als despatxos", diu la resolució que precisa que una de les oficines era la del fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola.
ELS DINERS PROCEDIEN D'AQUESTES COMISSIONS
De la Mata precisava que molts dels capitals que van poder acumular durant el mandat de Pujol pare procedien d'aquestes comissions, ofertes per la cessió a les entitats d'assegurances socials, de l'IRPF i de saldos mitjans 'ociosos', és a dir, recaptacions que havien d'anar a la Seguretat Social o a Hisenda però que el banc mantenia per llargs períodes per obtenir beneficis.
El jutge investiga el primogènit dels Pujol per presumptes delictes de blanqueig, frau fiscal i falsedat documental en el marc de la causa que l'investiga per cobrar comissions il·legals, rentar capitals de suposat "origen criminal" i deixar fora de l'abast de la Justícia espanyola un mínim de 2,4 milions que va transferir a Mèxic.
Segons la seva opinió, Pujol Ferrusola va coordinar durant anys un important patrimoni econòmic "sempre en benefici de la família" i va dipositar la majoria dels fons en comptes a Andorra. En aquesta actuació, el magistrat veu indicis típics d'una organització criminal i especifica que tots els Pujol segueixen "pautes comunes d'actuació, assignació de rols i distribució de quantitats multimilionàries" en funció dels ingressos rebuts en aquests dipòsits ocults. També demostren "un particular sistema de rendició de comptes".
