Actualitzat 31/03/2017 15:18

Esteban afirma que "no comptin amb el PNB" per reformar la CE si no s'aborda el tema basc

Afirma que "no se senten identificats" amb la Carta Magna perquè l'"objectiu" del PNB és el reconeixement de la nació basca

BILBAO, 6 des. (EUROPA PRESS) -

El portaveu del PNB al Congrés dels Diputats, Aitor Esteban, ha afirmat que "no veuen malament" una reforma de la Constitució, però ha advertit que no comptin amb la formació jeltzale si no aborda el tema basc i català.

Alhora, ha indicat que no se senten identificats amb la Carta Magna perquè l'"objectiu" del PNB és el reconeixement de la nació basca.

Esteban ha realitzat aquestes manifestacions en la roda de premsa que ha ofert a Sabin Etxea al costat del portaveu jeltzale al Senat, Jokin Bildarratz, amb motiu del dia de la Constitució.

El portaveu del PNB al Congrés dels Diputats ha afirmat, en relació amb la Carta Magna, que la posició del PNB és coneguda i els seus "principis són ferms", tot i que puguin ser "flexibles en els mitjans i en els acords".

En aquest sentit, ha assegurat que no se senten identificats amb aquesta Constitució perquè, "en primer lloc i el més important" és que el PNB és un partit basc que "creu en la nació basca".

"Som el poble més antic d'Europa, un poble que està als dos costats d'una frontera estatal, hi ha bascos també a l'Estat francès", ha afirmat.

En aquest sentit, ha indicat que volen ser "reconeguts com nació" perquè, segons ha destacat, és un "sentiment majoritari entre els bascos i una exigència i un objectiu del PNB".

Esteban ha afirmat que, sobretot, "per aquesta raó", no van recolzar la Constitució i han demanat l'abstenció en el referèndum constitucional, en què, segons ha recordat, només el 30% del cens al País Basc ha donat suport a la Carta Magna.

Esteban ha assenyalat que, des d'aleshores, han passat "moltes coses" i ha recordat que s'ha aprovat quan Espanya encara no estava dins de la UE i ha indicat que el pacte estatutari assolit -"perquè tot i que no acceptem la Constitució, hem treballat dins d'estatus quo fixat per ella- ha estat "transformat per lleis recentralitzadores en contra de l'acord que s'havia signat".

A més, ha al·ludit al paper que ha jugat el Tribunal Constitucional que s'ha convertit en "una tercera Cambra" durant moltes legislatures i "han anat transformant tots aquells pactes polítics".

Alhora, ha indicat que la Constitució espanyola també ha demostrat que, en relació amb la divisió de poders, "ha deixat molt a desitjar".

"Hem vist moltes coses i molts dubtes pel que fa a la intervenció de la influència dels executius en altres poders i a l'hora de la designació i la presa de decisions d'òrgans constitucionals que s'haurien de suposar constitucionals", ha afegit.

REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ

En relació amb el debat sobre una possible modificació de la Constitució, ha afirmat que el PNB "no veu malament" una reforma constitucional, però "les coses cal fer-les amb un cert sentit comú".

Tot i això, ha assegurat que, si cal modificar la Carta Magna, haurà de ser, "sobretot, i bàsicament, pel problema territorial que no ha solucionat" i, en concret, "al País Basc i Catalunya fonamentalment".

"Per descomptat, haurà de ser per emprendre això i fer-se eco de les realitats perquè, si no, no tindrà molt sentit, ni la reforma haurà buscat moltes solucions. Per descomptat que no comptin amb nosaltres per a cap reforma que no abordi verdaderament aquest problema, aquest problema nacional basc. Pot haver alternatives com la reforma constitucional o pot haver alternatives com interpretacions més àmplies de les quals hi ha, en aquest moment, respecte a la Disposició Addicional Primera que parla del fet foral i que podria ser un punt de partida", ha afegit.

Esteban ha insistit que, si la reforma serà "per tocar alguns temes col·laterals" però no aborda "els fonamentals que són Catalunya i País Basc", no comptaran amb el suport del PNB.

"Si no serà per tocar el tema basc, la problemàtica nacional basca i la relació amb l'Estat, és que nosaltres ens sentirem igualment d'exclosos d'una Constitució que parli del dret mediambiental. Seguirem estant allunyats de la Constitució, igual que ho estem ara", ha assenyalat.

Per tant, ha manifestat que aquesta és la posició del PNB "a l'expectativa d'allò que pugui passar en aquesta legislatura o en les pròximes legislatures".

Esteban ha afirmat que, si es volen buscar solucions, "tard o d'hora s'haurà d'arribar a això", tot i que ha reconegut que la legislatura és "complicada" i, després d'indicar que no sap "si se n'anirà assentant amb el temps", ha manifestat que, en aquests sis primers mesos, s'assitirà a "sorpreses contínues en les votacions" al Congrés.

El diputat jeltzale ha assenyalat que, per part d'alguns grups, es parla "molt" de canvis constitucionals però "sense saber exactament què és el que volen canviar".

En aquest sentit, ha assegurat que, segons la seva opinió, abans de passar al "pla institucional", convé fer "cuines prèvies" per "concretar, temptejar, veure les possibilitats i, si hi ha marge per a un acord i s'identifiquen els àmbits que podrien ser de pacte, obrir ja una dinàmica institucional".

Esteban ha assenyalat que, "mentrestant, pot ser un brindis al sol" constituir una comissió, sense que alguns partits tinguin definides les seves posicions.

"Jo no sé si el PSOE té clar el seu full de ruta més enllà de parlar de federalisme. Jo cada vegada que he preguntat què és el que pretenen ningú m'ha donat cap concreció. Tampoc sé C's què és el que vol modificar", ha afegit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés