El jutjat de la plaça de Castella segueix el rastre als diners evadits, mentre que l'Audiència Nacional se centra en Bankia
MADRID, 18 abr. (EUROPA PRESS) -
L'ús per part de Rodrigo Rato del bufet panameny Mossack Fonseca, d'on procedeixen els documents anomenats 'papers de Panamà', per liquidar dues societats opaques on guardava 3,6 milions d'euros ofereix noves pistes a la investigació judicial oberta a la plaça de Castella sobre el patrimoni presumptament irregular de l'exvicepresident del Govern espanyol.
Actualment, Rato està sent investigat a l'Audiència Nacional per la seva gestió al capdavant de Bankia entre el 2010 i el 2012, des de la seva sortida a borsa fins que l'entitat financera va ser rescatada per l'Estat pel falsejament dels seus comptes. L'Audiència Nacional tramita dos processos, l'anomenat cas Bankia, sobre la sortida a borsa, i l'altre sobre l'ús de les targetes black opaques al fisc.
És al jutjat d'instrucció número 31 on es porta a terme la investigació pel patrimoni de Rato. El jutge titular, Antonio Serrano-Arnal, instrueix una causa principal per blanqueig de capitals de la qual s'han derivat dues peces més; totes elles han aparegut en el recurs dels paradisos fiscals per part de l'exnúmero dos del Govern central de José María Aznar i director gerent de l'FMI.
Aquest jutge investiga el cobrament per part de Rato d'un mínim de 835.000 euros rebuts per part de Zenith i Publicis, empreses amb les quals Bankia hauria signat contractes fraudulents relacionats amb la campanya de publicitat de la sortida a borsa de l'entitat bancària.
L'altra causa, declarada secreta, és la que segueix la pista al cobrament d'altres comissions il·legals i que ha portat el jutge Serrano-Arnal a prendre declaració en qualitat d'investigats a representants de Telefónica i Lazard, empreses en les quals havia treballat Rato abans d'accedir a la Presidència de Bankia.
Segons ha revelat aquest diumenge 'El Confidencial', l'exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato va recórrer el 2013 al bufet panameny Mossack Fonseca, d'on procedeixen els documents els 'papers de Panamà', per liquidar les dues societats opaques on guardava 3,6 milions d'euros.
Aquest diari ha publicat els documents que demostrarien que el bufet gibraltareny Finsbury Trust & Corporate Services Limited, que gestionava les societats de Rato a l'estranger, va contractar Mossack Fonseca per liquidar Westcastle Corporation i Red Rose Financial Enterprises, després que fossin buidades de diners.
DETINGUT L'ABRIL DEL 2015
Rato va ser detingut i posat en llibertat l'abril del 2015 en el transcurs d'una investigació del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac) per delictes fiscals, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars. En unes declaracions a Europa Press, ha assegurat que no tenia constància de la investigació i ha afegit que ni tenia ni havia tingut en el passat societats en paradisos fiscals, citant Gibraltar i les illes Verges.
La investigació del Sepblac apuntava a l'ocultació d'un mínim de 6,5 milions d'euros a Kranodara, una societat controlada per Rato i que apareix com la matriu dels moviments suposadament irregulars perquè l'exvicepresident mantingués el seu patrimoni al marge de la Hisenda espanyola.
L'intent de Rato, que pretenia evitar amb aquesta maniobra que les seves empreses 'offshore' fossin localitzades, no va impedir que el Jutjat número 31 de la plaça Castilla, que instrueix el procediment contra Rato per blanqueig de capitals, corrupció entre particulars, delicte contra la Hisenda Pública i administració deslleial, hagi investigat a Westcastle Corporation i Red Rose Financial Enterprises, totes elles suposades empreses 'pantalla' del director gerent de l'FMI.
El Banc d'Espanya ja va alertar el jutge Serrano-Arnal que Rodrigo Rato va començar a rebre, a partir de l'any 2012, "importants transferències de diners", que ascendeixen a un mínim de set milions d'euros, des de comptes corrents situats en sis paradisos fiscals, segons consta en el sumari de la causa a la qual ha tingut accés Europa Press.
La denúncia original de la Fiscalia, incorporada al sumari, detallava que Rato va rebre, en concret, 1.518.017 euros el 2012 i 1.259.305 el 2013, procedents de "comptes corrents en els quals tenia poder de disposició" a Suïssa, Gibraltar, Luxemburg, Irlanda, Estats Units i Dominica, fet que xifrava la quantitat defraudada a Hisenda en un mínim de 2,46 milions.
