Planteja alternatives: proposició de llei, grup de treball o comissió d'estudi
BARCELONA, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
Els serveis jurídics del Parlament han elaborat un informe que insta JxSí i la CUP a reformular la seva petició de crear ponències conjuntes per elaborar les tres lleis que consideren clau per a la independència: hisenda pròpia, seguretat social i procés constituent.
En el seu informe, sol·licitat la setmana passada per la resta de grups, els lletrats argumenten que una ponència conjunta ha de tenir l'empara de la majoria dels grups, cosa que no passa en el cas de les tres lleis independentistes: tots menys JxSí i la CUP ja van anunciar que no participaran en una iniciativa d'aquest tipus.
Desaconsellen aquesta via per tramitar les tres lleis emparant-se en l'article 126 del reglament del Parlament, que indica que una ponència ha de tenir "representació de tots els grups parlamentaris".
"Si no es produeix el consens de tots els grups parlamentaris o, com a mínim de la majoria, es presenten dubtes sobre la viabilitat de la ponència" perquè es perd el sentit pel qual s'ha creat, que és el del treball conjunt de tots els grups, destaca l'informe.
Com a alternativa, JxSí i la CUP "disposen d'altres instruments parlamentaris que podrien ser utilitzats alternativament a la via de la ponència conjunta", tot i que no desgrana quins.
Sí que els ha detallat verbalment el lletrat que aquest dimarts ha participat a la reunió de la Mesa: a través d'una proposició de llei, d'un grup de treball o d'una comissió d'estudi com la del dret a decidir, han explicat a Europa Press fonts parlamentàries.
CONSTITUCIONALITAT DEL TEXT
En el seu informe, els lletrats no aprofundeixen en la constitucionalitat de la iniciativa perquè la fórmula ja tensiona el reglament del Parlament, així que no concreta si s'ajusta o no a la legalitat vigent, tal com reclamaven saber el PSC, C's, PP i SíQueEsPot.
Sobre la petició del PSC i el vicepresident de la Mesa, José María Espejo-Saavedra (C's), de conèixer si la iniciativa incompleix l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional (TC) de la resolució independentista que han aprovat JxSí i la CUP, els lletrats es remeten a un informe que van elaborar el desembre del 2015 en què indicaven que "el Parlament ha de complir" la decisió de l'alt tribunal.
Sobretot, se centren en la formalitat de la proposta de JxSí i la CUP, i sobre el contingut es limiten a explicar que les sol·licituds per crear les tres ponències conjuntes "no encaixen d'una manera clara i evident en cap dels àmbits que l'article 62.2 de l'Estatut considera de desplegament bàsic".
Així i tot, recorden que altres vegades s'han impulsat ponències conjuntes sobre temes no previstos en l'esmentat article, i posen els exemples de les lleis de transparència i accés a la informació pública, la de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, i la d'igualtat entre homes i dones.
"En aquests casos, la decisió [de crear ponències conjuntes] s'ha pres sempre sobre la base d'un ampli consens, per no dir amb unanimitat", cosa que ara no passa, matisen.
NO ÉS PERCEPTIU
L'informe dels serveis jurídics no és perceptiu ni vinculant, per la qual cosa els membres de la Mesa podrien donar llum verda a la creació de les ponències malgrat les indicacions dels lletrats.
Si això passa, els lletrats adverteixen que s'estaria obligant els grups que s'han oposat a la creació de les ponències conjuntes a "participar en l'elaboració d'un text normatiu en contra dels seus legítims interessos polítics".
La Mesa de la setmana passada va acordar demanar aquests informes per saber si les ponències que han de redactar aquestes tres lleis són legals després de les reticències dels grups no independentistes.
Així, l'admissió a tràmit definitiva de les tres ponències s'abordarà en la pròxima sessió de la Mesa, després que tots els grups hagin rebut els informes.
