Creuen que es pot mantenir el sistema foral però acostant-lo al règim comú
BARCELONA, 3 maig (EUROPA PRESS) -
Economistes de tot Espanya han elaborat un document en el qual proposen millorar el sistema de finançament autonòmic perquè sigui més equitatiu, tot i que amb un període de transició de "diverses dècades" per evitar un anivellament abrupte que perjudiqui les autonomies que rebran menor proporció d'ingressos que ara.
El document 'Elements per a un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes' parteix d'un debat d'experts celebrat el febrer a S'Agaró (Girona) organitzat per la Fundació Internacional Olof Palme i la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), i aquest dimarts s'ha difós en una sessió en el Cercle d'Economia de Barcelona.
La presidenta de la Fundació Olof Palme i exdiputada socialista Anna Balletbó, impulsora de la iniciativa, ha explicat: "Volem escoltar, aprendre i veure si hi ha coses que es poden millorar", per la qual cosa després de la trobada a S'Agaró i la sessió a Barcelona, hi haurà debats a Madrid, València i Andalusia amb l'objectiu de tirar endavant un projecte de propostes de solució.
El president del Cercle d'Economia, Antón Costas, ha afirmat que la nova finançament autonòmic és un "repte" que ha d'abordar el pròxim Govern espanyol, i que el Cercle abordarà aquest tema en les seves jornades anuals a Sitges (Barcelona) de finals de maig.
ACORD EN QUI PERÒ NO EN COM
El director de Fedea, Ángel de la Fuente, ha opinat que "hi ha marge per a un possible acord, segurament no del 100%, però sí d'un sector ampli", i ha relatat els punts d'acord --sobre què s'ha de canviar-- i desacord --sobre com ha de fer-se-- entre els economistes.
En el que van coincidir els experts de S'Agaró és que cal simplificar el sistema perquè "ara és massa complicat i poc transparent", reduir la desigualtat i arbitrarietat entre territoris en termes de finançament per habitant ajustat, dotar les comunitats autònomes de més control sobre els seus ingressos i exigir-los a canvi més responsabilitat sobre el finançament de les seves decisions de despesa, i dotar el sistema d'un mecanisme que asseguri un cert equilibri en el repartiment vertical de recursos entre administracions.
També van coincidir que cal respectar el principi d'ordinalitat i que la solució ha d'abordar-se de manera gradual amb "períodes llargs de transició" de diverses dècades per avançar cap a l'equitat, incloent millorar el càlcul de la quota i aportació del sistema foral aplicant la normativa existent, acostant els resultats al del sistema de finançament de la resta d'autonomies (règim comú).
Malgrat l'acord en objectius, les divergències van sorgir respecte a com aconseguir-los, com el càlcul de fixació del criteri d'equitat i la manera de donar a les autonomies més control sobre els seus ingressos, així com sobre qui ha de negociar el nou sistema de finançament, si els grups parlamentaris del Congrés o els governs autonòmics amb el central.
DONAR PROTAGONISME ALS TÈCNICS
El director del Departament d'Economia i Història de la Universitat de Sevilla, Luis Ángel Hierro, ha instat a introduir en el sistema un criteri que no s'ha tingut en compte fins ara: les diferències de costos i de necessitats "ben calculades" segons cada territori.
"S'hauria de treure-li paper a la política i introduir-lo a la tècnica, perquè en el debat polític no només es travessen les discrepàncies polítiques, sinó les territorials", ha exposat.
AVANTATGE FORAL
El catedràtic d'Economia Pública de la Universitat de Saragossa Julio López Laborda, ha assenyalat que el sistema foral ofereix més ingressos per a les mateixes competències que la resta d'autonomies, amb un sistema d'aportacions que infravalora les competències estatals, entre d'altres desajustos tècnics en els càlculs.
Les comunitats forals tampoc participen en els mecanismes d'anivellament entre autonomies, de manera que El País Basc i Navarra tenen entre un 30% i un 65% més d'ingressos per càpita (fet que suposa fins a 4.500 milions d'euros) per finançar les seves competències que les comunitats del règim comú.
Amb tot, ha apuntat que, resolent els problemes tècnics de càlcul de la quota i aportacions i integrant a les comunitats forals en el sistema d'anivellament, es resoldria el problema, amb "el període transitori que es precisi".
