Sense experiència terrorista i amb un passat lligat a EKIN, estava al capdavant d'una estructura mínima i minvada per les successives operacions policials
MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
Agents de la Direcció General de Seguretat Interior (DGSI) francesa, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, han detingut aquest dissabte al matí a Mikel Irastorza, considerat màxim dirigent d'una ETA derrotada policialment però que es resisteix a dissoldre's. L'arrest s'ha produït a la frontera franc-navarresa, quan es trobava a l 'interior d'un habitatge de la població d'Ascain, en el Departament de Pirineus Atlàntics.
Irastorza continuava fugit de la Justícia, segons ha informat el ministeri de l'Interior que dirigeix Juan Ignacio Zoido, que aquest divendres va substituir al capdavant d'aquesta cartera a Jorge Fernández Díaz. El considerat cap d'ETA ocuparia les més altes responsabilitats d'aquí a l'organització terrorista que ha anunciat el 20 d'octubre de 2011 que cessava en la seva activitat armada. L'operació continua oberta i no es descarten més detencions.
El detingut es va incorporar a la banda terrorista després de les successives operacions policials contra la cúpula d'ETA. Forces de la lluita antiterroristes consultades per Europa Press expliquen que Irastorza -ha estat portaveu del Fòrum de Debat Nacional, una plataforma impulsada per Batasuna i Eusko Alkartasuna (EA)-- encapçalava a una dotzena de membres actius procedents d'EKIN.
Al no tenir cap experiència, s'encarregaven de gestionar les brases de la banda, amb especial atenció en els comunicats, ja que pretenien imposar un relat que negués el discurs de vencedors (l'Estat de Dret i les víctimes) i vençuts (els terroristes).
Ha estat el que van fer el passat 28 d'octubre en una nota enviada al diari 'Gara' en què, a més, intentaven restar importància al desmantellament, el 12 d'octubre, d'un zulo a Carlepont amb un arsenal d'armes dins. També anunciaven "nous compromisos", tot i que una vegada més sense concretar a què es referien.
GESTIONAR LA SEVA DEFUNCIÓ
La irrellevància actual de la banda terrorista es mesura atenent als 350 presos que mantenen sota la seva disciplina, tot i que ignorats per les autoritats i, en part, també per l'esquerra abertzale. Tot i les contínues apel·lacions per obrir un últim procés de negociació, l'únic gest que esperen a aquestes altures els governs d'Espanya i França és la seva dissolució, el que replantejaria la política de dispersió de presos.
Els últims caps amb galons han estat Iratxe Sorzábal i David Pla. Van caure el 22 de setembre de 2015 a França després que es descapcessin successives cúpules. Han estat els autors dels últims comunicats i de la falsa lliurament d'armes amb els verificadors internacionals, que mai han estat reconeguts pels governs d'Espanya i França.
ETA seguiria disposant, segons la informació que té el ministeri de l'Interior, d'un arsenal amb un centenar d'armes i entre dos o tres tones d'explosiu. "ETA no tornarà a matar, no hi ha volta enrere. No vol dir que estigui inactiva perquè ha de gestionar la seva defunció i la lliura de l'arsenal. Però només té dues sortides: o lliuren les armes o se les traiem nosaltres", explicava a Europa Press un dels màxims responsables de la lluita antiterrorista quan es complien, el passat 20 d'octubre, cinc anys de l'anunci del seu cessament definitiu de la violència.
