Demana que s'arxivi la imputació davant d'"innombrables raons per fer-ho"
PALMA DE MALLORCA, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
La defensa de la Infanta Cristina sosté, en l'informe en el qual es va basar durant la primera jornada del judici del cas Nóos per sol·licitar el sobreseïment de la seva imputació per dos delictes fiscals, que "superposar" les pretensions de l'acusació popular, exercida en aquesta causa pel sindicat Manos Limpias, a l'"explícita voluntat" de la Fiscalia i del "perjudicat" --l'Agència Tributària--, suposa apartar del procés penal "de les finalitats constitucionals que el legitimen".
Així ho posa de manifest el document, al qual ha pogut accedir Europa Press i en què els advocats Miquel Roca i Jesús María Silva defensen al llarg de 36 pàgines la necessitat que a la seva patrocinada li sigui aplicada l'anomenada doctrina Botín, que evitaria que la germana del rei Felip VI fos jutjada per ser únicament Manos Limpias la que exerceix accions penals contra ella --reclama vuit anys de presó per a l'acusada-- i no el Ministeri Públic ni Hisenda.
En aquest sentit, els lletrats consideren que la situació de "màxima frustració" es produeix quan les dues acusacions sol·liciten l'arxiu per a un imputat --en aquest cas la Infanta-- i el jutge "no l'acorda perquè existeix una acusació popular --això és, un subjecte diferent al titular de l'interès públic i al titular del bé jurídic lesionat-- que sí acusa".
I és que, segons l'informe, el dret a l'exercici de l'acció popular "no és ni un dret fonamental ni tampoc un dret constitucional en sentit estricte, sinó més aviat una habilitació al legislador ordinari per regular les condicions de l'exercici de l'esmentada acció".
La representació processal de la Infanta incideix que si la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat --en representació de l'AEAT-- entenen que s'han comès dos delictes fiscals, "però consideren que no hi ha motius suficients per acusar una determinada persona (la senyora Cristina de Borbó) ni com a autora, ni com a còmplice ni com a encobridora, no pot sinó concloure's que 'in claris non fit interpretatio', és a dir, que el jutge ha d'acordar l'esmentat sobreseïment".
Els advocats reclamen així que, ja que li dóna suport "una doctrina consolidada al TS, ratificada pel Tribunal Constitucional i seguida sense fissures per la jurisprudència menor", i perquè existeixen a més "innombrables raons per fer-ho", es declari la nul·litat de la sentència per la qual el desembre del 2014 el jutge José Castro, instructor de les indagacions, va oberir el judici oral contra la Infanta i la va enviar al banc dels acusats després d'així sol·licitar-ho Manos Limpias.
RESOLDRÀ ABANS DEL 9 DE FEBRER
Ara, el tribunal de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de les Balears, encarregat de jutjar els 18 processats del cas Nóos, haurà de resoldre abans del 9 de febrer --dia que es reprendrà el judici amb l'interrogatori dels acusats-- si aplica la doctrina Botín sobre la germana del rei i evita d'aquesta manera que sigui jutjada pels dos delictes fiscals que li atribueix l'acusació popular.
Això no ha impedit, tot i això aquest dilluns, en la primera sessió del judici, la inculpada es sentés en el banc dels acusats.
Durant la seva intervenció, el fiscal Pedro Horrach va subratllar en aquesta mateixa línia que "l'única resposta judicial possible" per a la Infanta és l'arxivament de la seva imputació, ja que assevera que "la Fiscalia, que representa l'Estat, i Hisenda, aquí suposadament perjudicada, han determinat que no hi ha fets que la inculpin". Alhora, ha subratllat que "no és possible vorejar" l'aplicació de la Llei en aquest sentit "emparant-nos en la gastada frase 'Hisenda som tots'".
Més en concret, es va referir a l'article 782 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), que insta arxivar les indagacions per a qui així ho sol·liciten la Fiscalia i l'acusació particular.
De fet, tal com ha abundat, l'article 124 de la Constitució "atorga al Ministeri Fiscal la missió de defensar la legalitat, i això inclou el compliment de l'article 782 de la LeCrim en els seus estrictes termes".
Per reforçar els seus al·legats, el fiscal va exposar un cas "idèntic" al de la Infanta, en què l'Audiència Provincial de Biscaia va determinar que l'acusació popular no podia per si sola obrir el judici oral contra les persones que no eren objecte d'acusació ni pel Ministeri Fiscal ni per l'acusació particular arran de la suposada comissió d'un delicte contra la Hisenda pública.
