Explica que reflectien despeses tan elevades que "mai no es podrien justificar"
PALMA DE MALLORCA, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
L'excomptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro, ha ratificat en la declaració com a acusat en el marc del judici del cas Nóos que va elaborar factures i certificacions falses, per ordre d'Iñaki Urdangarin i, sobretot, de Diego Torres, que després van ser presentades per l'Institut Nóos a les Administracions Públiques per poder cobrar per esdeveniments que finalment no es van portar a terme.
Aquest és el cas dels Jocs Europeus de València, pels quals l'Institut va percebre 382.203 euros el 2006 tot i que l'esdeveniment mai no es va produir -el conveni per a la seva realització preveia el pagament d'un total de sis milions d'euros-. L'inculpat ha subratllat que les factures que van ser entregades a la Generalitat Valenciana havien estat inflades i reflectien despeses que "mai no es podrien justificar, perquè no hi havia despeses suficients que responguessin a les elevades quantitats reclamades".
En un minuciós interrogatori per part del fiscal Pedro Horrach, Tejeiro ha assenyalat que tant Urdangarin com Torres li ordenaven fer aquestes factures "després de decidir quina quantitat volien facturar" de l'Administració.
Algunes d'elles, fins a un total de 14, corresponien a més als fòrums sobre turisme i esport que havien estat anteriorment organitzats a les Balears, si bé la majoria "no responien a despeses reals", com viatges, material d'oficines, despeses de telèfon, serveis fiscals i traduccions, entre d'altres. Fins i tot arribaven a arribar a despeses per més de 241.000 euros, com una de les emeses per 'honoraris de comunicació' i per un estudi d'investigació de l'atletisme europeu.
"A mi se'm deia: factura a aquesta societat per aquest import, per aquest concepte, i la meva funció acabava aquí", ha recordat Tejeiro. De la mateixa manera, ha reconegut que va emetre un certificat, també per ordre dels seus superiors, en què donava constància dels treballadors que participarien en els Jocs Europeus i que mai no s'hi van dedicar, tal com ha subratllat.
La Generalitat va arribar a rebutjar factures per un import de fins a 1,9 milions d'euros després de detectar que no estava justificada la realització del seu servei objecte.
FACTURES GIRADES A DIVERSES EMPRESES DE L'ENTRAMAT
Els documents de pagament no només van ser girats a l'Institut Nóos sinó també a altres de les entitats que integraven l'entramat ordit per Urdangarin i Torres per apoderar-se dels fons de les administracions públiques, com Nóos Consultoría Estratégica, Intuit, Aizoon, Torres-Tejeiro Consultoría i Shiriaimasu. Cap d'elles va prestar cap servei per als Jocs Europeus.
Horrach és contundent sobre aquesta qüestió en el seu escrit d'acusació: dels diferents serveis que havia de prestar Nóos en compliment del conveni per als Jocs Europeus "no consta que n'hagi efectuat cap". "L'entitat pretenia obtenir fons públics sense cap contraprestació", constata.
Tal com explicava el conveni subscrit amb Nóos per la Generalitat, els seus objectius passaven pel disseny d'"un gran esdeveniment poliesportiu de caràcter internacional i de nova creació, la primera edició del qual es disputés a València, que permeti potenciar i projectar la imatge de la Comunitat Valenciana al món com a referent en l'organització de grans esdeveniments esportius", anomenats genèricament 'Jocs Europeus'.
RES ES VA PORTAR A TERME
Tot i això, res del que preveia el document es va portar finalment a terme -contractació d'assessors coneixedors de la problemàtica olímpica de 45 països, confecció del dossier de la candidatura, afavorir la presència del projecte en fòrums internacionals. El conveni preveia el pagament d'un total de sis milions d'euros des de presidència a favor de Nóos.
L'acord va ser rubricat per Urdangarin amb l'exvicepresident de la Generalitat valenciana -de la qual van sortir els fons- Víctor Campos i amb la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana, presidida llavors per Esteban González Pons, qui, en la declaració com a testimoni davant del jutge José Castro, va negar que la seva firma fos determinant perquè Nóos cobrés de l'Administració valenciana per l'organització de l'esdeveniment esportiu.
