MADRID, 14 Gen. (EUROPA PRESS) -
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha anunciat aquest dijous que els seus representants a la Mesa del Congrés sol·licitaran aquest divendres, en la primera reunió d'aquest òrgan, que s'encarregui un informe als serveis jurídics de la Cambra sobre les iniciatives que poden o no presentar els grups parlamentaris mentre hi hagi un Govern espanyol en funcions.
Rivera ha comparegut aquest dijous en roda de premsa al Congrés l'endemà de la sessió constituent de les Corts Generals per anunciar les primeres iniciatives que la seva formació vol presentar al Congrés.
Tot i això, donada la situació d'interinitat de l'Executiu central de Mariano Rajoy, ha anunciat que la seva formació demanarà a la Mesa de la Cambra Baixa que encarregui un informe que aclareixi els límits, "si és que n'hi ha", perquè els grups presentin iniciatives parlamentàries i per tramitar-les abans que es formi el nou Govern espanyol.
"Que digui als grups què presentar o què no presentar i què es pot portar a terme amb un Govern espanyol en funcions --ha argumentat--. Tenim una situació interina en què hi ha moltes qüestions que tenen conseqüències pressupostàries sobre els PGE o que poden afectar el Govern espanyol en funcions".
Després que els 350 diputats prometessin el seu càrrec aquest dimecres, els partits s'han apressat a registrar les seves iniciatives parlamentàries. El primer ha estat Podem el mateix dia amb la seva anomenada Llei 25 d'emergència social'. Aquest dijous ha estat el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, qui ha registrat una bateria d'iniciatives del grup socialista i el mateix Rivera ha assegurat que Ciutadans presentarà també avui algunes de les seves mesures.
DUBTES ENTRE ELS JURISTES
Segons diferents fonts consultades per Europa Press, una vegada constituïdes les Corts, els grups parlamentaris poden plantejar proposicions tot i que no estigui elegit el president del Govern espanyol ni constituït el nou Executiu central. Tot i això, la seva tramitació i aprovació planteja dubtes entre els juristes si es té en compte que no hi ha precedents.
Durant la campanya electoral, el PSOE, Podem o IU ja van avançar la seva intenció de derogar o canviar a fons la reforma laboral, la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, rebatejada com a 'Llei mordassa' pels seus detractors, o la de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). En el cas d'aquesta última, per exemple, l'oposició va segellar el compromís exprés de revertir-la quan hi hagués majoria per a això.
Tot i això, més enllà d'una declaració d'intencions, les peculiaritats del tràmit legislatiu compliquen que aquestes reformes siguin finalment aprovades, tot i que no és impossible.
Les fonts consultades han explicat que no està expressament regulat què poden o no fer els grups mentre duren les negociacions per formar govern; com tampoc hi ha precedents, la vida parlamentària queda en mans de les noves Meses, que tenen un marge d'actuació.
LA INTERVENCIÓ D'UN GOVERN ESPANYOL EN FUNCIONS
En teoria, els grups no estarien facultats per exercir la seva tasca de control a un Govern espanyol en funcions (no hi haurà per tant sessions amb preguntes ni es debatran mocions o proposicions no de llei), però sí poden presentar proposicions de llei; es tracta d'iniciatives amb les quals es poden plantejar normes, reformar les que estan en vigor o fins i tot derogar-les, bé per tornar a una llei anterior, bé per aprovar un text nou.
Si això ocorre, si algú pren la iniciativa, es plantejarà un primer dubte jurídic, segons les mateixes fonts. El Govern espanyol té capacitat per impedir la tramitació d'una proposició de llei al Congrés i té 30 dies per expressar el seu criteri en contra (tot i que l'únic motiu és que s'augmenti la despesa o es disminueixin els ingressos públics).
Tot i això, un Govern espanyol en funcions té aquesta capacitat limitada, no pot informar sobre una llei, i es dubta per tant de si la proposta podria seguir endavant: el fet que l'Executiu central no pugui donar la seva opinió ni a favor ni en contra, deté la tramitació?
Fonts parlamentàries assenyalen que la nova Mesaa hauria d'intervenir, consultar probablement els seus serveis jurídics i prendre una decisió. Si s'accepta que la proposició segueixi endavant, la presa en consideració haurà de ser aprovada d'entrada per un Ple i passar després a una comissió.
DOS MESOS MÉS AL SENAT
Suposant que se superessin tots els tràmits al Congrés, que poden prolongar-se uns dos mesos, la proposició passaria després al Senat. Aquí el PP té majoria absoluta i podria imposar una llarga tramitació del text, dos mesos més, al final dels quals a més rebutjaria la reforma o derogació de la llei plantejada. En aquest cas, la proposta hauria de tornar al Congrés.
Tota aquesta tramitació sumaria diversos mesos de treball parlamentari i per llavors, o bé s'haurien convocat noves eleccions o s'hauria elegit un nou Govern espanyol, que al seu torn hauria d'assumir la reforma aprovada o plantejar-ne una altra.
