El conseller defensa que la llei catalana és "clara" i ha de complir-se
BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Empresa, Jordi Baiget, ha anunciat aquest dijous que contactarà amb Gas Natural i amb plataformes socials per concretar reunions i mirar de trobar "d'una vegada per totes una solució definitiva" als casos de pobresa energètica, cosa que ha indicat que passa per complir la llei catalana per evitar talls de subministrament a persones vulnerables i que les companyies signin convenis per permetre el fraccionament i condonació parcial de les factures impagades.
En declaracions a la premsa després d'un esmorzar informatiu a Barcelona, ha explicat que trucarà al conseller delegat de Gas Natural Fenosa, Rafael Villaseca, i que no ho ha fet abans perquè l'Executiu estava a l'estranger, i ha considerat que més enllà del debat sobre qüestions normatives, cal treballar per evitar que es repeteixin situacions com la de la mort d'una anciana de Reus (Tarragona) dilluns en un incendi.
De tota manera, ha defensat que la llei catalana de pobresa energètica és "clara" i que té un protocol d'actuació que cal complir, i que suposarà una sanció per a Gas Natural Fenosa si no va contactar amb els serveis socials de Reus abans de tallar el subministrament elèctric a l'anciana per saber si era una persona en situació vulnerable.
Ha reivindicat que hi ha moltes lleis que no tenen reglament perquè ja són prou clares i no ho requereixen, i ha revelat que el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, li ha trucat per interessar-se pel que ha passat amb el cas de Reus, en una conversa que ha qualificat de cordial.
Baiget ha repassat que fins ara s'han imposat 18 sancions de 10.000 euros a empreses --algunes repetides-- per incomplir la llei catalana de pobresa energètica, i s'han rebut 200 denúncies per talls de subministrament.
RESPONSABILITAT EMPRESARIAL I DEL GOVERN ESPANYOL
En la seva conferència sobre 'L'economia catalana en temps de canvi', el conseller ha criticat l'actitud de les empreses elèctriques i el Govern espanyol davant les persones que no poden pagar els subministraments bàsics, en el primer cas pels talls de llum a persones vulnerables i en el segon per la falta d'una normativa que protegeixi aquests ciutadans.
Ha afirmat: "No té sentit que les companyies elèctriques amb un benefici conjunt fins al tercer trimestre d'aquest any de 4.500 milions d'euros no acceptin el bo social ni vulguin signar convenis de pobresa energètica, això no és responsabilitat social corporativa (RSC)".
"Tampoc no és normal que el Govern espanyol no legisli correctament un bo social que està implantat en molts altres països europeus perquè entre d'altres coses ho diu una Directiva", ha afegit.
Ha explicat que la protecció dels subministraments bàsics de les persones vulnerables és d'una Directiva europea del 2009 que el Govern espanyol no va transposar fins al 2011, i encara no ha reglamentat què s'entén per una família vulnerable, ha lamentat.
A Catalunya, ha afirmat que hi ha protocols aprovats des del 2015, i que "algú ha de tenir en compte que s'han d'aplicar perquè han demanat judicialment que no s'apliquin".
També ha lamentat la falta d'adhesió de les companyies energètiques a acords voluntaris per reduir el deute de les persones vulnerables o condonar una part: "Ens hem reunit 25 vegades i no ho hem aconseguit", ni amb les empreses d'aigua ni amb les elèctriques, tot i que ha destacat que han aconseguit evitar talls en 39.000 casos de llars vulnerables.
Ha apel·lat a una cultura empresarial general amb valors, i ha afirmat que les empreses es troben en el territori i interactuen amb ell i amb les persones, i per tant tenen una responsabilitat cap a ells, però no és RSC "no acceptar el bo social i tallar l'electricitat a persones vulnerables", com tampoc no ho és tenir persones treballant sense contracte o contractar-les per 20, 30 o 40 hores setmanals i fer-les treballar 60, ha exemplificat.
ECONOMIA CATALANA
Durant el seu discurs ha anunciat la proposta de la Generalitat d'oferir crèdits sense interès per 100 milions d'euros anuals durant tres anys per a aquells projectes que decideixi el Pacte Nacional per la Indústria.
Alhora, ha repassat la necessitat d'adaptar-se a novetats com l'economia col·laborativa i aprofitar els avenços tecnològics, ha apostat per potenciar la indústria i un model turístic de qualitat i diversificat, i ha qualificat de "profunda injustícia" que les multinacionals internacionals no tributin pels beneficis que generen a Europa, cosa que ha atribuït que la UE no hagi estat capaç d'harmonitzar la política fiscal.
Després de preguntar-li pels canvis tributaris que prepara la Generalitat per al 2017, ha considerat que es tracta de "modificacions puntuals" i ha incidit que no hi haurà augment de la pressió fiscal a l'IRPF, patrimoni ni successions.
LLEI DE CAMBRES
Respecte a la llei catalana de cambres de comerç que està en elaboració, s'ha mostrat sorprès per les declaracions públiques de les cambres sobre que no hi ha diàleg i les crítiques d'altres entitats, i ha indicat que fins ara només hi ha hagut una memòria preliminar d'objectius a la qual ha seguit una proposta inicial de text per a l'avantprojecte de llei que s'ha enviat a les cambres per negociar.
"Demano que fem el procés de negociació parlant, si l'hem de fer tot per la premsa serà més difícil", ha exposat, postil·lant que el Govern té el seu projecte però el vol treballar de manera consensuada amb tots els agents.
