Va rebre la seva última gran ovació a l'obertura de l'últim congrés del PP de Madrid
MADRID, 24 abr. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que va trencar sostres de cristall en convertir-se en la primera presidenta d'una comunitat autònoma i del Senat ha protagonitzat aquesta tarda la seva tercera dimissió en cinc anys, en aquest cas rodejada per les activitats corruptes que suposadament va protagonitzar el seu 'número dos', Ignacio González, en la seva etapa al capdavant del Canal d'Isabel II.
Aguirre, que va declarar dijous passat a l'Audiència Nacional sobre el suposat fraccionament de contractes per part de la Comunitat de Madrid per afavorir empreses suposadament vinculades amb la trama Gürtel, va assegurar gairebé a la vora del plor que si es demostra que el que fora el seu dofí va cometre irregularitats al Canal Isabel II seria quelcom "molt lamentable" i "un pal veritablement molt molt molt dur".
En aquell moment va afirmar davant els mitjans que no dimitiria, però l'acte del jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, que va portar el seu exnúmero dos a la presó aquest divendres passat a la nit va canviar la situació i després d'un cap de setmana de rumors, Aguirre ha presentat la seva dimissió com a regidor a l'Ajuntament de Madrid aquesta mateixa tarda.
La popular ha començat la seva intervenció amb el nom de qui fos el seu vicepresident, ara empresonat, i ha explicat que se'n va per no haver vigilat González. "Em sento traïda i enganyada", ha assenyalat la popular, que ha comparegut durant tres minuts, amb rostre seriós, mirada emocionada i acompanyada d'alguns regidors del seu Grup.
EN POLÍTICA DES DEL 1983
Aguirre va ocupar el seu càrrec en una administració pública de la mà del partit Unió Liberal, integrat dins de la Coalició Popular, i va ser triada regidora de l'oposició de l'Ajuntament de Madrid per primera vegada el 1983.
Després de la moció de censura contra el socialista Juan Barranco, el PP i el CDS van accedir al Govern de la capital espanyola i Aguirre va passar a ser regidora de Medi Ambient. El 1991 va ser triada també tercera tinent d'alcalde i més endavant va ser regidora de Cultura i d'Educació i Esports.
El 1996 va ser nomenada candidata del PP al Senat i en la seva etapa en la política nacional va ser ministra d'Educació i Cultura fins al 1999, quan es va convertir en la primera presidenta del Senat, càrrec que renova el 2000 després de les eleccions generals, que van convertir-la en la senadora més votada d'Espanya fins al moment.
Aguirre va renunciar a aquest càrrec per presentar-se a les eleccions de la Comunitat de Madrid. Es va quedar a un escó de la majoria absoluta, però el 'tamayazo' va portar a la repetició de les eleccions el 2003, quan va guanyar amb majoria absoluta.
Allà va començar la seva ratxa d'èxits a la Comunitat de Madrid després de guanyar amb majoria absoluta una després de l'altra totes les eleccions (2007 i 2011) a les quals es va presentar.
De la seva etapa al capdavant de l'Executiu autonòmic, ella destaca la construcció d'hospitals, col·legis i quilòmetres de Metro. No obstant això, els seus opositors denunciaven la fórmula triada per a la construcció d'aquestes instal·lacions, la col·laboració pública-privada i les manifestacions 'antiprivatització' van ser constants.
De fet, es va arribar a témer la total privatització d'empreses mítiques de la Comunitat com el Metro, Telemadrid o el Canal d'Isabel II, que encara que no va ser privatitzada al cent per cent sí va sofrir canvis.
Durant aquesta etapa ja van sorgir problemes com l'Operació Gürtel, que va comportar el cessament de diversos populars. El més destacat va ser el del seu conseller d'Esports, Alberto López-Viejo, però també van caure persones com l'exalcalde de Boadilla, Arturo López-Panero, conegut com 'El Albondiguilla'.
A aquestes sortides es van unir les dels parlamentaris Alfonso Bosch i Benjamí Martín Vasco, que es van resistir a deixar les seves actes i es van quedar al Grup Mixt de l'Assemblea de Madrid votant sempre amb el PP. No obstant això, Aguirre va seguir endavant, arribant a assegurar en seu parlamentària que ella va ser qui va destapar la trama Gürtel.
EL SEU PRIMER COMIAT
El 17 de setembre del 2012 va deixar la Presidència de la Comunitat de Madrid al·legant raons personals. Amb veu entretallada durant tot el seu discurs, va explicar que deixava la primera fila de la política per raons personals i va dedicar un any de la seva vida a treballar per a l'empresa de caçatalents Seeliger&Conde.
Aquest mateix dia, es va saber que el seu 'número dos' Ignacio González la succeiria en la Comunitat, un lloc que va ostentar fins que Cristina Cifuentes el va rellevar en el càrrec.
La successió no va estar exempta de polèmica, ja que González va manifestar el seu desig de ser el candidat del PP a la Presidència de la Comunitat de Madrid, però finalment al març del 2015, Génova va optar per Cristina Cifuentes, que fins llavors era delegada del Govern espanyol.
Esperanza Aguirre, que mesos abans havia assegurat que dels "centenars de persones" que havia nomenat en els seus trenta anys de carrera política només dues, Francisco Granados (Púnica) i Alberto López Viejo (Gürtel), li havien fallat, va deixar l'empresa privada i va ser finalment la candidata popular a l'Ajuntament de Madrid.
El PP va ser la formació més votada, però la suma d'Ara Madrid-PSOE va aconseguir arrabassar-li l'Alcaldia. Des d'aquest moment Aguirre va haver d'acostumar-se a estar en l'oposició després d'una dècada de govern amb majoria absoluta.
Els problemes van continuar, va sortir a la llum l'Operació Púnica i el 14 de febrer del 2016, Aguirre va anunciar la seva dimissió com a presidenta del PP de Madrid. Era diumenge i ho va fer de manera sorprenent.
Ho va fer després que el seu 'número tres' i en una època secretari general del PP de Madrid, Francisco Granados, hagués estat detingut com a presumpte capitost de la trama de corrupció Púnica i enmig d'informacions que relacionaven el PP de Madrid amb un suposat finançament il·legal.
Una vegada més, Génova va optar per Cristina Cifuentes per liderar la Gestora del PP de Madrid i el primer que va fer va ser destituir el gerent del PP de Madrid, Beltrán Gutiérrez, un dels suposats actors del presumpte finançament il·legal.
Des de llavors, Cifuentes es va envoltar dels seus allunyant Aguirre i els seus de la direcció del PP de Madrid, la qual cosa que es va consumar al congrés regional, en el qual tan sols va comptar per a la seva direcció amb Íñigo Henríquez de Luna i José Luis Martínez-Almeida. De fet, en aquest congrés Aguirre va viure l'última gran ovació de la seva carrera, quan a l'inici de la seva intervenció es van aixecar els presents a l'Hotel Auditorium per retre-li homenatge.
En aquesta situació l'últim gerro d'aigua freda ha estat 'l'Operació Lezo', que s'ha saldat amb la detenció d'Ignacio González i de diversos membres de la seva família per la seva suposada pertinença a una trama que desviava fons públics del Canal d'Isabel II. No és l'única empresa que ha estat investigada en 'l'Operació Lezo', ja que hi ha hagut escorcolls a OHL o Indra.
