Permet operar de forma precisa tumors al cervell minimitzant les afectacions al moviment o el llenguatge
ACN
L'Hospitalet de Llobregat.-L'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), que aquesta setmana acull el primer curs de mapeig o 'mapping' cerebral que es fa a l'Estat, realitza una trentena d'operacions cada any utilitzant aquesta tècnica que permet operar de forma més precisa tumors al cervell minimitzant les afectacions a àrees sensibles que afecten aspectes com el llenguatge o la parla. Segons el doctor Andreu Gabarrós, cap del servei de Neurocirurgia de l'HUB, el 'mapping' és una guia que durant l'operació "permet ser més agressiu per treure tumors i més conservador amb les funcions". La tècnica consisteix en marcar in vivo sobre el cervell del pacient àrees d’alta eloqüència funcional com el moviment o el llenguatge. Per detectar les àrees funcionals es fa una craniotomia i s’explora la superfície cerebral amb estimulació elèctrica. En el cas de les àrees encarregades del llenguatge, el pacient està despert durant la intervenció i se li practiquen una sèrie de tests durant l’electroestimulació per localitzar amb precisió els punts específics de cada llengua que parla. Un cop detectats, es marquen amb etiquetes. En el cas del moviment, la funció es pot identificar amb la tècnica de monitorització neurofisiològica intraoperatòria, amb el pacient adormit.
L’Hospital Universitari de Bellvitge és pioner a Espanya en aquesta tècnica i aquesta setmana ha volgut compartir amb professionals de tot l’Estat una experiència de més de 20 anys en 'mapping' cerebral i monitorització neurofisiològica intraoperatòria. El curs Mapping Bellvitge 2016, organitzat pel Servei de Neurocirurgia amb la participació de les diferents especialitats implicades, ha combinat la vessant teòrica amb la pràctica. Aquest divendres, per exemple, s'han realitzat dues operacions en directe: una amb el pacient despert i l'altre amb el pacient adormit. El doctor Gabarrós recorda que el 'mapping' s'utilitza des dels anys 30 però que ha estat en els darrers cinc o sis anys quan avenços com la monitorització o les tècniques de navegació que s'utilitzen per la reconstrucció de fibres cerebrals l'han fet més habitual. El de Bellvitge, amb una trentena d'operacions cada any, és el centre hospitalari de l'Estat que més utilitza aquesta tècnica. Gabarrós explica que si no es fa servir aquesta tècnica, moltes vegades, quan el tumor està proper a una àrea molt funcional, la resecció pot quedar incomplerta si el cirurgià vol ser conservador, o ocasionar un dèficit neurològic postquirúrgic si intenta extirpar tot el tumor. En les operacions amb pacients desperts, tot i que els afectats no ho refereixen com una experiència agradable, la majoria, el 86’6%, accedirien a repetir el procediment si fos necessari. Aquí, Gabarrós destaca que La col·laboració del pacient durant el procés del 'mapping' és fonamental perquè condiciona els punts de llenguatge obtinguts, el grau de resecció i per tant, el pronòstic global i funcional. "La relació de confiança metge-pacient que s’estableix en aquest tipus d’intervencions és determinant. El malalt se sent protagonista de la seva curació, està més positiu i sembla que això repercuteix en una supervivència més llarga", afegeix.
