Els dos grups també volen que la nova llei d'emergència habitacional disposi d'una partida pressupostària oberta per garantir el desplegament de la norma
ACN
Barcelona.-Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) i la CUP han presentat aquest dimecres la bateria d'esmenes que presentaran conjuntament a la ponència parlamentària que treballa en la llei d'emergència habitacional que si es compleixen els terminis previstos es votarà al Parlament el pròxim 20 de desembre. Unes esmenes que segons ha explicat Lluís Rabell "volen anar més enllà" de la llei 24\/2015 i que haurien de permetre incloure a la nova norma aspectes com la regularització de l'ocupació en determinades circumstàncies quan els serveis socials ho recomanin i la definició del concepte de "lloguer abusiu" com a principals novetats. Totes dues formacions també han destacat la necessitat que el Govern doti la futura llei amb un pressupost obert que en garanteixi el desplegament. Rabell ha lamentat que "els estralls del mercat van molt més de pressa que els polítics legislant" i que cal que la nova llei sigui ambiciosa per atacar d'arrel el problema.
Tant el president del grup parlamentari de CSQEP, Lluís Rabell, com el diputat de la CUP, Joan Garriga, han destacat en roda de premsa que tots els grups de la ponència parlamentaria sobre la futura llei d'emergència social, més enllà de les diferències de plantejament, treballen per arribar al ple on es debatrà la llei el pròxim 20 de desembre amb el major nombre d'esmenes transaccionades per "enfortir i desenvolupar al màxim" els articles de la llei 24\/2015 suspesos per l'Estat. En aquest sentit, han afegit que cap grup s'ha posicionat frontalment contra el document i que tot fa indicar que rebrà el suport d'una amplia majoria de la cambra.Les esmenes presentades conjuntament per CSQEP i la CUP, que com la resta es pactaran en una reunió dilluns per tancar el text definitiu, reclamen, entre d'altres mesures, que les entitats financeres assumeixin part dels costos de reallotjament de les famílies desnonades, que les administracions certifiquin la vulnerabilitat de les persones que poden perdre casa seva o que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya "actuï com a tal", per exemple.Amb tot les esmenes que `"van més enllà" de la llei 24\/2015 tombada en part per l'Estat són les que aposten per regularitzar certes ocupacions d'habitatges i les que reclamen definir el concepte de "lloguer abusiu". Tant Rabell com Garriga han destacat que els municipis de Catalunya ja fa temps que pateixen els efectes de tots dos fenòmens i que es indispensable buscar fórmules que els minimitzin.Sobre la regulació d'habitatges ocupats, l'esmena parla "d'establir un sistema transitori i excepcional per al reallotjament dels ocupants de determinats habitatges quan les persones o unitats familiars que els ocupen, amb o sense títol habilitant, es troben en risc d'exclusió social". A la pràctica, segons ha explicat Joan Garriga, del que es tracta és que les diferents administracions competents puguin decidir quan "el més fàcil i lògic" és que una família que ha ocupat un habitatge s'hi quedi mentre se li busca una alternativa.El diputat de la CUP ha recordat "hi ha una realitat brutal d'ocupació a Catalunya a la que s'ha de fer front i que aquesta nova llei és una bona oportunitat per fer-ho". Sobre aquest extrem, Garriga ha afegit que en el conveni signat entre la Generalitat i el BBVA el 50% dels habitatges cedits per l'entitat financera estaven ocupats. Pel que fa a la definició del concepte de "lloguer abusiu", que tant cupaires com comuns estableixen a partir del 30% dels ingressos familiars, l'objectiu és que els ajuntaments publiquin uns barems on s'estableixin els límits que es consideren justos per tal que funcionin com a factor de contenció. Una mesura, han reconegut, que no arriba a la efectivitat de les sancions administratives, que actualment no són factibles, però que a ciutats com París s'han demostrat útils. Tot i reconèixer que és difícil que la llei final inclogui aquesta proposta, Rabell sí que ha assenyalat que seria important que, com a mínim, se'n fes referència. Per últim, totes dues formacions també reclamen que els pressupostos incloguin una partida oberta per a polítiques d'habitatge. Tot i que la mesura té poques possibilitats de prosperar, l'objectiu és que la llei es vagi dotant econòmicament en funció de les necessitats per evitar que els recursos s'esgotin a mitja legislatura i que la llei no es pugui aplicar.
