El grup municipal descarta entrar al govern de la Paeria i però es compromet a "seguir marcant de prop" l'equip de govern d'Àngel Ros
ACN
Lleida.-El grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida és partidari de substituir tots els noms de carrers de la ciutat dedicats a persones "que estigui constatat, documentat i datat que han participat en assassinats, crims, repressió o en cops d'estat contra la legalitat vigent". En aquest sentit, la portaveu del grup de C's a la Paeria, Ángeles Ribes, ha reconegut que "són molts i no precisament tots franquistes". D'aquesta manera, Ribes ha expressat el posicionament del grup municipal sobre aquesta qüestió durant l'esmorzar de Nadal que C's Lleida ha ofert als mitjans de comunicació. D'altra banda, Ciutadans descarta la possibilitat d'entrar a formar part del govern de la Paeria ja que la formació aposta per "seguir marcant de prop" l'equip de govern d'Àngel Ros i anar introduint punts del seu programa electoral a partir d'acords puntuals amb el PSC.
El grup municipal de C's a la Paeria s'ha pronunciat aquest dimarts en relació amb la retirada dels noms de carrers de la ciutat dedicats a persones que van tenir vinculació amb el franquisme, tal com reclamen la Crida-CUP, ERC i el Comú. Ángeles Ribes s'ha posicionat a favor de retirar "tots" els nomes de carrers dedicats a persones que es pugui constatar documentalment "que van participar en assassinats, crims, repressió o en cops d'estat contra la legalitat vigent", estiguin o no vinculats amb el franquisme. Per Ribes, "hi ha noms de carrers que podrien canviar i altres no", citant el carrer dedicat a Lluís Besa, polític carlí durant els anys trenta i que va ser afusellat el 1936, un dels quals no s'hauria de canviar, segons C's. La portaveu del grup ha deixat clar que la potestat per canviar noms de carrers recau en l'alcalde Àngel Ros i "cap grup no pot pretendre prendre-li atribucions a l'alcalde des d'un plenari". "Per alguns grups que no tenen propostes en altres àmbits és molt fàcil fer bandera del tema", ha sentenciat. En aquest sentit, Ribes ha defensat que a l'hora de modificar noms de carrers "cal establir uns criteris" que haurien de ser de caire tècnic i haurien de tenir com a principal eix "la reconciliació", a partir del dictamen emès per la comissió d'experts. Defensa del bilingüisme a l'Ajuntament de LleidaD'altra banda, Ciutadans ha defensat la política lingüística que està desenvolupant la formació a la Paeria, tenint en compte que el bilingüisme institucional era un dels punts destacats del seu programa electoral. "Si la ciutat i els veïns són bilingües, les institucions han de ser bilingües" com un fet "normal" i, en aquest sentit, Ribes ha reconegut que "encara queda molt per fer". Així mateix, ha remarcat l'existència d'una llei que regula el bilingüisme a les institucions, i "des de C's sempre hem dit que respectarem les lleis". Àngeles Ribes ha destacat que fruit dels acords de C's amb el PSC, la Paeria està editant els programes de festes, com a mínim, en català i castellà. Igualment, ha defensat que qualsevol ciutadà s'ha de poder descarregar documentació oficial del web municipal, tant en català com en castellà, i ha explicat que s'està implementant el sistema per poder-ho fer.C's descarta entrar al govern municipal de la PaeriaFinalment, des del grup municipal de Ciutadans han descartat la possibilitat d'entrar a formar part del govern municipal de la Paeria, tal com la formació es va comprometre durant la campanya per les municipal si no guanyava les eleccions, i aposta per seguir col·laborant amb acords puntuals amb el PSC que permetin la governabilitat de la institució. Ribes ha destacat que els acords assolits amb el PSC durant aquest mandat han permès que ja s'hagi aplicat la meitat del programa electoral de la formació, malgrat que des de C's asseguren que seguiran treballant per implementar en les polítiques municipal més punts del seu programa. Així mateix, Ribes ha volgut restar importància al fet que des d'altres grups de l'oposició vulguin anomenar "geometria de tall espanyolista" els acords assolits entre el PSC amb C's i el PP per a l'aprovació de les ordenances fiscals, els pressupostos o altres temes de ciutat.
