BARCELONA, 1 Març (EUROPA PRESS)
La companyia de dansa La Veronal, creada per Marcos Morau, tornarà a explorar la naturalesa del mal i a qüestionar la religió, el poder i la violència a través de la peça 'Vorònia', estrenada al Grec Festival 2015, a partir d'aquest dijous i fins al diumenge al Mercat de les Flors de Barcelona.
'Vorònia' és una reflexió sobre la cova més profunda del món a partir del moviment, el text i la imatge, com a ingredients que combinen amb la presència de 20 intèrprets sobre l'escenari, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa el director del Mercat, Francesc Casadesús.
Amb aires dantescos, 'Vorònia' explora els límits de la moral humana a partir d'al·legories i imatges simbòliques que construeixen un infern poètic, marcat per la presència d'un nen que "està fora del Mal", ha apuntat Morau.
ESTRENA AL GREC 15
"Quan Ramon Simó em va dir que volia inaugurar el Grec amb nosaltres, al principi no ho vaig voler. Al final vam veure una sèrie d'avantatges que ens podien beneficiar, tot i que vam haver de prendre decisions que no estaven previstes", ha anotat el director d'escena.
"Al final es va estrenar, bastant convençuts, però amb coses que se'ns havien distorsionat per l'entorn. Ara arribem a Barcelona amb una peça més compacta i afilada", ha continuat Morau, que el 2013 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Dansa.
'Vorònia' ha estat dirigida per Morau i a la dramatúrgia ha comptat amb Roberto Fratini i Pablo Gisbert, que ha creat diferents dramatúrgies d'espectacles de La Veronal des del 2008, i també és dramaturg de la companyia El Comte de Torrefiel.
Fratini ha explicat que el muntatge que es veurà al Mercat tindrà "la mateixa dramatúrgia, ja que les peces de La Veronal són com universos en expansió, com bombolles tot i que amb paràmetres que poden aparèixer o desaparèixer".
RELIGIÓ
"Hi havia imatges molt clares, però en realitat el dilema poètic de 'Vorònia' té més a veure amb la perplexitat, les referències clericals són al·legòriques, ja que l'Església s'ha convertit en imatges que representen una certa actitud religiosa", ha manifestat Fratini sobre l'obra, que té la figura d'un capellà.
"És una peça més discreta, ja que algunes al·legories fortes han desaparegut per poder economitzar la imatge, però apostant per l'energia", ha continuat Fratini.
El muntatge continua tenint dues parts: "La primera part presenta misteris orgànics, i la segona és el festí de Vorònia, que pot recordar Luís Buñuel", ha afegit.
Morau i Fratini han coincidit que l'obra ha estat revisada, ja que el seu director ha explicat que "les peces sempre es poden replantejar, per madurar en el sentit formal".
"La dansa té un nivell estel·lar i molt exquisit", ha finalitzat Fratini, que ha coincidit amb Casadesús sobre la dificultat del moviment que ha plantejat Morau.
