"Si no hagués fet el salt a l'escriptura ara seria molt menys feliç", admet
BARCELONA, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Sílvia Soler fa un elogi de les llargues amistats i el "pòsit de tendresa" que deixen entre els seus membres en la novel·la 'Els vells amics' (Columna), un llibre en què també aprofundeix en les renúncies a la vocació artística a partir de la seva experiència personal.
"Si fas un grup d'amics quan ets jove i t'aporta coses bones, arriba un moment en què et pegues a aquella amistat perquè és una xarxa de protecció per anar per la vida. Hi ha un pòsit de tendresa que fa que tothom vulgui mantenir-la perquè és com un tresor", ha reflexionat l'autora en una entrevista amb Europa Press.
Mostrar la importància d'aquest tipus d'amistats de "llarg recorregut" va ser la principal motivació de Soler a l'hora d'escriure 'Els vells amics', encara que també té molt pes el món de l'art i, més concretament, la vocació artística.
Els cinc protagonistes de la novel·la van forjar una amistat al principi de la carrera de Belles Arts, en un viatge a París per visitar una exposició de Paul Gauguin que els va marcar per a tota la vida: és una fita que segueixen tenint molt viu anys després, quan han emergit les dificultats de mantenir la vocació artística i convertir-la en una professió.
MANTENIR LA VOCACIÓ ARTÍSTICA
Això fa que la lluita entre el passat i el present sigui un element de fons constant a tot moment: "Estan enamorats de la imatge del passat, aquell viatge iniciàtic a París. Llavors tots pensaven que serien pintors, però a alguns la vida els acaba dient que sí i a alguns que no", apunta l'escriptora, que es va proposar mostrar les dificultats de mantenir les vocacions artístiques a l'hora d'escriure la novel·la, impulsada per la seva experiència personal.
"Vaig créixer amb la certesa que el que em feia més feliç era escriure ficció, però mai vaig pensar que em podria dedicar a això. Vaig viure del periodisme molts anys, assumint que havia renunciat, publicant només de tant en tant. Però amb 40 anys, l'èxit de '39+1' va fer que m'ho replantegés. Ara veig que si no ho hagués fet, ara seria molt menys feliç", admet, animant als joves que sentin pulsions creatives a no renunciar des d'un principi.
Així, la novel·la reflexiona sobre "per què la gent té una pulsió de crear: pot ser per comunicar o per deixar petjada; i d'altra banda fins a on estan disposats a defensar-la i la dificultat de renunciar, ambdues decisions igual de complicades i heroiques", indica, considerant que això es pot aplicar a totes les arts però que es va decantar per la pintura perquè sempre ha sentit curiositat pel seu procés creatiu com a consumidora.
PROCÉS CREATIU
La creació artística també queda reflectida en cadascun dels cinc personatges: "Per construir-los, m'interessava la relació que estableixen entre ells i que cadascun tingués una actitud diferent davant la voluntat de ser pintor", detalla l'escriptora.
"Abans de començar a escriure em plantejo sobre què vull reflexionar. Amb aquest llibre ha estat l'amistat i l'art. A partir d'aquí vaig creant la història, i van sortint altres elements com si fossin branques", explica sobre el seu procés creatiu.
Sílvia Soler, que va guanyar el Premi Ramon Llull 2013 i va vendre 30.000 exemplars amb 'L'estiu que comença', arriba a les 12 novel·les publicades amb 'Els vells amics', després de publicar en 2015 'Un any i mig'.
