"És un llibre molt autobiogràfic", ha assegurat
BARCELONA, 17 Febr. (EUROPA PRESS)
L'escriptora Sara Mesa mira la infància com una "època conflictiva" al recopilatori d'11 contes 'Mala letra' (Anagrama), que té com a fil conductor experiències en aquesta etapa vistes des dels ulls d'una nena.
En roda de premsa aquest dimecres, l'autora ha remarcat que dels 11 contes, nou estan protagonitzats per nens, i vuit són dones, i ha comentat que "són una indagació d'una època conflictiva a efectes de formació de la personalitat".
Entre els contes, "molt autobiogràfics", hi ha una nena que no sap agafar bé el llapis o el suïcidi d'un company de classe, i tots tenen en comú temes com la culpa, la redempció i la falta de llibertat, però no una vocació generacional, malgrat incloure referents com els quaderns d'escriptura Rubio.
El recopilatori també posa sobre la taula la dificultat que tenen les noies de ser qui són i sortejar les imposicions que se'ls imposen, ocultar qui són i defensar-se de les acusacions que les descriuen com a dolentes.
"M'interessava un llibre que tingués una unitat interna que cosís els relats i no fos obvi", ha explicat l'autora en roda de premsa, on ha dit haver fet servir una selecció d'històries i haver-ne deixat fora d'altres precisament per respectar aquesta coherència interna.
Mesa ha explicat que aquest recopilatori també funciona com un tractat d'escriptura en aprofundir en l'angle des del qual els personatges estan dibuixats: "Em serveix per explicar-me cap on va la meva escriptura".
L'autora ha subratllat que també és un recopilatori escrit per una persona que sempre ha viscut a la perifèria, i dins d'aquesta, en la perifèria de la perifèria: "No puc sortir tan fàcilment d'aquest angle".
"És un llibre molt autobiogràfic. Hi ha relats que ho són 100%, com el de 'Mármol' --el nen suïcida--", ha dit Mesa, que també és la nena a la qual renyaven perquè no agafava bé el bolígraf i que, malgrat això, ha arribat a ser escriptora.
Ha explicat que va tenir un professor "una mica angoixant" que li donava algun cop amb el quadern quan escrivia de petita, tot i que ha assegurat no tenir cap trauma per això i que, senzillament, se li va aparèixer aquesta imatge com un reflex d'una cosa transversal al recopilatori de contes.
NOIES DOLENTES
L'autora també ha confessat que en els seus contes surten noies a les quals acusen de ser dolentes i indòcils, així com petits conflictes interns i les culpes pròpies i heretades: "La noia protagonista és com si heretés la culpa".
Mesa també situa en el punt de mira la família, una institució a la qual és bo fer un pas més enllà per desemmascarar pràctiques de sobreprotecció i coacció: "A petita escala a la família passa tot, tot hi és: la gelosia, el ressentiment, les frustracions i l'amor".
Sobre la seva crueltat com a escriptora, ha lamentat que a les autores se'ls pressuposi una dolçor més gran que als homes, tot i que ha negat que les seves novel·les siguin cruels perquè no li agrada explicitar "aquesta sordidesa morbosa".
