MADRID, 1 Abr. (EUROPA PRESS)
Petros Màrkaris publica 'La mort d'Ulisses' (Tusquets), un conjunt de relats en què torna el comissari atenès Kostas Jaritos i que rescaten històries d'immigració, tot i que l'autor ha assegurat no haver inclòs res de refugiats perquè "tot està massa confús" i no té "un retrat clar" encara del que està passant a Grècia.
En qualsevol cas, ha criticat en una entrevista a Europa Press la política de la UE respecte als refugiats i també a aquells que "se sorprenen" per l'intent d'expulsió i que no passin més persones les fronteres europees. "Europa està fent el mateix de sempre, això no és cap novetat", ha indicat.
"Els europeus mai no van ser pròxims ni amistosos, ni van acceptar de bona gana els estrangers. Sempre van ser 'els altres' per a ells. Només cal veure com no van acceptar els jueus als anys 30, i no parlo només de Hitler. El que no entenc és la posició de sorpresa, com si fos inesperat... és clar que es faria això amb els refugiats!", ha lamentat.
L'autor de 'Fins aquí hem arribat' ha recordat que a Europa "mai no ha existit un gènere comú" entre els països, que han estat units per la cultura. "El problema d'Europa és que amb la UE s'han oblidat de la cultura comuna i se centren només en els diners, fet que comporta un cost que acabem pagant els ciutadans", ha asseverat.
Segons la seva opinió, Europa "mai no ha arribat a desfer-se de la mentalitat" dels Estats nacionals, tot i que "la gent estigui feliç perquè no li demanin passaports als aeroports". "Cada país està fent el que els seus interessos nacionals l'obliguen a fer i li importen un rave la resta dels europeus", ha destacat.
LA DESTRUCCIÓ DE POMPEIA
A 'La mort d'Ulisses' hi ha un relat que per a Màrkaris resumeix perfectament l'actitud dels ciutadans europeus entorn d'aquesta crisi migratòria, 'La destrucció de Pompeia'. En aquesta història, un sacerdot s'implica a ajudar els immigrants sense sostre ni menjar, mentre rep amenaces d'un grup d'ultradreta sense que ningú no faci res per defensar-lo.
Escrit fa set anys, el novel·lista grec --que es va inspirar en un personatge real pròxim a casa seva-- assegura sentir-se "molt orgullós d'haver pogut detectar aquesta divisió de la societat" amb antelació. "Com ja va dir Ibsen el 1906, fa cent anys al pròleg de la seva obra 'Espectros', Europa està malalta de miasma", ha reiterat.
El títol de l'obra en català no és el mateix que el de l'edició grega, que té el nom '3 dies'. "En grec és un nombre molt simbòlic per la religió ortodoxa, però és veritat que en qualsevol altre idioma és molt comú i no val la pena mantenir-lo".
