BARCELONA, 20 oct. (EUROPA PRESS) -
El Museu Picasso de Barcelona dóna fe de l'"esclat d'energia" de les avantguardes parisenques en el transcurs de la I Guerra Mundial en l'exposició 'Cubisme i guerra. El vidre en la flama', que obrirà les portes aquest dijous fins al 29 de gener, ha explicat el comissari, l'historiador britànic Christopher Green.
El recorregut té 68 obres d'una desena d'artistes com els pares del cubisme, Pablo Picasso i Georges Braque, a més de Juan Gris, Diego Rivera, Fernand Léger --l'únic que va estar en el front--, Henri Matisse, Maria Blanchard, Gino Severini i els escultors Henri Laurens i Jacques Lipchitz.
El recorregut cronològic i convencional de l'exposició, que es divideix per anualitats --1913 i 1914, 1815, 1916, 1917 i 1918-1919--, ho ha buscat Green per mostrar la riquesa de matisos i l'"evolució artística" del petit grup d'artistes que van seguir creant, malgrat les atrocitats de la contesa mundial, que va truncar l'auge cultural d'una ciutat cosmopolita.
ART, POESIA I GUERRA
L'exposició es proposa donar llums sobre la "gran pregunta sobre quina és la funció de l'art i de la poesia davant de la guerra", ha explicat el nou director del museu, Emmanuel Guigon, que ha ressaltat la singularitat de la mostra, juntament al tinent d'alcalde Jaume Collboni.
La singularitat radica en el diàleg de grans obres mestres molt reproduïdes per manuals d'art, al costat de peces més desconegudes de Maria Blanchard i del mexicà Diego Rivera, de qui es coneix més el seu art polític, malgrat la grandesa del seu pas pel cubisme, ha remarcat el comissari.
El director Guigon ha comparat l'exposició a un poema que comença amb una primera paraula i que de manera fluida apunta idees i proposa juxtaposicions com el diàleg d'un bodegó de carbasses de Matisse --un dels pares del fauvisme-- amb un altre de Juan Gris, més estructurat i geomètric.
L'exposició serveix també per ensenyar com el mateix artista pot treballar amb diferents estils alhora, com demostra Picasso amb quadres cubistes per excel·lència com 'Cap d'home' i un retrat de Léonce Rosenberg, galerista destacat que va pagar nòmines a artistes com Juan Gris, que patia problemes econòmics.
En el període del 1917 destaca l'obra que Picasso va fer a Roma, després de poder escapar de la capital francesa, 'Arlequí i dona amb collaret' per l'ús de l'espai i el gran format de la peça del Centre Pompidou.
'La guitarra' de Juan Gris, 'L'estufa' de Fernand Léger, la colorista maternitat pintada per Diego Rivera en homenatge a la seva dona i el seu fill --que va morir pocs mesos després-- i la nova concepció espacial de Matisse a 'Flors i ceràmica' són algunes de les obres destacades de l'exposició, que suma 21 pintures, 39 obres sobre paper i vuit escultures.
METÀFORA DE LE CORBUSIER
El nom que dóna títol a l'exposició 'vidre en la flama' sorgeix d'una metàfora de Le Corbusier per parlar del concepte de contradicció inherent, i Green la copia per parlar de la llum i bellesa creades enmig d'una ciutat inundada de mort, terror i flames a 100 quilòmetres del front.
Perquè el visitant sigui conscient de l'horror, una zona fosca amb fotografies de guerra que inundaven els diaris de la premsa de l'època dóna la benvinguda a l'exposició i es converteix en un espai central pel qual l'espectador torna a topar en meitat del recorregut.
FOSCOR, MASSACRE I LLUM
"Que aquesta foscor i massacre no quedi oblidada mentre visitem les sales plenes de llum i bellesa produït per aquest grup petit d'artistes que s'havien quedat a París, la majoria estrangers", ha exclamat Green a la presentació.
Ha recordat que abans de la I Guerra Mundial 1.100.000 de parisencs de 18 a 40 anys eren susceptibles de ser cridats a combatre, i en poc temps han estat allistats 800.000 joves dels quals una quarta part han mort.
L'ART COM A REFUGI
Per al grup d'artistes i intel·lectuals que van resistir a París i que van intentar continuar amb el moviment cultural i cosmopolita creat, l'art era una "forma d'escapisme, un refugi que buscaven en els seus tallers d'artista".
"Vivien la guerra amb rebuig, no volien pintar la guerra", ha observat Green, que ha exalçat la seva voluntat de mantenir obertes les portes a les possibilitats plantejades en pintura i escultura abans de l'esclat de la Gran Guerra el 4 d'agost del 1914.
