Va escriure la història mentre la seva dona patia un càncer terminal
BARCELONA, 23 Febr. (EUROPA PRESS)
L'autor holandès Michel Faber explora com afrontar la pèrdua sense edulcorants i "sense evitar mirar la veritat als ulls" en la seva última novel·la, 'El libro de las cosas nunca vistas' (Anagrama), amb la qual deixa d'escriure ficció.
Quan el llibre arrenca, el devot pastor cristià Peter Leigh està a punt de deixar anar la mà de la seva dona, Bea, que l'ha rescatat d'una existència de drogues i alcohol, i embarcar-se en el repte d'evangelitzar el món del segle XXI, viatjant a un planeta extraterrestre poblat per 'oasians'.
En roda de premsa aquest dimarts, l'autor ha explicat que la seva intenció ha estat escriure un llibre entretingut, inspirador, consolador i reconfortant "sense cap consol fals".
Quan va començar a escriure tenia en ment una història sobre la distància de dues persones que s'estimen i la tragèdia de la seva incomunicació: "Però no sabia que la meva dona contrauria un càncer incurable".
D'aquesta manera, tota la trama es va bolcar cap a la gran distància que hi ha entre dues persones "quan un té càncer i l'altre, no, i es viu en diferents planetes".
El resultat va ser una història sobre la pèrdua no només de la vida, sinó també de la joventut, la memòria, els cossos: la pèrdua de tot, fins i tot en el futur de la pèrdua del planeta, en una voluntat de "portar els lectors a l'essència de la pèrdua".
"He confrontat coses molt doloroses sense voler fer un llibre depriment que t'enfonsi en la misèria", ha dit Faber, al qual res no consola més que el temps i la bondat d'altres éssers humans, i el fet que ha acabat el llibre mentre ella estava viva perquè hi va haver serioses possibilitats que abandonés el projecte.
Faber estava interessat inicialment a tractar sobre la distància interplanetària entre ell --un artista bolcat en el seu treball-- i ella --lidiant amb els assumptes de la vida quotidiana--: "Quan va emmalaltir vaig haver de prendre responsabilitats i va ser difícil per a mi".
L'escriptura de la història "era un viatge a la foscor, una pàgina en blanc amb un buit" mentre a casa havia de cuidar la seva dona, ha dit l'autor, que va estar immers en aquest projecte del 2006 a 2014.
Hi ha hagut un moment en el qual s'ha plantejat abandonar la història, i ella li va fer prometre que escriuria sis línies al dia per acabar-la: "Ella no ho va acceptar, va dir que li agradava aquest llibre i que estava convençuda que seria molt important".
Després d'això, el projecte va començar a fluir de manera natural i fins i tot tots dos van fer junts el procés d'edició: "Estava ja ella hospitalitzada i jo al peu del llit anava treballant amb ella en el llibre. Va ser un gran consol que veiés el llibre fins al final i sabés que el publicaria".
RELIGIÓ I ATEISME
Sobre la importància de la religió en la novel·la, l'autor ha dit ser ateu i considerar que no importem a ningú: "Una de les funcions de la religió és intervenir quan estem patint coses que no es poden suportar. Jo ho respecto, no ho vull trepitjar en absolut".
"Als que teniu fills us haureu d'asseure un dia amb ells i dir-los que tots som un tros de carn i àtoms units per l'atzar, que un dia tornarem a terra i ningú recordarà que existim", ha dit.
De fet, una altra de les grans idees de la novel·la és què és ésser humà i quines qualitats cal tenir per ésser humà en contraposició a un animal, límits que explora amb els habitants d'aquest planeta extraterrestre, els 'oasians'.
"Al final, el gran repte de la vida és poder gaudir d'aquesta etapa, perquè al final de la història tots acabarem tornant a l'atmosfera", ha afirmat.
"Aquesta és la meva novel·la final, no n'hi haurà cap més després d'aquesta. Ho sabia quan vaig començar i Eva ho sabia i no li agradava", ha explicat l'autor, que ara està escrivint poesia sobre la malaltia i mort de la seva dona, i també sobre el seu dol.
L'autor, infermer de professió, ha considerat que hi ha massa novel·les que es publiquen, que ell ja ha publicat suficients llibres, i que també vol dedicar temps a viure: "M'agradaria gaudir dels aspectes que implica estar viu".
Tot i això, Eva --professora i mare, amb una forma inusual de veure el món-- tenia molta ficció inconclusa sense publicar, que ara l'autor ha reprès per treure a la llum la col·lecció Eva i Michel Faber: "Ja en tinc quatre d'acabades".
Faber també afronta el gran projecte d'escriure una biografia sobre ella per a ús de la família, no per publicar, i per a la qual està buscant fotografies i testimonis familiars que un dia despertin l'atenció de la dona que ja no té, ha dit.
