"La policia perd temps a investigar a policies que filtren. Abans, era per atrapar els dolents"
BARCELONA, 10 Maig (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor Carlos Quílez ha publicat el llibre 'Sigue la mala vida' (Alrevés) amb onze històries reals i dos contes que mostren "la cara B de la delinqüència" que, segons ell, no és la imatge arquetípica que acostuma a crear-se la societat en la qual es mitifica el policia i es rebutja el delinqüent.
"Aquí no hi ha bons ni dolents, aquí hi ha gent que parla a pantalons trets, que explica una vida marcada per les seves circumstàncies", ha explicat l'autor a Europa Press, i ha afegit que no poden justificar-se les actuacions dels delinqüents, però sí comprendre's.
'Sigue la mala vida' consta de relats viscuts per l'autor que busquen emocionar el lector: "Com a mi m'ha impactat tant la criminalitat, com m'apassiona tant la condició humana que es veu en la crònica negra, tinc una obsessió per traslladar el que tant m'ha captivat tal com jo ho he vist".
El periodista rememora, en el seu llibre, els delinqüents "en blanc i negre: una raça especial perquè es movien amb un codi primari i anacrònic, fruit de la seva extraordinària incultura, que venien de barris marginats", ha afirmat referint-se a la seva picardia, i ha assegurat que els actuals coneixen les lleis i saben com actuar per no ser acusats de delicte.
Entre els relats, explica les seves trobades amb el magistrat Adolfo Fernández Oubiña; la seva relació d'amistat amb Jesús Contreras, conegut com l'atracador del xandall, i la història de José Palomino, "el nou gos del carrer de Barcelona", condemnat per assassinat i robatori amb intimidació amb 19 anys.
CRÍTIQUES AL SECTOR
Quílez, cap d'investigació del diari digital 'Crónica Global', ha subratllat la necessitat de mostrar "certa impertinència necessària" per exercir el periodisme de successos i de relacionar-se tant amb policies com amb delinqüents, i ha criticat que en ocasions només es parli amb el cap de premsa dels cossos policials per publicar una informació.
"Tot i que baixis a la claveguera, tot i que et taquis. Ja et rentaràs, però cal abaixar. No es pot fer periodisme de successos calentó a l'hivern i fresquet a l'estiu com si fossis el caixer d'un banc, perquè així no t'assabentes del que passa", ha dit.
L'autor ha lamentat que hi hagi interessos creats en el periodisme actual i ha assegurat que "en la professió comença a abundar un tipus de personatge que és la figura de l'obedient preventiu: el que no necessita ser censurat perquè ja se censura ell".
LES FONTS POLICIALS
El paper de la policia també és diferent actualment, segons Quílez, ja que ara hi ha responsable de premsa en tots els cossos policials a causa de la necessitat de "blindar un material sensible" com és la informació.
"Fa 25 anys jo entrava en els despatxos dels caps policials i els esperava aquí dins i fins i tot algun em va atrapar furgant en la seva paperera. Ara, per veure un policia, necessites 17 permisos", ha relatat.
Per aquest motiu, ha assenyalat que les exclusives tenen més mèrit actualment a causa de les barreres que abans no existien: "Ara, la policia perd temps a investigar els policies que filtren. Abans, perdien temps a atrapar els dolents".
