SARAGOSSA, 5 maig (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès, Mayte Pérez, ha defensat l'acord que tenia previst signar amb Catalunya per traslladar 53 peces del Monestir de Sixena des d'aquella Comunitat a aquesta perquè "beneficiava Aragó", per remarcar que "insistirem en la via política, defensant sempre la judicial, que hem reforçat en aquests mesos de govern".
Així s'ha pronunciat durant una compareixença davant del ple de les Corts aragoneses sol·licitada per Ciutadans (C's), en què ha explicat que un informe dels serveis jurídics de la Comunitat "avala" aquest conveni i afirma que queda garantida la via judicial i administrativa, tot i que hauria estat signat, cosa que no ha passat perquè Catalunya, finalment, es va fer enrere.
La consellera ha precisat que a cada moment han actuat comptant amb l'assessorament dels tècnics de patrimoni i dels serveis jurídics i el conveni que s'hauria subscrit "ha estat revisat per experts i en cap cas han dit que es vulneressin els interessos d'Aragó".
Pérez ha assegurat que el conveni "no comprometia la posició del Govern autonòmic davant dels tribunals, en cap moment es parlava de dipòsit, vam ser molt escrupolosos i per això vam tardar dos mesos" a fixar-ne la redacció definitiva. Finalment, no s'ha subscrit a instàncies de la Generalitat "per no tenir consens polític", en concret, perquè ERC "força la ruptura" per entendre que "perjudica" els interessos catalans.
La consellera ha afegit que l'objectiu era "el retorn immediat de 53 béns; aquest és el fi", però hi ha qui "confon fi i mitjans" per "interessos ocults" i "fan un embolic, amb el qual s'enreden i intenten enredar els altres".
Pérez ha incidit que l'objectiu és "esgotar totes les vies que posin fi al conflicte i que tornin tots els béns a casa" i ha recordat que en el cas dels 97 béns mobles del Monestir de Sixena --dels quals formen part els 53 del conveni--, el passat 1 de febrer "vam tornar a sol·licitar ratificar l'acord d'execució de la sentència" que insta que siguin traslladats a Aragó.
Ara, estan a l'espera que la jutge dictamini una nova data per a la devolució, després que el Tribunal Suprem hagi desestimat el conflicte de competències adduït per la Generalitat, per recordar que el Govern aragonès ha demanat un termini de 15 dies una vegada es conegui el dia fixat per la justícia, la imposició d'una multa coercitiva si hi ha retard i finalment demanar l'auxili de la brigada de patrimoni històric de la Policia judicial.
PINTURES MURALS
Mayte Pérez ha informat, pel que fa a les pintures murals de Sixena, que el judici ha quedat vist per a sentència després de la declaració de la mare federal de les religioses del monestir el passat 11 d'abril.
Alhora, ha apuntat que el Departament ja ha invertit 100.000 euros per al condicionament dels dormitoris del cenobi per rebre els béns, i per al 2016 hi ha una partida de 339.000 euros per restaurar la sala capitular, "que contindrà les pintures", respecte dels 39.000 euros que es van destinar la passada legislatura "per eliminar les humitats de les cobertes".
La consellera també s'ha referit als 113 béns dels bisbats de Barbastre-Montsó i Osca que es troben en dipòsit al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida i ha comentat que els bisbats "s'han negat reiteradament" a donar poders al Govern d'Aragó perquè exerceixi en nom seu accions processals.
Per això, són els bisbats els qui han d'exigir al citat museu "la devolució dels béns", i en aquest cas l'Executiu autonòmic "podria personar-se com a coadjuvant". Una altra possibilitat seria que instessin a executar les sentències canòniques que sempre han donat la raó a Aragó, cosa que "no s'ha fet fins ara".
INNOCENT
La portaveu de C's, Susana Gaspar, ha considerat "innocent" l'actuació de la consellera per pretendre arribar a un acord amb un Govern "que no reconeix l'ordenament jurídic espanyol i en ocasions ha fet gala de no acatar sentències i dictàmens dels nostres tribunals".
Alhora, ha volgut saber "en quines condicions" seguirà negociant, "en què cedirà", ha qüestionat, perquè la Generalitat "ens està prenent el pèl, a tots els aragonesos". Per part seva, ha estès la mà a la consellera "perquè es compleixin les sentències i finalment els béns tornin al lloc d'on no haurien d'haver sortit".
El diputat del PP, Antonio Torres, ha subratllat que "la via judicial és l'única garantia per recuperar" aquestes obres d'art i ha criticat el Govern d'Aragó perquè "s'han cregut que eren els més llestos de la classe", quan "no han entès res", pretenien signar "un acord de cogestió". "Hem perdut credibilitat i unitat d'acció" i "el patrimoni i l'educació no pot estar en mans d'algú tan irresponsable", ha emfatitzat.
La diputada del PSOE, Margarita Peris, s'ha preguntat si "hem avançat una mica amb la no negociació" de la legislatura passada, per argumentar que l'actual Govern "està intentant obrir noves vies que acabin amb el menyspreu" a Aragó i "la via política és complementària" a la judicial, a més que "mai s'ha renunciat a la legítima propietat dels béns que considerem d'Aragó". Finalment, ha postil·lat que al conveni "no hi apareix la paraula cogestió".
OSTATGE DELS INTRANSIGENTS
La diputada de Podem, Amparo Bella, ha lamentat que el Govern de Catalunya "sigui ostatge dels sectors més intransigents" i "confiem que torni el seny, el diàleg i que els béns puguin mostrar-se i conservar-se en el seu lloc d'origen com més aviat millor", per demanar "deixar de banda intentar apuntar-se un tant per al Govern en un assumpte tan complicat perquè quan hi ha problemes els grossers en surten beneficiats".
La parlamentària del PAR, María Herrero, ha opinat que el Govern "s'ha equivocat amb els béns de Sixena", i tot i que "no utilitzen el terme, parlen de cogestió", per la qual cosa "seria millor que no se signés" ja que "hauria estat una cessió que faria mal als aragonesos". Segons ha dit, si en els últims 16 anys Catalunya "mai no ha volgut dialogar", ara ho fa "perquè ho veuen tot perdut i intenten arribar a un acord en el qual puguin guanyar alguna cosa".
El diputat de CHA, Gregorio Briz, que ha intervingut pel grup mixt, ha lamentat l'"anticatalanisme" i que aquesta qüestió "s'utilitzi com a eina política". Segons la seva opinió, "no estem parlant de patrimoni, sinó d'altres interessos i de tirar llenya al foc", i ha defensat que l'Executiu "no ha fet una claudicació, sinó que ha buscat un acord sensat i concret que pogués facilitar el retorn dels béns".
