Noboa aspira a la reelecció per solucionar els problemes del seu breu mandat, mentre González intentarà retornar el correisme al poder
MADRID, 13 abr. (EUROPA PRESS) -
El president de l'Equador, Daniel Noboa, i la candidata del correisme, Luisa González, es disputen aquest diumenge la presidència del país en una segona volta electoral a la qual tots dos arriben en empat tècnic, amb enquestes favorables per a cada aspirant i en un context d'inestabilitat política i social, i també econòmica pels aranzels imposats pels Estats Units.
Noboa i González van aconseguir passar a la segona volta electoral tots dos amb un 44% dels vots, distanciats per poc més de 16.000 paperetes a favor del president actual. Ara, les enquestes estan dividides entre els dos candidats, i les més favorables per a cadascun amb prou feines marquen diferències del 2% dels vots.
En els més de dos mesos de marge entre la primera i la segona volta de les eleccions, els candidats han protagonitzat una intensa campanya electoral amb temes de seguretat, justícia social i economia a la taula, aquests últims encara amb més motiu després de l'anunci del president nord-americà, Donald Trump, d'imposar un 10% d'aranzels als productes equatorians.
NOBOA: SOLUCIONS PER A LES CRISIS EN EL SEU MANDAT
Durant els escassos disset mesos de mandat de Noboa, el president ha hagut de fer front a una creixent crisi de seguretat, que va culminar amb l'assalt d'un grup d'encaputxats a una cadena de televisió durant una emissió en directe el gener del 2024. A més, la fugida del narcotraficant Fito va acabar de fer saltar les alarmes i el govern va advocar per decretar l'estat d'emergència pel "conflicte armat intern" que viu el país.
Així doncs, el programa electoral de Noboa gira al voltant de quatre eixos principals que han suposat un problema durant el seu primer mandat i han donat ales a l'oposició; com ara les polítiques socials, sobre la qual cosa el president s'ha compromès a "millorar la qualitat de les prestacions", a més de garantir l'accés de tota la població als principals serveis bàsics de l'estat.
Respecte als assumptes econòmics, el mandatari buscarà promoure un "desenvolupament econòmic sostenible" a través de l'enfortiment de la innovació tecnològica en els principals sectors productius, alhora que es facilita la inversió estrangera. En el panorama institucional, el mandatari proposa fomentar la transparència de la seva administració i enfortir la participació ciutadana.
La situació energètica és un dels principals reptes als quals s'ha hagut d'enfrontar Noboa, que al llarg del seu mandat s'ha vist obligat a programar apagades nocturnes davant de la manca de proveïment. De cara a evitar que això es torni a produir, proposa crear una infraestructura a escala nacional que "promogui el desenvolupament equitatiu i redueixi la vulnerabilitat davant dels riscos".
Noboa s'ha decantat per María José Pinto com a aspirant a vicepresidenta, amb qui mirarà de girar full dels desacords amb la que va ser la seva número dos en les eleccions anteriors, Verónica Abad. Gairebé des del principi del mandat, tots dos van evidenciar fortes tensions que han derivat en la sortida d'Abad de la vicepresidència i una denúncia per "violència política".
GONZÁLEZ, LA SUCCESSORA DE RAFAEL CORREA
D'altra banda, González postula com a candidata de Revolució Ciutadana (RC) de la mà de Diego Borja i amb l'objectiu de certificar el retorn del correisme a la presidència de l'Equador després d'aquest breu mandat de Noboa, els anys de Guillermo Lasso al poder i l'última etapa de Lenín Moreno, que va ser designat com a successor de Rafael Correa.
Emparada en la seva experiència com a legisladora i treballadora pública durant la dècada de mandat de Correa, González busca convertir-se en la primera dona a arribar a la presidència de l'Equador, a excepció de Rosalía Arteaga, que exercir com a mandatària encarregada durant cinc dies el febrer del 1997.
El seu programa electoral també es fonamenta en quatre pilars, amb l'economia també com a punta de llança per diferenciar-se de Noboa. L'aspirant progressista advoca per un estat més fort i més intervenció en l'economia amb la qual buscarà reduir l'endeutament públic a través de la renegociació del deute; així com reforçar la producció nacional amb l'enfortiment de la indústria local.
A més buscarà reactivar els crèdits perquè la inversió social sigui més assequible i també s'ha compromès a implementar un ingrés bàsic universal. Igual que Noboa, ha promès lluitar contra la crisi de seguretat que afecta el país amb polítiques de prevenció de la violència acompanyades d'una reforma de la Policia Nacional amb un enfocament basat en el respecte als drets humans.
González també ha fixat la lluita contra la corrupció com una de les àrees de treball principals, i per això s'ha compromès a impulsar unitats especialitzades en la lluita contra delictes com el blanqueig de capitals, la ciberdelinqüència o el tràfic de persones. Respecte a l'administració, l'aspirant correista buscarà implementar polítiques de transparència per posar fi a la corrupció institucional.
SUPORTS EXTERNS
En la primera volta de les eleccions hi van participar una altra desena de candidats, entre els quals van destacar Leónidas Iza com a aspirant del moviment indígena, que va aconseguir prop de 538.000 vots; i Andrea González, candidata del populista Partit Societat Patriòtica, que va aconseguir convèncer més de 275.000 electors.
Després d'aquella votació, i després de diverses setmanes de negociacions, el partit Pachakutik, braç polític de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), va anunciar el seu suport a la candidatura de González en un moviment vital per a les aspiracions de la candidata correista, que s'ha compromès a atendre a les principals demandes dels pobles originaris.
Aquest pas marca un fet històric en les relacions entre el correisme i el moviment indígena, que en els últims compassos del mandat de Correa havien protagonitzat desacords importants. De fet, en aquells anys els pobles originaris van protagonitzar mobilitzacions massives contra projectes petroliers i miners defensats pel mandatari però que afectaven les seves terres.
D'altra banda, Andrea González encara no s'ha pronunciat explícitament sobre el seu suport a un candidat o a l'altre, encara que sí que ha manifestat que votarà a qui li garanteixi "més llibertat" i que, a parer seu, aquesta fórmula no és la del "socialisme del segle XXI", en al·lusió a González. No obstant això, també ha estat contundent contra la gestió de Noboa.
La postura de l'aspirant populista reflecteix la complexitat de la segona volta electoral, en què els vots que van rebre els candidats que van quedar fora de la votació seran els que acabin per decantar en mans de qui recau el poder a l'Equador els pròxims quatre anys.
