GOMA, 7 Des. (Reuters/EP) -
Des que van acabar el 2013 amb la milícia prorruandesa M23, la més gran de la República Democràtica del Congo, les forces internacionals han estat incapaces de replicar el seu èxit amb la resta de grups armats del país africà, cada vegada més disgregats i perillosos, animats per l'escassa voluntat política de les autoritats congoleses per posar fi a les seves operacions, i que anticipen un "futur fosc" per al país quan queda un any per les pròximes eleccions.
Des de fa anys la regió de l'est de la RDC és territori milicià. La zona més preocupant es troba a la vessant del volcà Nyiragongo, el més actiu d'Àfrica, on es concentra l'actual milícia principal del país, les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Ruanda (FDLR).
Aquesta milícia opera actualment amb gairebé total impunitat utilitzant una tàctica senzilla: porten els mateixos uniformes que l'Exèrcit congolès, cosa que ha acabat sumint en la incertesa les operacions d'identificació de la unitat de xoc de la multitudinària missió de les Nacions Unides a RDC (MONUSCO), l'anomenada Brigada d'Intervenció (FIB), liderada per Sud-àfrica.
Aquest contingent de 1.000 militars --dins dels 20.000 que conformen la MONUSCO, la principal força de pau de les Nacions Unides al món-- ha advertit que les tàctiques que tan bé van funcionar contra l'M23 ja no són aplicables, començant pels helicòpters de combat letals Rooivalk, útils contra milicians a temps complet, però no contra 'camaleons' com els del Front, guerrillers de dia, poble de nit.
"És difícil dir qui és qui per aquí", explica el pacificador sud-africà, el tinent Bongani Mndebele, mentre condueix prop del volcà i veu sis homes amb uniforme del Govern. "Són homes del Govern. Em sembla", estima.
El director d'operacions de la FIB, el general Barney Hlashwayo, reconeix que "encara queda molta feina per endavant per combatre contra les FDLR" i molts grups menors, tot i que puntualitza que "no és Sud-àfrica qui decideix unilateralment les operacions".
FALTA DE VOLUNTAT
Aquestes declaracions posen en relleu la lentitud amb la qual les forces congoleses --suport indispensable de la FIB ja que s'encarreguen de les tasques de traducció-- semblen haver-se adaptat a aquesta missió.
"Ni tots els helicòpters ni les armes pesants de la FIB seran capaços de fer res contra aquests grups armats si no hi ha voluntat política", segons l'expert Fidel Bafilemba, del Proyecto Basta, que sospita que gran part dels polítics congolesos es beneficien de les operacions il·legals --de mineria en particular-- que emprenen les milícies.
Sud-àfrica tampoc està exempta de culpa. La lentitud de reacció del país podria estar relacionada amb la necessitat de mantenir un cert mínim d'estabilitat en les relacions amb el president ruandès, Paul Kagame, ja enormement deteriorades.
GRUPS DISGREGATS
Cal sumar a la falta d'acció que les milícies han adoptat noves estructures que en fan més difícil la persecució. Ara són més petites, actives i nombroses: segons el Projecte d'Estudis per al Congo, "un mínim de 69 grups armats operen a la regió", tres vegades més que el 2008.
Si bé alguns d'aquests grups compten només amb uns pocs centenars d'homes, la seva proliferació deixa clar que "les autoritats no han ofert cap alternativa de vida als saquejadors" a través del seu suposat "programa d'estabilització".
Aquest programa, ofert com un projecte d'ajuda social als guerrillers, "ha fracassat a les seves dues rondes", considera el grup, "i ha estat incapaç de crear un cicle virtuós de desenvolupament econòmic que pogués incentivar els líders locals a invertir en l'estabilitat, en lloc de fer-ho en el conflicte".
